Ressenya: Rebel·lió a la granja de George Orwell.


Com ja he esmentat en algun post, tinc debilitat per un llibre “Rebel·lió a la Granja” de George Orwell, l’he llegit unes 10 vegades i que recomano que tothom llegeixi, perquè es tan actual com qualsevol llibre de política, escrit avui mateix.

Regirant per Internet he trobat aquesta magnífica ressenya, que he traduït al Català.

Publicat el 15 febrer, 2007 per condottiero.

Rebel·lió a la granja.

“Canviar una ortodòxia per una altra no suposa necessàriament un progrés”. Començant amb aquest fragment del llibre Rebel·lió a la Granja podem donar-nos compte que un canvi no significarà sempre una milloria o cap avanç, sinó que, simplement pot emportar-nos al lloc en què comencem.

Animal Farm (Rebel·lió a la Granja) és una faula que va transcendir com una història escrita per a atacar el corrupte sistema comunista de l’època de la Segona Guerra Mundial. Època en la qual la situació de la democràcia que practiquem i coneixem va estar en el tall del foc i noves formes de govern es van establir: el feixisme a Itàlia, el nazisme a Alemanya i finalment però no menys important el comunisme en l’ex-Unió Soviètica. Aquest últim sistema social és el que es tractarà en les pàgines següents.

En 1923 darrere de la mort de Wladimir Ilich Ulianof (Lenin) l’ex-unió Soviètica va entrar en un impàs en el qual es va posar a prova els ideals establerts per Karl Marx en mans d’Iossif Stalin i Lleó Bronstein (Trotzky). Aquests ideals són tractats a l’obra de George Orwell en la qual estableix el seu punt de vista respecte al mateix i desenvolupa una representació animal del perquè aquest sistema no funciona ni funcionarà.

“Ab initio” l’obra pren lloc en una granja al camp anglesa, al voltant dels anys quaranta. Atacant l’ordre social comunista personificat per animals liderats per porcs en la qual es comprenen les distintes esferes econòmiques i socials de la Unió Soviètica d’aquesta època.

Personatges com el corb personifiquen a la religió ortodoxa que es movia per interessos creuats; les gallines representen als sers més ignorants del territori soviètic, aquests no posseïen una educació moral i social; les ovelles representaven al poble capaç de decidir, amb veu i vot, però que per injúries, mentides i trampes obeïen sense cap queixa; els cavalls i el burro representaven la classe mitjana la qual es va entregar a les causes dels seus líders per complet; els gossos que representaven l’exèrcit creat pels porcs per a suprimir qualsevol intent de protesta i subversió i finalment els porcs, aquests eren la classe dirigent i els asos sota la taula amb els quals els seus líders Napoleó (Stalin) i Snowball(Trotsky) dirigien les labors de la granja.

En el desenvolupament de l’obra s’aconsegueix percebre com a Napoleó va escaló per escaló prenent el lideratge de la granja fins que finalment aconsegueix desfer-se de Snowball i acusar-lo de traïdor.

A les granges veïnes es trobaven: Frederick i Pilkington Que representen Hitler i a Churchill. Els quals van jugar papers molt importants en les relacions exteriors de la Unió Soviètica.

Aquesta faula exemplifica la forma i els motius que van portar al desenvolupament i fonament del comunisme que coneixem en l’actualitat y com es va corrompre des dels seus orígens com succeeix amb qualsevol ideal, perquè en anar evolucionant són afectats pels baixos sentiments i els ideals són suplantats per interessos, orgull, ira, arrogància, avarícia, set de poder entre altres.

És qüestionable la proposició de considerar com una utopia l’ordre social que Karl Marx va somiar i que és exemplificat aquí com el “Animalisme”. Si es respon que si és així per quin motiu es conclou que no es pot implementar un ordre social d’aquest tipus? “De facto” no es considera impossible la creació d’un ordre social com el “Animalisme”, sinó que, es considera utòpic el poder mantenir-ho verge i intacte.

