Manifest de protecció contra “boteruts mentals” i “carallots intel·lectuals”.


Hòstia! Quin problema! Ara que fent gecs i mànigues començo a escriure bastant bé en Català, resulta que surten uns “pseudo-intel·lectuals” que promocionen un manifest en favor del Castellà-Espanyol.
Haver avisat abans que el “carpetovetònic” era quelcom en perill i els hagués dirigit cap a ADENA, que és l’organisme que te cura dels animals en perill d’extinció, ara ben bé no sé si s’hauria d’enviar-hi la llengua o els promotors del manifest.

A casa meva d’això se’n diu poca feina i clar alguns filòsofs, actors, escriptors, etc. (maleït el dia que vaig llegir “Pantaleón y las visitadoras”), com que l’idioma de l’imperi no els hi funciona prou bé en les seves professions, han d’anar tocant els “collons” al personal. La comèdia es fa als teatres i com aquestos estan vuits, els comediants han de sortir al carrer perquè no tenen clients, es venen pocs llibres i la filosofia barata, no té mercat ni futur.

Vergonya us hauria de fer, de provocar enfrontaments amb aquestes “collonades” exerciu de “terroristes de la llengua”, per comptes de promocionar, a la diversitat, la cultura, la lectura i la concòrdia entre la gent.

Perquè, per més manifestos que promogueu, els “catets” que os segueixen el joc, ni llegiran més, ni aniran més al teatre, ni adquiriran més cultura que desgraciadament en tenen ben poca, en qualsevol que sigui la llengua; tampoc aconseguireu que els rucs siguin més savis, ni fareu que l’estupidesa tingui fronteres. Menys mal que les formules i els números son universals.

Sou “assassins de la diversitat”, voldríeu que tots fóssim “mones” iguals, de la classe “mico carallot”, fins i tot l’ “homo sapiens” s’avergonyiria de vosaltres.

Dic el que dic i parlo com parlo, perquè jo vaig suportar a les meves carns una educació obligatòria de més de 18 anys única i exclusivament en “Español”, el català només el podia parlar a casa i amb els amics.

Actualment fent un esforç he aconseguit escriure’l raonablement bé, també parlo i escric suficientment en Anglès, Francès, Italià, comprenc el Portuguès/Brasiler, moltes paraules d’Alemany i algunes de Turc, puc parlar si més no uns quants mots amb diferents accents, en Valencià, en Alacantí, en Mallorquí, en Menorquí, en Andalús, en Manyo, en Madrileny, en Argenti, en Mexicà, etc., he viscut entre jueus sefardites que parlen “ladino”, he fet negocis amb altres jueus de tot el mon, el que menys, sap cinc llengües i això és un handicap?

Tinc amics arreu de mon, soc amic dels meus amics i no faig distincions de cap classe, parlo amb ells en la llengua que s’escaigui, on és el problema? L’empatia és la meva llengua universal.

S’ha de ser un “boterut mental” i un “pervers intel·lectual” per promocionar aquest tipus de manifest i simplement jo com a autodidacta, us declaro enemics de l’intel·ligència, de la llibertat, de l’aprenentatge, de la cultura i promotors de rancúnies i enfrontaments entre pobles i persones, que viurien millor si no existissin pobres d’esperit com vosaltres.

Si sabeu escriure, escriviu, si sabeu filosofar, filosofeu, si sabeu actuar actueu i feu-ho en tantes llengües com faci falta, això si que és riquesa intel·lectual, ho altre és simple mesquinesa.

La bilis i la verborrea, traieu-se-la com vulgueu, però no a costa nostra, deixeu-nos tranquils d’una punyetera vegada, que sense gent com vosaltres estem molt millor; per cert em prohibeixo a mi mateix, llegir qualsevol obra dels promotors del manifest en la resta dels meus dies i mirin que soc un lector empedreït, al teatre si algú de vosaltres hi te quelcom a veure, tampoc hi penso anar i qualsevol “obra filosòfica” de qualsevol de vosaltres, se la pot empassar amb “patates”, no llegeixo als disminuïts d’esperit.

Au! Aneu passant, que la borregada us espera, no fos cas que els decebéssiu, que la palla va molt cara i de rucs amb gana en hi ha molts.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Manifest de protecció contra “boteruts mentals” i “carallots intel·lectuals”.

  1. Jaume58 ha dit:

    M’ha arribat a mans meves un correu amb el teu article, que per altra banda estic d’acord, crec que no tantes “collonades” i ja és hora de plantar cara “diplomàticament”, però” a tota aquesta colla de persones per anomenar-los d’alguna forma i que es preocupin per altres afers més importants. Fa ja uns quans anys vaig escriure una carta al director basant-me en la programació d’una sèrie de televisió que emetia Telecinco, verdaderament per “llogar-hi cadires” però com sempre nosaltres som els darrers que podem expressar la nostra disconformitat i sinó temps al temps. El problema de la gent que ens ve de fóra, és més greu que tot aquest seguit de punyetes, crec que tots tindríen que preocupar-se d’altres coses abans de furgar en el malestar que produeix el català, segons ells. Una abraçada i Visca Catalunya.Gràcies, Jaume

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s