De l’hora d’esmorzar.


El meu amic de la cadira de rodes – amb nom i cognoms – està de desgracia, el altre dia va quedar empantanegat una altre vegada, no al semàfors de nou bulevard – sense arranjar encara – sinó en una de les voreres enfangades del polígon, que en certs llocs sembla més una selva bruta, que una vorera, hi ha herbes tan altes com jo, que no soc baixet i brutícia a dojo.

Una de tres, els del polígon no paguen els impostos, els serveis de neteja els tenen obviats perquè estan molt lluny del centre o com que s’han de pagar les disbauxes netejadores d’abans de les eleccions, ara no hi ha “quartos” per netejar el polígon.

Apa vinga! Traieu-vos la son de les orelles i si fa falta, que els regidors agafin les eines el fi de setmana hi ho netegin ells, els hi anirà bé per la salut, perquè de tant tenir el cul a la cadira es cria panxa i l’orquestra ja està pagada i massa ben pagada que està!

Ell també m’ha explicat que va veure la nova forma d’actuar del duet policia & grua, resulta que ara ambdós treballen per la mateixa empresa Municipal públic i privadament, la SIMA, van de la maneta per no perdre el temps, l’un denuncia i l’altre s’emporta el vehicle immediatament, ja se sap, ara tot funciona amb criteris empresarials.

Dons bé al voltant de l’hospital, hi havia uns quant cotxes “mal aparcats” en una llarga fila, el policia els denunciava i al mateix temps la grua se’ls emportava cap l’antic pàrquing gratuït de l’hospital, ara anomenat deixalleria i dipòsit de vehicles Municipal, de res valien les raons, d’unes senyores que gesticulaven molt empipades, se’ls hi emportaven el vehicle per “pebrots” i l’havien d’anar a recollir al dipòsit, no fos cas que les noves grues no tinguessin feina.

Aquesta forma d’actuar tan poc tolerant, té explicació, primerament el pàrquing de pagament del nou Hospital fins a dia d’avui ha resultat un fracàs – ara estan provant amb mitges hores de franc i bons per un dia – i endemés com que s’han comprat les grues noves que s’han d’amortitzar, es maten dos pardals d’un tret, es força a la gent anar al pàrquing i sinó s’ingressen diners per altre banda a base de multes, costos de grua i dipòsit, en fi criteris empresarials estrictes, la pastanaga i el garrot o la quadratura del cercle.

Per cert un altre amic meu que té tintoreries, al explicar-l’hi el tema m’ha dit que l’hi havia donat una idea genial pel negoci, el seu pare i ell es col·locaran a una banda i l’altre del carrer prop de la tintoreria i aniran tacant amb diferents productes la roba de la gent que passi i després els hi indicaran molt amablement, que per netejar-se la roba han d’anar a la tintoreria – regentada per la mare i esposa – que hi ha més avall o més amunt segons com es miri i negoci rodó, tot queda a casa.

És ben bé l’historia del TBO d’aquell que arranjava punxades a les rodes dels cotxes i tirava xinxetes i claus davant de casa, per no quedar-se sense feina, en fi còmic si no fos real.

Continuarem, aquesta gent son una mina!

Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s