Catalunya no pot esperar.


Estic profundament decebut que no sorprès de l’actuació d’en Herrera i en Saura, aquest últim responsable de relacions institucionals, que ha fet un pobre favor al nom del seu partit, dons ha pres “l’iniciativa” de trencar una vegada més l’unitat d’acció tan necessària cara a la negociació del finançament. Clar que això de posar-se verd, o vermell, forma part de la seva idiosincràsia.

Les seves incoherències ja neixen per la seva voluntat d’ecologistes atípics i tronats. Només a tall il·lustratiu voldria recordar-los que les bicicletes tenen les rodes fetes amb components de petroli i ja no et dic els materials del quadre o la tracció. Per fabricar-los es pol·lueix “l’hòstia“. O es va amb una bicicleta de fusta, rodes de cautxú natural i per camins de terra – doncs l’asfalt també es fa amb productes del petroli – o acceptem que tota aquesta parafernàlia pel petroli només serveix per aparentar i mantenir un sou. Res a veure amb el que té un obrer, i lluny també de l’ideal ecologista o de l’ascetisme d’un ermità, que dieuen o pensen representar. Què lluny del PSUC original!

Dic això perquè en principi em queia be l’Herrera, no en Saura, ni la seva dona, representants d’un partit que amb tots els meus respectes, és absolutament marginal (un sol diputat a Madrid malgrat els vots que recull a tot l’Estat) i que sempre treballa a l’aixopluc dels socialistes. Com diu algú, fan de gossets falders de bona família. Amb tot el respecte per uns i altres.

Ho sento especialment pel Herrera. No li feia cap falta fer el “ridícul” com ha fet. Tal vegada la paraula “ridícul” no és prou definitòria per encabir-hi la seva actuació, i n’hauríem d’utilitzar una altra, amb connotacions mes precises.

Amb una reunió n’heu tingut prou per trair unes expectatives que vosaltres mateixos vareu crear. Hi ha quelcom que hauríem de saber i no ens heu pogut dir? És la vostra paraula tan feble que amb una simple bufada del poder canvieu de direcció? Com i amb què intentareu explicar-vos ara? Amb música celestial?

Com en dieu vosaltres dels que no compleixen la llei, siguin qui siguin? Perquè l’Estatut té rang de llei, oi? Ja em perdonareu o em corregireu si m’equivoco, però no és la llei igual per a tothom? O n’hi ha que per ser d’una determinada formació i amb segons quins carnets que estan exempts de complir-la? És per això que els protegiu i els hi allargueu la mà?

Repasseu el que diu el vostre company Bosch, que dóna un valor “relatiu” – vaja un eufemisme -, a la paraula de Zapatero: “els incompliments tenen un límit i som conscients del desgast que produiria un nou engany a Catalunya“, Jo us preguntaria si en sou realment conscients, que quan parleu amb un mentider – no ho dic jo, sinó vosaltres! – només podeu esperar que mentides. O realment sou tant innocents que espereu altres respostes? Es pot deixar alguna cosa seriosa a les vostres mans?

No crec que vulgueu respondre a res, car les respostes pot ser no us deixarien dormir. Allà vosaltres amb la vostra consciencia, però si us plau, no hi poseu embolcalls ètics, ecològics i de gent honesta i implicada. No acaba de ser ni creïble ni sà per l’enteniment.

Josep M. Torras Payerol

PD: Una vegada vista la compareixença d’en Solbes només us puc dir: Us haveu ben lluït, la gloria és vostra i ben vostra, que os aprofiti.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s