El Sr. Aymami i el dret moral a exercir d’alcalde.


Sr. Aymami vostè a perdut davant dels meus ulls el dret a ser el meu alcalde i tot el respecte que em pogués merèixer, d’una tacada.

Es pot preguntar qui sóc jo per tenir aquest atreviment, doncs bé sóc un ciutadà, nat al carrer del “matadero”, que s’estima “la seva ciutat” i que creia tenir un alcalde al servei d’Igualada.

Es pot preguntar perquè ho dic, doncs bé, perquè vaig assistir al ple del cartipàs de l’ajuntament, en aquell en el que el ciutadà no hi te ni veu ni vot i que serveix per repartir-se les cireres; fins ara sense cap oposició dels que se les menjaven, tant del govern com de l’oposició.

Vaig assistir estordit a una sèrie d’amenaces i de xantatges directes i indirectes en el sentit més barroer a uns representants d’un partit de l’oposició, per que es van atrevir a no votar positivament a les oneroses despeses personals que han previst per la seva legislatura, de dos a set càrrecs de confiança i uns augments de sou que haurien d’escandalitzar a tothom que visqui en el “mon real”.

No he llegit en el seu programa electoral, que la primera cosa que farien en arribar a l’ajuntament seria arreglar els seus propis problemes amb els diners que treuen de la butxaca de tots els ciutadans, pot ser si haguessin publicat lo que pensaven cobrar i lo que costen els càrrecs de confiança i hauria molta gent que s’hagués escandalitzat i no els hi hagués donat el seu vot.

Digui’m si no es cert ho següent:

Haver demanat a l’oposició que aprovés el cartipàs municipal sense cap mena de discussió ni esmena. Despotisme!

Recordar a l’oposició de una manera sibil·lina que també es discutia el seu sou. Xantatge indirecta i xantatge econòmic!

Amenaçar en el ple que si no votaven a favor els dos punts esmentats 69 i 70 que s’atenguessin a les conseqüències “tota acció te una reacció”. Xantatge directa!

Anomenar i destituir al representant de l’oposició a la junta de govern tot el mateix dia. Despotisme!

Amenaçar i probament executar l’amenaça de treure la figura del cap de l’oposició per castigar els rebels. Despotisme! i xantatge econòmic.

Dues preguntes més, vostè actua com a individu particular o com Alcalde de tots els Igualadins?

Perquè amb les seves decisions es desacredita com a persona, la seva actuació en aquest tema la trobo roina, detestable i de una gran mesquinesa.

Com a representant de tots els Igualadins es desacredita com alcalde, perquè es dona a conèixer a la primera, que els seus interessos primordials no són precisament l’amor a Igualada, sinó a la seva butxaca i a la dels seus amics (estomacs agraïts, PP inclòs) i això sí que es sagrat per a vostè, que ningú el discuteixi perquè sinó amb el poder “diví” que l’hi ha segut atorgat, els fulmina.

L’hi recordo que vostè nomes és l’administrador dels diners dels Igualadins, que no el seu propietari, endemés l’hi recordo que estem en una democràcia i que l’oposició l’hi demani comptes del augment intolerable, sobretot amb aquesta desmesura (83%) dels seu sous i de càrrecs de confiança (de 2 a 7), es defensar Igualada i els diners dels Igualadins i que estan complint amb la seva funció i obligació i vostè no! I també l’hi recordo que amenaçant i castigant als representants de Igualadins que tenen tant dret com vostè de discrepar, no esta sent el alcalde de tots i esta faltant al respecta a molta gent.

Per tant sense més, el deixo de considerar el meu alcalde i espero que molta més gent faci ho mateix, de dictador ja en vaig sofrir un i l’hi juro que no estic disposat a repetir-ne l’experiència, encara que sigui a molt petita escala.

l’hi recomano que faci un curset de “talante” a Madrid i tal vegada aprendrà quelcom, passiu bé Sr.Aymami i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s