A qui i perquè faig por?


En dues setmanes i sense temps per respirar, he rebut dos atacs roïns, malintencionats i grollers de dues persones que pertanyen al partit que regeix els destins de l’ajuntament d’Igualada, pels meus escrits públics reflectits en mitjans de comunicació locals.

La meva primera impressió és que m’he convertit en un problema important per l’atenció que em dediquen, o simplement poca feina. El primer sorprès soc jo mateix, que gent tan ocupada en grans afers, tinguin en compte les meves humils opinions encara que sigui per intentar desprestigiar el que dic; no mereixo tal honor!

El que més em preocupa de les respostes és que no van dirigides als meus escrits i raonaments, sinó a intentar desacreditat a la persona amb una barroeria que fa honor a qui escriu, però com sempre dic “no ofèn qui vol sinó qui pot” i per el que he vist hi deu haver quelcom més greu i profund que s’ha d’amagar de les actuacions Municipals, que només fer-ne esment produeix aquestes reaccions desmesurades. De què tenen por?

Com ja he indicat algunes vegades espero que pels meus escrits se’m corregeixi o se’m denuncií, però determinades reaccions viscerals fan que encara em reafirmi més en la meva forma de pensar i d’expressar les meves opinions.

Vagi per davant que totes les persones mereixen els meus respectes, encara que no estigui d’acord amb els seus raonaments, defensaré sempre la llibertat en expressar-los, tothom pensa com vol i respectaré molt més les persones que siguin capaces de rebatre els meus arguments amb seus arguments, amb fets comprovables i amb sentit comú, perquè sempre he après dels meus errors i ho penso seguir fent, no se’m cauran els anells per això.

D’altre banda les meves denuncies no estan dirigides a les persones pel que son, sinó pel que representen o sigui ho son en lo polític, no en lo personal (encara que algun cop hagi de retornar certs compliments), un favor si és necessari el faré a tothom i els que em coneixen saben que no parlo per parlar.

En quant a idees positives en tinc moltes, sempre n’he tingut, però ja hi haurà el moment d’expressar-les (no fos cas que alguns visquessin dels meus redits), les meves critiques es basen en denunciar abusos i en què tot és millorable, evidentment jo per davant, sentit de l’humor en tinc molt, no es pot viure sense i de pessimisme no veig per que tenir-ne.

Únicament una reflexió final, entenc que els meus escrits i critiques és poden prendre com quelcom personal (això va per tothom “tiris i troians”), perquè toquen a gent que treu les seves “garrofes” de la política, ho sento molt però jo no puc tenir aquest punt de vista, perquè les “garrofes” me les guanyo tot solet, sense cap necessitat de ser més papista que el papa i evidentment espero i exigeixo una mica més de respecte dels que viuen a la meva esquena i no cal donar més detalls.

Finalment espero que algun dia hi hagi uns oponents a l’altura de les circumstancies, ara per ara no els veig per enlloc, suposo perquè tenen més coses que amagar que per mostrar, evidentment seria tot molt més divertit, més positiu i més interessant.

Els hi recomano prendre molta til·la, si bé no cura la barroeria, ajuda a estar més tranquil, sinó a aquest pas els hi creixeran els “nans”.

Cordialment i fins la pròxima.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s