Llicons de “llepamenta” descarada


Hi ha gent que em cansa, em fastigueja i em molesta, perquè no se si és que realment quan ens pren a tots per estúpids, ho fa per ignorància supina o per l’obligació d’adular els qui li proporcionen la “rifeta”, pels mèrits dels seus escrits.

En aquest cas em refereixo al Sr. Carles Cuerva i Claver el “barkliet”, ocupació “engenieering?!”, ciutadà de Montbui, que vol fer “carrera” en els socialistes d’Igualada, tal vegada perquè els socialistes del seu poble no el volen o no l’hi donen cap oportunitat de viure del “cuento“.

Aquest “noiet” que col·labora en alguna web d’Internet amb foto al costat d’en Maragall (es veu que no sap anar sol!) i que publica alguns articles “bucolico pastoriles” en diaris locals, en els que tan alaba els bulevards de pagament, ens descriu una ciutat ideal, parla de mobilitat sostenible (tothom passejant al ample sense fer res, amb una o dues novietes al costat o anant tots en bici), troba molt bé que l’ajuntament ens atapaexi de pàrquings municipals de pagament (en que quedem? Cotxes o bicis i a peu) o defensa, ves per on, que els socialistes facin d’empresaris amb els nostres diners i axins puguin malbaratar el patrimoni de tots els igualadins, jugant al “Monopoli”.

Tot aixo entre moltes altres “perles” i sempre defensant a capa i espasa tot lo que diguin els seus diversos caps, a fi i a efecte de que el col·loquin ben amunt en alguna llista electoral (no de suplent) i pugui viure millor amb una “rifeta” superior a lo que ara rep, com a càrrec de confiança pagat per tots.

Els seus mèrits son fer la pilota, ser mes papista que el papa i passar el temps recreant-se en fer articles de lloances sense fi a la política socialista i atacant sens treva a qui els hi pugui fer ombra.

Vingue ja! Fa temps que tots ens afaitem i encara que vostè no ho sàpiga hi ha gent que és guanyen la vida treballant i treballant dur, perquè gent com vostè ens vingui a explicar com hem de viure. Busquis una feina com tot fill de veí, treballi i desprès quan hagi tastat en les seves carns lo que fan i com viuen els socialistes dempeus, parli i garli tot lo que vulgui, sinó calli i dediquis a cobrar lo que l’hi es concedit amb tanta facilitat, no per el seu treball sinó per les seves “bajanades piloteres”.

Tal com descriu el intencionari del meu bloc, no soc amic de llestos i espavilats i menys dels que viuen a la meva esquena.

Que ho passi bé Sr. Cuerva i l’hi recordo que jo no cobro de ningú per escriure, en canvi vostè cobra dels meus impostos i per això, no l’hi tolero que em vulgui fer creure que lo seu es altruisme o de que intenti fer-me beure a galet.

Les coses es demostren donat exemple i vostè és un mal exemple del ho que predica.

Quan vulgui lliçons de “llampamenta” ja els hi demanaré.

Passiu bé i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s