El surrealisme esta viu, la Sra. Sánchez Camacho, anomenada des d’ara la “Maravillas” és l’exemple vivent.


Encara m’estic recuperant mentalment del cap de setmana del congrés del partit popular de Catalunya, des de Dalí no havia vist res igual.

Cronologia:

El Sirera, el Fernández Díaz i la Nebrera, presenten les seves candidatures.

El Fernández Díaz i la Nebrera es posen d’acord.

Gènova nombra una candidata de consens a dit i fa claudicar a en Fernández Díaz i en Sirera, però no pot amb la Nebrera. La paraula de Fernández Díaz no val un ral.

La “Maravillas” intenta per activa i per passiva explicar ho inexplicable, que ella és una candidata de consens entre el Sirera i el Fernández Díaz. Consens de qui amb qui? Diu que els compromissaris és el que volen. Així suposo que no cal que es faci la farsa del congrés, tot pot venir de “Madriz” per consens i estalviar-se molts diners i calor, perquè per cert ni l’aire condicionat ni els ascensors van acompanyar. Quin calvari!

Intenta fer desistir a la Nebrera com sigui o més ben dit desacreditar-la, quan veu que no pot, l’hi agafa “pànic a una situació democràtica”.

Arriba el dia i fan gecs i mànigues perquè la Nebrera no aconsegueixi els avals.

Davant de l’impossibilitat d’evitar-ho, gir de 180 graus, es decideix dir que el seu congrés serà un model de “democràcia” algú d’ells sap el que vol dir això? Simplement ordenes de “Madriz” per no fer encara més el ridícul.

Frustrant i frustrat discurs de la Mato intentant enganyar a tothom dient que la candidatura de la “Maravillas” era de consens. Esbroncada general al canto.

Per l’Arenas, més del mateix, encara que en un to més moderat.

Discurs de la Nebrera, net, emocionant, intel·ligent, parlant de dignitat, d’aprendre d’haver perdut per poder guanyar, parlant de somnis com en Luter King, si més no, sincera i emotiva.

Parla la “Maravillas” fa sevir en el seu discurs respostes al discurs de la Nebrera, qui li ha dit que pot jugar amb l’avantatge, com “tahur del Mississipí”, de parlar en segon lloc!? No solament no es limita a exposar les seves propostes, sinó que mescla vius amb morts, la dignitat amb respecte als difunts etc. Replica quan no era un torn de rèplica, hi barreja al de les Açores, es veu que “hi ha morts, que ho son menys que altres” com els de l’Iraq per exemple i finalment es despenja amb un “viva la guardia civil”, “ves quins collons”, amb tots els respectes per les persones, perquè no els mossos d’esquadra o l’exèrcit o la guàrdia mora d’en Franco? Que s’ho faci mirar aquesta noia, on es pensava que estava, en un congrés de surrealisme? Per acabar-ho d’adobar, la “llisteta” dels bonificats. Content el Fernández Díaz, content el Sirera, continuen amb la “menjadora” per ells i els seus i “aquí paz y luego glória”. La dignitat, a la sola de la sabata.

Finalment les votacions donen, com no, la victòria als de “la lealtad inquebrantable”, com deia la Nebrera ja seria hora que no hi hagués seguidors de “muera la inteligencia” i perquè no de “muera la libertad”.

La Nebrera treu més vots dels esperats, però segons la “Maravillas” com Zapatero va guanyar només per nou vots en un congrés, això ho fa tot vàlid!!! Suposo que a Zapatero el va imposar algú també o no? Tot és vàlid, en el surrealisme esperpèntic.

El Rajoy en la clausura, molt poc elegant, dons és de llei felicitar tan al guanyador com el perdedor, ell no ho ha sabut fer, hi ha una dita Catalana i sense intentar ofendre a ningú, em remeto a la mateixa, que diu “de porc i de senyor se’n ha de venir de mena”. Molt bé per la “Maravillas”, de paraula per la Nebrera cap, un gran recolzament per la Mato no fos cas que hagués d’anar al psicòleg, per l’esbroncada, un “gracias por els servicios prestados i seguimos contando contigo, amigo del Acebes” pel Sirera, el noi ho accepta amb una mostra de submissió incommensurable, que per la “menjadora” es fa tot, encara que es perdi la dignitat pel camí, ja se sap que amb les coses de menjar no es juga.

Finalment la Nebrera diu que no vol tractar amb la “Maravillas”, sinó amb els “amos” de Madrid i “colorin colorado, este cuento se ha acabado”.

Punt i final d’un congres surrealista i esperpèntic.

Si amb aquest tipus d’actuacions pretenen guanyar el vot a Catalunya, podeu estar tots tranquils, és una llàstima que es margini a gent brillant per tenir idees pròpies, però per la resta dels Catalans és una bona noticia, per aquest camí, el PPc no guanyarà mai a Catalunya, i si en les generals no guanyen a Catalunya, tampoc guanyaran a Espanya. Serà el seu càstig per no entendre’ns, per prendre’ns per estúpids i perquè segueixen considerant Catalunya com una sucursal de “Madriz”. Amb gent con el Sirera els Fernández Díaz i la “Maravillas” no hi ha por.

Per cert el congrés va ser majoritàriament en Castellà que no en “Español”, per no sotmetre a una immersió lingüística als “amos” de Madrid i després diuen que “el Castellano” està en perill, no em facin riure!

PD: En la llista de la “Maravillas”, com no, el “amiguet” d’en Sirera l’igualadí Pere Calbó, espero que a l’Ajuntament d’Igualada, es moderi més que la seva presidenta i no ens faci fer brindis al sol amb la guàrdia civil, imposi una fotografia gegant d’Aznar o ens refregui la dignitat del seu partit per la cara, que tot és possible! Per cert en el tema de les banderes i aprofitant la ben “entesa” podrien proposar la d’Andorra per fer content al soci, si més no.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El surrealisme esta viu, la Sra. Sánchez Camacho, anomenada des d’ara la “Maravillas” és l’exemple vivent.

  1. Miquel Saumell ha dit:

    Bon dia Josep M,Avui et toca fer el paper d’escandalitzat però en el fons del fons no pots evitar que se t’escapi el riure per sota el nas. El PP és un partit coherent que no canvia de rumb plogui nevi o faci sol, segueix el seu camí marcat fa anys per esdevenir aviat -a Catalunya- un partit quasi testimonial, potser fins i tot extraparlamentari. Però “no hay mal que por bien no venga”. Dels vots potencials del PP, dels vots de la gent “d’ordre” que tenen motius més que sobrats per emprenyar-se amb el seu partit, alguns segur que es quedaran a casa, alguns altres aniran al PSOE, però la resta anirà a parar a CiU. No ho veus així? Demà dimecres parlaré d’això, i d’altres coses, al meu blog, com una mena de preparació del vostre congrés d’aquest cap de setmana. El senyor David Madí m’hi ha convidat i no faltaré.

  2. Miquel,Encara que no t’ho creguis estic realment indignat, ho del congrés del PPc es una ofensa a la intel·ligència, ho van fer per el 3/24 i m’ho vaig empassar tot, ho que si m’estranya es que en els mitjans de comunicació no es facin reso del discurs de la “Maravillas” de veritat que va ser surrealista et juro que no sabia ni en quin país, ni amb quin règim, ni en quin segle estàvem, però lo que si sé es que ens va fer passar a tots per rucs. I això si que no ho toler-hoJa ens veurem al congrés, per mi serà una estrena i també veurem quines conclusions en extrec, que la critica ben entesa comença per la casa d’un mateix.Rep una forta abraçada.Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s