Una d’eleccions. Reflexions interessades d’un humanista lliberal.


Suposo que tothom ja n’està una mica fart de unes eleccions generals, que abans de començar la campanya ja ens tenien atabalats entre tots, bé per si això no fos prou jo també i ja em perdonareu i vull ficar cullerada.

Sense bola de vidre i una mica posant totes les enquestes i opinions interessades o no, dins una “minipimer” i extraient conclusions equidistant i ponderades, sembla ser que el país esta polaritzat en estat d’empat tècnic, si més no, excepte en contades autonomies, la nostra i la basca tal vegada siguin les que menys, degut al fenomen nacionalista i com la que m’interessa es la nostra, per ací aniran els tirs.

A mi francament els de “la gauche divine” absorbits i integrats dintre de la marca blanca socialista catalana PSCPSOE, no em fan cap goix, dons sempre estaran més o menys subtilment manipulats per el seu germà gran de la marca nacional PSOE, quedant el partit a Catalunya reduït a mers comparses, els intel·lectuals vivint dels vots dels treballadors i els que representen l’altre Catalunya, la de l’inmigració dels anys 60/70, sent cada dia mes forts i desplaçant cada vegada més els amics de la “gauche”.

Per part de la marca blanca dels conservadors a Catalunya PPCPP, la dependència encara es més vergonyosa, ni tan sols per una vegada s’atreveixen a tenir idees Catalanes pròpies i fan gecs i mànigues per explicar les actituds cada vegada més anticatalanes dels seus dirigents a Madrid, que per lo que es veu no els hi fa res perdre vots a Catalunya per guanyar-los a la Espanya profunda, pobrets els aprenents de conservadors d’ací, ho tenen cru amb una direcció del partit que s’assembla més als guerrillers de “cristo rey” que a una altre cosa.

Els de ICV molt simpàtics, grans idees, alguns tal vegada fins i tot de bona fe, però condemnats sempre a ser l’ombra matisadora dels socialistes, no els veig en clau Catalana, però és una opció de consciencia encara que afavoreixi al govern socialista sempre.

Dels C’s, ciutadans per la resta de mortals, no arribo a definir-los, tal vegada es podrien dir els “pa contraria”, certament hi ha algunes idees que proclamen que son interessants, però no em mereixen cap credibilitat en clau Catalana, l’equilibri de el que fan, amb el que diuen és massa precari i per Catalunya res de res.

Esquerra, em cauen molt bé les bases i també el Sr. Carretero, que explica el que hauria de ser Esquerra amb contrast de lo què és, els dirigents els veig molt venuts a la cadira, però això deu ser normal. Només un però, no si val a dir i prometre l’independència i una vegada passades les eleccions, dir que no és prioritària en la legislatura. En que quedem? Ho de Montilla suposo que deu ser cosa dels de la cadira. Bromes apart, és una opció Catalana que no crec que a Espanya pugui ser decisiva com ho és a Catalunya, quasi ningú els vol de companys, fan perdre vots Espanyols. Però és una bona opció.

CiU, diria que el lema m’agrada, “fer respectar Catalunya” em sembla bé i ja seria hora, només que no cal dir si es pactarà amb aquell o no amb aquell altre, perquè hi ha el perill de no poder pactar amb ningú com ja ha passat, crec sincerament que en cas d’empat tècnic entre els dos grans, ho que és un resultat força probable, CiU pot ser decisiva, sense fer cap pacte de legislatura i votar a en cada tema que afecti Catalunya a favor de l’opció que més afavoreixi els Catalans, sense fer escarafalls i sobretot sense voler recuperar el govern de Catalunya de qualsevol manera. Si els van enganyar en el passat ara ja haurien de tenir la lliçó apresa i separar perfectament el que és d’Espanya del que és de Catalunya.

En fi sense cap ànim de pontificar, crec que l’opció nacionalista és la millor per Catalunya, però Esquerra i CiU han d’aprendre a pensar menys en ells mateixos i més en el que diuen defensar, per tant per a mi, el vot útil hauria de ser en clau Catalana.

Els partits nacionalistes Espanyols o les seves marques blanques, tenen masses problemes en encaixar les contradiccions entre la clau Espanyola i la clau Catalana, es passen més temps justificant, que donant solucions útils a Catalunya.

Per cert no he escoltat que cap partit polític que tingui en el seu programa el fer una proposta de llei per la finançament dels partits polítics. Perquè serà? Farà ja trenta anys de democràcia ben aviat i “ni por esas”.

Voteu a consciencia i voteu bé, no us absteniu ni voteu en blanc, aixó només ajuda als grans partits i aquest no és el cas dels nacionalistes Catalans, crec que ja és hora de que els Catalans tinguem força a Espanya i que els nostres representants no és venguin la cadira per un plat de mongetes.

Fins ací la rumiada, bona nit i a reveure.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Nota: “la gauche divine” es refereix a intel·lectuals catalans de families benestants amb idees d’esquerres, militant al PSCPSOE, fins fa ben poc liderant els càrrecs i decisions importants i avui en franca decadència, en mans dels socialistes espanyolistes a Catalunya.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s