El temps posa a tothom en el seu lloc


Gracies a un twiter d’en Marc Vidal – www.marcvidal.com – un “guru” econòmic on n’hi hagin, he llegit el següent article al Financial Times, sobre la crisi a certs Països d’Europa, he fet una traducció al Català com exercici de llengua i ja em perdonareu si he perdut el sentit del article en algun punt, però el meu anglès es limitat, simplement sempre estic en estat d’aprenentatge – soc autodidacta.
Be, voldria dedicar aquesta traducció a en Solbes, però desgraciadament, ni entén el Català, ni els Catalans, axis dons si alguna anima caritativa l’hi vol fer arribar en Castellà o en Anglès – és una suposició, que el Anglès si que el parla i el entén millor que el Català -, tal vegada se’n adoni que com a ministre d’economia és un desastre i com el llegir l’hi ha fet perdre l’escriure, com economista – si és que mai ha sigut un bon economista – també és un desastre i no diguem ja com a negociador, realment catastròfic.
Ja que tothom te de tenir quelcom de bo, com a “fanfarró de barra” es un “crack” amenaçant als partits Catalans de fer l’o que l’hi donarà la gana amb una llei orgànica d’obligat compliment. Que a les Espanyes tenim gent capaç de passar-se pel forro el nostre Estatut i dormir tan tranquils. Vale!
En fi, tal com dèiem a l’antiga “mili”, “quien vale vale y sino pa cabo”.
Josep M.
Els Porcs, al femer.
Països excitants, obtenen acrònims excitants, per lo menys en cercles financers. Economies emergents de ràpid creixement com Brasil, Rússia, Índia o Xina per exemple, son denominades *“Brics” (totxanes), acrònim que implica un sòlid creixement. Altres Països son menys afortunats. Prenem per exemple Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, algunes vegades anomenades **“Pigs” (Porcs). És un mot pejoratiu, però que s’acosta molt a la realitat. 
Fa vuit anys, els Porcs realment volaven. Les seves economies s’enlairaven després d’haver assolit l’adhesió a la euro zona. Las taxes d’interès queien a nivells històrics i molt sovint eren negatives en termes reals. A continuació, tal com la nit segueix al dia hi va haver un boom dels crèdits. Els salaris van baixar i el nivell dels crèdits es va inflar, tal com ho van fer el preu de la vivenda i el consum. Ara els Porcs estan tornant a caure a terra.
El Nivell de la caiguda es pot constatar mirant les seves xifres de comerç. M’entres a la euro zona esta en termes generals en equilibri, al final del 2007 Espanya i Portugal tenien dèficits de compte corrent del nivell del 10% del PIB. Grècia mentrestant va arribar fins un esperverant 14%, m’entres a Itàlia el dèficit és relativament respectable, als voltants del 3%.
La resposta usual als dèficits del compte corrent, és una forta devaluació. Però els Porcs són membres de l’euro, per tant aquesta via està barrada.
La pròxima alternativa és simplement seguir i d’alguna manera finançar el dèficit. Però aquesta alternativa és molt difícil de portar a terme en aquestos temps de restriccions de crèdit. Efectivament Espanya pot tenir un problema particular. En el passat, la seva banca – particularment les anomenades caixes – van emprar actius de valors de baixa qualitat, com a garanties per obtindre fons barats del Banc Central Europeu. Però aquest ara es planteja endurir les condicions dels préstecs.
Això nomes ens deixa l’ última i més dolorosa solució. La competivitat pot recuperar-se a base d’una caiguda real dels salaris. En altres paraules, una recessió profunda. El símptoma més dramàtic d’aquesta ultima premissa es pot veure a Espanya, on la taxa de desocupació ha caigut als voltants d’un punt percentual en el segon semestre del 2007.
Gran Bretanya, va fer front a problemes similars a principis dels 90, quan es va encadenar al mecanisme de canvi d’Europa, la retirada de la UME i la devaluació, van salvar la seva “salsitxa”. Alguns ara es pregunten si els Porcs, com a part de l’euro, corren el perill d’acabar sent “cansalada”.
Copyright : The Financial Times Limited 2008
Publicat el 1 de Setembre del 2008
Traducció lliure:
Josep M. Torras Payerol
*BRICS = B (Brasil) R  (Rusia) I (India) Cs (China)
**PIGS = P (Portugal) I (Italia) G (Grecia) S (Spain)

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El temps posa a tothom en el seu lloc

  1. tonet ha dit:

    Massa, que l’entén, el català, en Solbes…Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s