La plaça de les “Xapuçes” o com es fan de bé les coses a Igualada.


Diuen que les coses ben fetes només es fan una vegada, per tant encara que siguin cares son les més barates. Al contrari, les coses mal fetes cal refer-les o arreglar-les moltes vegades i al final resulten mes cares.

Al meu barri, el de les flors hi ha una plaça, anomenada Parc del Transit, perquè abans hi havia un disseny de circuit amb senyals pels nens on se suposava que de tan en tant feien classe d’educació viaria, teòricament això es fa actualment davant de la nova comissaria.

Bé no perdem el fil, aquesta plaça com que era molt vella i estava molt deteriorada, i en gran part per la insistència del president del barri el meu amic Sr. Josep Gomez, que en pau descansi, l’ajuntament es va decidir a renovar-la sense pressupost i en base a una partida especial.

Si al parc renovat l’anomeno Parc de les “Xapuçes” no m’equivoco gaire, m’explico: El disseny del parc va ser fet per ordinador, en colors i molt bonic sobre paper, fins ací res a dir, però dona la impressió que ningú responsable es va traslladar fins el terreny i que l’estudi d’ús per les persones, ho van obviar completament.

Una de les dues bandes del parc, en la que hi havia el circuit, es va dividir en sis zones, una de les quals és el parc infantil, l’altre el pipican i les altres quatre son un “camp de matolls” amb rec automàtic, per ser mes concisos d’heures al costat dels oms que ja hi eren en l’anterior, tot aprofitant part de l’antic circuit per fer-hi els camins per passar la gent, hi ha més espai pels matolls que per les persones.

Anem a esmicolar el parc renovat:

Els camins al fer-los aprofitant l’anterior part del circuit i fer-l’hi la part nova també en ciment, no es va respectar una norma elemental en la física i en la construcció, “les juntes de dilatació” amb lo qual desprès de fer els camins en ciment i cobrir-los amb pintura asfàltica, en un tres i no res van aparèixer les esquerdes corresponents a la dilatació, trencant tot el terra en les parts on s’ajunta el ciment vell amb el nou.

Les zones dels parterres d’heures que ocupen dos terços, exceptuant camins, del parc i no serveixen per res, (em pensava que els parcs eren perquè ho desfruitessin, les persones, no per fer bonic) no van tenir en compte que estaven en pendent i els van cobrir d’una capa vegetal, quan va ploure per primera vegada, es va esllavissar tot cap avall.

– Els matolls fan una capa de fulles espessa i molt difícil de netejar, més quan i hi ha la caiguda de la fulla dels oms, quan els gossos hi dipositen els seus excrements o quan les persones hi tiren les seves deixalles.

Els del servei de neteja han de fer servir rasclets que destrossen les plantes, a sobres els vianants les xafen per fer drecera (camins naturals) en resumits comptes es produeix un malbaratament total, cada dos per tres a replantar i a gastar-hi diners.

Abans de les eleccions, com no! Es van replantar les heures i ens van tenir el parc amb tanques metàl·liques per protegir-les, uns tres mesos, fins uns dies abans de les mateixes; set mesos desprès han hagut de replantar de nou i van……, perquè les coses havien tornat al seu estat habitual, és el compte de mai acabar, costarà una fortuna, perquè el disseny és una proba de manca de criteri o de sentit comú, com es vulgui i una lluita entre els que embruten, els que netegen i destorcen, i els que planten, guerra total!

El parc dels nens te’l sol de petites pedres, resulta que en altres parcs s’han rebutjat les pedres, perquè els nens petits se les poden empassar, pels del meu barri no hi deu haver aquest perill! Apart que serveixen per tirar-les i per embrutar la resta del parc, les tanques que envolten el parc son de fusta de fireta, que ja ni me’n recordo les vegades que les han hagut de reemplaçar o reparar, cada dos per tres n’hi ha una part per terra, un element tan delicat és lo mes adequat per un parc públic? Una altre proba de falta de criteri i de professionalitat.

La part dels pipican, també té les mateixes tanques, aquest no està rodejat en l’exterior per les habituals canyes americanes, que apart de fer de barrera natural visual i de olors, absorbeixen el nitrogen de les pixarades, aquí simplement quan plou, la terra amb les pixarades baixa parc avall, degut al pendent no considerat del parc, per si això no fos poc pensat, a dins mateix del pipican han posat uns matolls decoratius, que per poder agafar les deposicions dels gossos hauríem de arrastra per sota, una altra demostració de intel·ligència.

A apart a dins mateix del pipican hi ha una farola i el quadre de l’enllumenat, que a base de pixats s’estan deteriorant molt. Tant costava posar-les a fora?

Hi ha bancs mirant les parets del parc, però bé això és lo de menys. A l’altre part de parc i pels avis que vigilen els nets, han posat pilons de ciment per seure. Si son tan còmodes, perquè no els posen al salo de plens!

Ah! Quan és qüestió de treure pintades, que n’hi ha moltes, no s’esborren no! Quan s’acosten les eleccions Municipals, es pinta a sobre amb pintura fosca, però no tot el pany de paret, sinó amb una mena de simetria de cuadrets que tapen només les pintades o sigui un nyap, i a esperar que tornin a venir eleccions Municipals. Perquè no ho fan axis al centre, al parc de l’estació? O és que aquest barri som ciutadans de tercera?

Hi ha un recó per fumadors de cànnabis (porros), que de passada arrenquen les plantes per fer-se lloc i de nou una altre lluita sense solució entre els que les arrenquen i els qui les planten, vaja de tot i força.

– En fi una demostració de coses ben pensades i ben fetes, com ens tenen acostumats els socialistes de l’ajuntament, els hi venen grans les coses petites i en volen fer de molt grans, “antes partios, que doblaos”!!!.

Potser seria convenient que deixin de somiar en grans projectes, aixequessin el cul de la cadira i no per anar a inauguracions, toquessin de peus a terra i anessin a veure lo que esta malament a la ciutat, que son els detalls els que donen l’imatge i si convé, els hi ho il·lustraré en fotografies, perquè ho vegin millor.

http://picasaweb.google.es/josepm.torras/ParcDelTransit

No ho intentin fer tot en un dia, no fos que es cansessin. Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s