El “Finacial Times”, el director d’una caixa d’Igualada i la seva "tia".


Dimecres em va telefonar un amic, dient que a veure si havia llegit el article del “Financial Times” sobre la crisis econòmica a Espanya i les seves mencions a Igualada en l’article, minuts desprès un altre amic em deia que a la COPE en feien referència, avui dijous molts altres diaris en parlen.

– Que hi ha eleccions el mes de mars, ho sap tothom.
– Que el sector immobiliari ha sofert una parada, desprès de molts anys de bonança i abús, també ho sap tothom.
– Lo de la revisió del creixement econòmic a la baixa i del repunt d’inflexió, també.
– Que la corresponsal que ha escrit l’article no es simpatitzant dels socialistes, es nota.

Però a mi lo que més em preocupa i em toca, dons soc, em sento i exerceixo d’igualadí, es que un, que pertany a la part dels culpables i col·laboradors necessaris en la disbauxa, ara que hi ha crisis es dediqui a fer agafar por, per no dir pànic a la gent d’Igualada i a actuar de catastrofista.

Resulta que el “babau” de la pel·lícula, mencionat en el “Financial Times”, com a director de sucursal d’una caixa d’estalvis d’Igualada, que es reserva de dir el seu nom, faltaria més! Fa les següents catastròfiques afirmacions:

– “Fa 28 anys que estic a la banca i mai no havia vist una situació semblant”.
– “Abans de l’agost 2007 la meva sucursal donava una mitjana de 12 hipoteques per mes, ara només n’ha donat una des d’aleshores.”
– “La gent esta tornant les claus dels pisos al banc a causa de no poden pagar l’hipoteca.”
– “La gent prefereix perdre els diners donats a compte, que hipotecar-se.”
– “Els pisos han sofert a Igualada una davallada del 20% i no hi ha demanda.
– “Els promotors abandonen les noves promocions a mitges.”
– “El preu de les vivendes ja no cobreix el valor de les hipoteques.”

Aquestes entre altres “perles”.

Jo l’hi pregunto a aquest “individu” que m’expliqui, no perquè la seva caixa ara nomes concedeix una hipoteca cada 6 mesos, sinó quines exigències tenia abans per concedir-ne 12 cada mes.

No pot ser que estiguis entre els culpables d’una situació, que has ajudat a provocar i ara et queixis del desastre:

– Fa de “ruc” dir-ho.
– Fa de “ruc” generalitzar de la forma que ho fa aquest “individu”.
– Fa de “ruc” crear por, quan ets tu el que has de donar seguretat.
– Fa de “ruc” no assolir les pròpies equivocacions.
– Lo que si fa molta por es que en la direcció de caixes d’estalvi hi hagin “subjectes” com aquest, el nivell que demostra quan l’hi posen un micròfon (telèfon en aquest cas) al davant, es absolutament de parvulari.

– Fa de “ruc” també que la corresponsal del diari Anglès, generalitzi
fiant-se d’aquest “tipus”, això no diu gaire ni a favor d’ella ni a favor del diari.

Però en època d’eleccions està tot es permès, o no?

No comento la crisis perquè “haberla haila”, però lo que si que no necessitem ara són xerraires de fira, quan han estat 10 anys “fardant” que ells feien tantes i quantes hipoteques i que donaven tantes i quantes facilitats, “de esos polvos, esos lodos”.

En fi que a qui pertoqui, investiguin ràpidament qui es aquesta persona i que la posin al nivell que l’hi correspon, “individus” com aquest fan molt mal a tothom, que facin que deixi tranqui-la a Igualada, que de problemes ja en tenim prous, no cal que ens els agreugin, des de fora.

Amaguis bé Sr. director de sucursal de Caixa d’estalvis d’Igualada, no fos cas que un amic l’hi demanés un préstec.

Un consell gratuït, dediquis a una altre cosa.

Passi-ho bé i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Enllaç amb l’article:
http://www.ft.com/cms/s/0/5e43160a-b…0779fd2ac.html

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s