No em els meus diners IIª – Pàrking de l’hospital o com fer negoci de la necessitat.


L’altre dia en el sopar anticipat per la celebració de Sant Josep, un dels companys em va comentar indignat el tema del nou pàrquing al nou Hospital.

Sembla ser que ell hi te que portar cada dia la seva sogra i fins ara anava aparcant a la zona habilitada; des que es va obrir el nou, com ja vaig comentar en un article anterior, l’ajuntament es va cuidar de posar-hi tanques i dedicar-ho a deixalleria Municipal de vehicles i altres, des d’aleshores ençà i per “pebrots” ha d’aparcar al nou pàrquing i pagar peatge cada dia a la l’empresa SIMA, companyia creada per el ajuntament per donar servei al ciutadà!?, al mateix cost que si l’empresa fos privada i que per més “inri”, de la que som socis i finançadors tots els Igualadins.

Em va comentar i els hi assegur-ho que és una persona molt pacifica i prudent, que estava pensant a organitzar una manifestació per anar contra aquest abús hipòcrita, descarat i premeditat de l’ajuntament, que per comptes de facilitar al ciutadà un servei, actua al més pur i dur estil capitalista, impedeix aparcar a un lloc on es feia fins ara i obliga a passar per taquilla a tothom, sabent que a l’hospital no si va per gust sinó per obligació.

On és la funció de l’ajuntament de donar servei als ciutadans, solucionar els problemes i no intentar treure beneficis dels mateixos? És que a partir d’ara l’ajuntament serà el nostre principal enemic escurabutxaques i ens tindran per paganos forçats, socis sense veu ni vot, víctimes innocents a desplomar i a la vegada ciutadans idiotes, tot en un pac?

Per peatges obligats ja tenim la “Caixa” no cal que l’ajuntament es dediqui a fer negocis amb els diners dels socis, que som tots els ciutadans; només per poder col·locar als seus afins en llocs de confiança a càrrec de tots; el incompliment de la missió que te el ajuntament es manifesta i es d’un abús de confiança als ciutadans, als qui prometen servir i dels qui només n’abusen.

Si volen recuperar diners perquè no els hi arriben, perquè no es poden endeutar més a l’ajuntament o perquè tenen més amics de confiança a qui col·locar, posin peatge al “patracol” (ascensor faraònic, totalment innecessari i un homenatge absolutament descarat a la compra de vots o pels favors rebuts en forma dels mateixos) i segurament se’n donarien compte de la futilitat del mateix. Quan vostès creuen que els senyors dels barris que els voten, necessiten ascensors tan privats com públics a càrrec de tots, això sí que es pot posar als pressupostos municipals. Oi!

Els hi recordo i repeteixo que anar a l’hospital no es fa per devoció sinó per força major o obligació i no és pels rics ni pels pobres sinó desgraciadament per a tothom, vostès tenen el deure de facilitar l’aparcament no de dificultar-li-ho o de fer-ne negoci, el sol fet és execrable i demostra la qualitat humana dels que s’aprofiten de les circumstancies i fan abús del poder per fer, com si fossin capitalistes de pro o empresaris de saló.

Vostès socialistes, progressistes, verds i d’esquerres? Ja! Vaja no em facin riure! Tal vegada tots peperos? Sembla més això, que una altra cosa.

Fins un altre i faci’ns-ho mirar.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: Per cert l’Hospital Veterinari de Catalunya (privat), es va construir en un lloc molt més adient que el nou hospital, s’hi pot aparcar gratuïtament i te una accessibilitat molt millor, per la gent d’Igualada i la de fora. Es ben lamentable que es facin millor les coses pels amos dels gossos i els gossos, que per les persones malaltes i/o acompanyants. És una gran pena, que el criteri dels regidors que manen sigui el que és.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No em els meus diners IIª – Pàrking de l’hospital o com fer negoci de la necessitat.

  1. Miquel Saumell ha dit:

    Amb una miiica de retràs, FELICITATS!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s