Una de bulevards, o un nyap en el disseny.


Aquest mati a l’hora d’esmorzar m’he trobat amb un amic meu, que per cert va en cadira de rodes que m’explica’t una odissea seva quan va intentar travessar el nou i relluent bulevard que hi ha davant de la gasolinera i del nou hospital.

Resulta ser que l’esmenta’t amic va voler anar a veure de prop la nova meravella emblemàtica de l’Ajuntament d’Igualada i en tornat cap a la vorera es va trobar que hi ha un semàfor que perquè es posi verd, s’ha que prémer un boto i esperar, fins ací tot normal, però a efectes de disseny, el pas de vianants esta adequat en pendent per permetre que les cadires de rodes pugin o baixin sense dificultats, lo que es diu accessible, dons bé com que el semàfor esta endinsat en el parterre, es va veure obligat a d’entrar amb part de la cadira – una roda – dins el parterre per poder prémer el botó sense dificultats, a resultes de lo qual l’hi va quedar amb una roda a dins del parterre i l’altre penjant a la pendent sense poder ni avançar ni recular, dons li patinava l’única roda que tocava al terra – no es un tot terreny – així que va haver d’esperar una bona estona, fins que el van treure de l’entrebanc.

La pregunta és la següent, a l’Ajuntament quan es dissenyen projectes, els fan a la bona de deu o els fan pensant? Perquè sembla que als igualadins amb cadires de rodes els hi tinguin certa mania, les famoses escales mecàniques tampoc estan adequades per ells – ni per cert pel pares amb cotxets de nen – i si volen fer servir el famós eix directa cap el nou hospital, han d’anar a donar la volta i procurar que algú els hi premi el boto del semàfor en el bulevard, si no volen quedar literalment penjats.

Si els que dissenyen no tenen en compte aquestes coses és que no serveixen per la seva feina o és que la feina la fan altres que no tenen la preparació per fer-la?

Ras i curt, molta palla i poc gra.

Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: A veure quan temps tarden a arranjar aquest problema o haurem d’arribar a pensar que hi ha certs ciutadans que son de segona a Igualada, per exemple els minusvàlids?

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Una de bulevards, o un nyap en el disseny.

  1. toni ha dit:

    Molt bo!!, pero ancara no t’has fixat com entren a la gasolinera els coxes que venen de la sagrada familia,,, PER SOBRE EL PAS DE VIANANTS, aixo es garcies a la bona senyalitzacio que hi ha. I les plantes que hi han plantat treuen visivilitat al sortir de la rotonda . Aixo es tot un nyap, pero com be diu un regidor (que mes voldria no haver conegut mai) depent de la PRESPECTIVA que es miri. Fins aviat company,i conteste’m el mail que et vaig enviar.Toni (no el Pamies ) je je

  2. Miquel Saumell ha dit:

    Jo tampoc sóc el Pàmies. Per cert, qui és aquest Pàmies del que se’n parla tant? No t’equivoquis, no es tracta d’un nyap de disseny sinó d’un nyap de sensibilitat, que no és exactament el mateix. Evidentment que, a la pràctica, hi ha ciutadans de segona. Ho dubtaves? Aquests temes s’acostumen a resoldre amb una celeritat inusitada tan aviat com a l’ajuntament de torn surt elegit un alcalde o un regidor amb dificultats de mobilitat com els que expliques del teu amic. Llavors tot son presses, i tot són solucions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s