Modus vivendi


Escrit sense comentaris d’una persona amb molt de seny i que tinc en alta estima.

En els darrers dies s’ha publicat que els quinze departaments en què s’organitza la Generalitat van gastar més de 32 milions d’euros en informes i assessorament de caràcter tècnic durant el 2007. Alguns d’ells tracten temes prou interessants, i més quan es mira el preu que se’n va pagar. Valoreu els 27.956 euros que va costar el “Seguiment de les cloïsses brillants”, els 11.965 pel “Cultiu de la xufla”, els 2.328 pel “Ratpenat Nana”, els 310.000 sobre “L’efecte de les formes de cuinar en els contaminants que hi ha en els aliments”, els 82.000 per la campanya de prevenció per “Les caigudes de pacients ingressats” o els 11.948 per proposar deu arguments per fomentar la compra de joguets no sexistes.

Encara és més sorprenent trobar-hi alguns dels noms d”’experts” que n’han fet, dels quals no volem dubtar ni de la seva perícia, ni de la qualitat de la feina que han endegat. Així, entre altres, destaquen noms prou coneguts com Bet Font, ex-parlamentària d’lCV, Encarna Boledón, número cinc dels socialistes en la llista de Barcelona en les darreres eleccions generals, Enric Pujol Casademont, cinquè d’ERC per Girona en les darreres autonòmiques, Joaquim Tornos, ex-presídent del Consell Consultiu de la Generalitat i Elisabet Comín, habitual en candidatures del PSC.

Però és que en el bienni la Generalitat també va gastar 62,2 milions d’euros amb estudis d’aquests tipus. Un d’ells encarregats a Montserrat Palau, esposa de l’ aleshores conseller en cap Josep Bargalló, o els 235.780 euros que es van pagar de la conselleria de Caterina Mieras a les empreses d’Antoni Gutíérrez Rubí, molt proper al PSC, com també una avaluació de la conxa brillant (quin fixament!) que va costar 21.870 euros, els 11.872,60 per “La hibridació entre la perdiu comuna i la perdiu japonesa a Catalunya”, o els 22.000 per un estudi sobre la conservació de lli gavina corsa. .

De tant en tant algú tiba de la manta. Així, la Secció Desena de l’Audiència de Barcelona ha anunciat que jutjarà el pròxim mes de novembre l’ex-conseller de Treball, Ignasi Farreras i l’ex-secretari general de la Conselleria de Treball, Josep Maria Servitje, pels presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental en relació a malversació de diner públic, on també està acusat l’empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, condemnat ja pel Cas Turisme. La Fiscalia demana cinc anys i mig de presó per als dos màxims responsables de Treball entre 1994 i 1995 ja que considerà que coneixien el desviament de 46.157 euros de fons públics mitjançant l’adjudicació a les societats Gestumer, SL i Socesca SL de vuit informes plagiats o inexistents.

En l’Administració, i també en els ajuntaments, s’ha posat de moda encarregar estudis variats, de estratègia, tècnics, arquitectònics i del que faci falta, sovint a persones i entitats satèl-lits, que són del mateix color polític. Quan no, es creen càrrecs de confiança i empreses que funcionen amb diners públics on es posen amics o familiars, encara que les seves qualitats i característiques professionals no s’hi adaptin gens.

El President Maragall, en un rampell, va parlar un dia d’una practica generalitzada de cobraments del tres per cent. Va ser una tempesta en un vas d’aigua. Ni es va fer cap investigació, ni es va denunciar cap cas als tribunals. Sols va servir per que uns i altres s’esquincessin les vestidures. I en aquest procedir sembla que tothom hi vagi bé, ja que es creen fidels, fan clientelisme amb gent addicta que obeeix els mandats dels que estan al capdamunt, be sigui perquè tenen por o perquè els hi va la menjadora.

Per assegurar-se complicitats i la boca tancada, es propicien carreres de per vida. Així poden començar militant en un partit i fer mèrits per ser promogut a regidor, alcalde, parlamentari, amb sort, ministre i després segurament acabar amb alguna entitat remunerada, caixa d’estalvis o anar-se’n a Brussel-les, És a dir, si fan bons serveis, es mullen i callen, s’asseguren un modus vivendi fins que es morin emportant-se a la tomba el seus tripijocs. I els ciutadans s’ho miren confiant que tot plegat serveixi per fer anar millor el país.

Pere Escolà

Article publicat en la Veu de l’Anoia el 11-04-08

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s