Dos factors molt importants fan d’aquest ordre social i de qualsevol altre ordre mai pensat, quelcom irrisori: la ignorància dels pobles i la desvirtuació general dels líders que són propulsats pels sentiments més baixos i punibles.

Per què s’esmenta la ignorància? Simplement perquè a una persona il·lustrada no se li pot oferir quelcom que afecte el seu “status quo” i que ho accepti sense pensar en les conseqüències d’un canvi tan violent el qual implicarà un canvi en la seva forma de vida i de desenvolupament. Perquè com diu un dit comú “no doneu margarides als porcs”, és impossible oferir quelcom a qui no coneix tan sols les bases del mateix, bases que semblant ser clares i òbvies poden se ser manipulades per les altes cúpules de comandament. La qual cosa va ocórrer en continuades ocasions amb els “manaments” que fonamentaven la ideologia animalista. Així mateix una altre dita de Santayana esmenta que “els qui ignoren la història es veuen condemnats a repetir-la”.

També s’esmenta La desvirtuació general dels líders. Líders que en obtenir el poder, s’ho manegen a la seva conveniència i fan d’ells el que els plau. Dirigits sempre per sentiments d’arrogància, set de poder, avarícia, arribisme. Aquests líders fan a un costat als qui en realitat desitgen fer un canvi just i merescut per als animals i els acusen dels pitjors crims com va succeir amb Snowball. A l’obra s’exemplifiquen moltes vegades com és que els “porcs” que representen als bolxevics comencen a distanciar-se de la resta dels animals i a situar-se en un lloc preferencial; en “l’únic” ordre social que se suposava existia. Començant amb l’eliminació i l’alteració de les normes establertes a l’inici de la revolució.

Els animals es veuen entretinguts amb càntics i centenars de mentides i després es deixen enganyar per por a un passat amb els sers humans, amb els quals creuen recordar era molt dolent.

La seva màxima que “tots els animals són iguals” i la seva alteració de “tots els animals són iguals però alguns més iguals que altres”, canvia completament el context del somni que “Old Major” Que representa Wladimir Ulianof va tractar de passar als seus “companys de viatge”. Lenin va ser una de les grans ments que la humanitat ha concebut, fonament la seva ideologia per als pobres, per a les persones que morien de fam i fred, que en l’economia de l’època pre guerra eren fets a un costat per a donar pas a la ja establerta democràcia “monetària” i m’atreveixo a agregar monetària perquè en aquella època només es va encarregar de ser la base dels grans monopolis, en els quals les nostres nacions i també les mundials es troben atrapats.

L’abús de poder seguit per la supressió violenta del dia a dia de la granja. Fa veure que l’establiment d’un ideal tan elevat ho fa acabar en un intent fallit com molts altres per aconseguir una utopia que està molt lluny de les nostres mans i que només deixa mort i desolació a la terra que la va veure néixer i morir. Ja que com esmenta Kissinger tot canvi o revolució comporta la “llei de ferro de les revolucions: com més extensa sigui l’eradicació de l’autoritat, tant més hauran de basar-se els seus successors en la força bruta per a establir-se”.

Com tota filosofia política el comunisme suposava un grau de desenvolupament mai vist per la raça humana i com tota filosofia pot ser suplantada i substituïda per una altra millor o simplement diferent. Un fragment d’una obra consultada comenta un ideal comunista: “amb la desaparició de les classes, es compliran també les funcions de tots els instruments de la lluita classista – Els partits polítics i l’aparell de l’estat – Una vegada acabada la seva unió històrica, aquests es tornaran superflus i moriran gradualment. La humanitat hi haurà llavors aconseguit una etapa més elevada”.

Podem concloure que la política tal com la coneixem, tal com va ser pensada, pels primers pensadors és una utopia. Que només es podrà aconseguir estudiant nostre passat i idealitzant el nostre futur. Ja que com va ser esmentat al principi d’aquest assaig tot, absolutament tot, torna a l’inici i els qui ho obliden es veuen condemnats a repetir-ho.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ressenya: Rebel·lió a la granja de George Orwell.

  1. Retroenllaç: Guerra? Quina Guerra? | L'Optimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s