Cabòries sobre un "patracol", una palanca i dos Barris.


He estat reflexionant sobre els aproximadament 3 milions de euros, manteniment apart, (500 milions de les antigues pessetes) que es gastaran en un ascensor, un palanca de disseny y altres minúcies, entre el barri dels Set camins i el barri de Fàtima.

A primera vista em sembla una obra Faraònica (en la mesura d’Igualada) i absolutament dedicada al culte de la grandiositat i grandiloqüència demagògica del Faraó Sr. Aymami, la seva cohort socialista i altres aliats.

Per tant em faig una sèrie de preguntes, que quedaran sense resposta com sempre, o no.

Existeix algun estudi seriós sobre el transit de vianants que generarà aquest “patracol”, una vegada deixi de ser novetat?

Quina quantitat de gent anirà a la Zona a peu i des de on d’Igualada? Perquè que jo sàpiga a la gent caminar no l’hi agrada gaire.

La gent del Barri de Fàtima anirà a visitar la gent dels Barri dels Set Camins i a l’inrevés, per quines raons i de quin tipus o faran encontres al bell mig?

Hi ha algun tipus d’interès turístic o comercial a una o l’altra banda que justifiqui el desemborsament o quelcom de interès especial que faci que la gent del carrer vagi caminant fins allà?

Quin estalvi esta previst amb aquesta construcció? Algú deixarà la moto o el cotxe a casa per anar a peu a la Zona? Si es axis no hi podran fer cap pàrquing, quina llàstima!! Ara que ja tenen la empresa de fer n’he.

Es podrà fer “ponting” si la gent no en fa us efectiu, es cobrarà per fer-ho? (No m’ho tingueu en compte).

O simplement i sense pensar malament, es un homenatge al barri de Fàtima (barri que mereix tots els meus respectes, ni mes ni menys que tots els altres d’Igualada) “por los servicios prestados”?

Sorpresa!!! Per la palanca i el ascensor no hi han contribucions especials, com al carrer del rec, els bulevards, places o a les famoses escales mecàniques, aquí ho paguem tots els Igualadins per igual.

En resum i simplement, per els pocs esportistes que aniran a peu al Puigcornet (la bossa d’esport pesa lo seu i el esport ja el fan a destí) i vianants curiosos, hi han altres solucions menys oneroses i mes imaginatives i es clar que el “patracol” no es ni un “Calatrava” ni un “Norman Foster” i no m’agrada donar idees.

I per favor no m’anomenin més les escales mecàniques! Tant subvencionar ascensors al Barri de Montserrat, arreglar aceres, entrades a edificis oficials i altres a tota la ciutat, en ares de la supressió de barreres arquitectòniques i resulta que per les escales mecàniques, no poden pujar ni baixar ni les cadires de rodes per a minusvàlids ni cotxets de nen. Quina coherència!!!

A mi francament el “patracol” em sembla un deliri de una nit d’estiu, un somni de grandesa i un malbaratament de cabdals públics, en una obra absolutament innecessària d’un exhibicionisme polític ratllant a lo obscè (amb totes les seves connotacions).

Els hi repeteixo vostès a administrar i administrar bé, que per això han estat anomenats, no cal fer invents per tapar les seves mancances, els invents facin los a casa amb els seus “calers” i s’hi volen ser prudents (que suposo que em els seus diners ja ho son) amb gasosa, que sinó desprès com que no tenen “cèntims” per fer altres coses molt mes necessàries, han de demanar crèdits en nom de tots, modificacions de pressupost o posar multes a dojo entre altres delicadeses.

Amb tota cordialitat, fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s