“No amb els meus diners” – Caparrada de pàrquings Municipals


La setmana passada l’ajuntament va inaugurar amb “bombo y platillos” el Pàrquing Municipal de l’empresa SIMA, al nou hospital i de seguida van posar tanques al pàrquing lliure, no fos cas que falles el negoci! Fins ací tot normal en una societat d’empreses lliures que cerquen el negoci.

Però si reflexionem una mica i ha quelcom que no em lliga.

Si jo com a ciutadà a través d’una empresa Municipal haig d’avalar crèdits perquè es pugui fer un pàrquing, quines son les meves avantatges i quan se’m ha demanat el permís per fer-ho?

Si vaig a un pàrquing normal, resulta que el pàrquing l’ha construït una empresa privada amb els seus diners, ha demanat els crèdits que ha cregut convenients i arrisca els seus propis diners.

Si vaig a un pàrquing municipal, resulta que ha estat finançat amb els meus diners i com és un negoci, el risc el tinc jo com a ciutadà.

El cost d’aparcar, resulta que és el mateix en un pàrquing construït amb els meus diners que el construït amb diners d’empreses del ram, on és l’avantatge de ser soci i perquè tots els ciutadans hem de finançar un pàrquing que només fan servir alguns, que a banda paguen dues vegades una com a fiançadors i l’altre com a usuaris?

Si els pàrquings son una gran necessitat, perquè no es posen dins els pressupostos municipals i si convé es fa que siguin gratuïts o molt barats? Com el de Santa Coloma de Queralt € 0,25 l’hora.

Que hi fa l’ajuntament competint amb empreses privades amb diners de tots?

No és de rebut que l’ajuntament amb diners que no l’hi costen res, perquè son nostres, els arrisqui en negocis, que en el mon real ja hi han empreses que ho fan sense tants embolics, qui en fa us paga i ja està.

Sap el inefable Sr. Riba i els seus adlàters que d’això se’n diu competència deslleial?

A sant de què el ciutadà te que posar més diners, que els dels pressupostos, perquè els nois es dediquin a jugar a ser empresaris amb els nostres.

Només una reflexió més per no allargar el tema:

A que venen les santes lloances dels Srs. Cuerva, Aymami, etc. als bulevards de pagament, mobilitats sostenibles, bicicletes, busos, anar a peu, ciutats de compte i altres històries, si lo seu es construir pàrquings sense parar.

En que quedem. Es que preveuen un futur amb molts més automòbils?

Siguin més coherents si us plau, que els que ja fa temps que ens afaitem no estem per aquestes “milongues”, se’ls hi veu la llauna per tot arreu.

I deixin d’una punyetera vegada de tractar-nos al ciutadans com si fóssim nens de parvulari, els nostres diners no son perquè vostès facin d’empresaris, sinó perquè administrin bé l’ajuntament i per lo vist això ho fan fatal, haguda compte del nivell, variacions pressupostaries i d’endeutament que tenen.

Ens anirem veient. Ah! Donin records als seus socis “peperos”. Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s