A les barricades que ens ataquen la butxaca o a l’inrevés.


És realment alliçonador veure que quan a un li toquen la butxaca, es reacciona més amb el cor que amb el cap, em refereixo a les declaracions del representant de PPc a l’Ajuntament d’Igualada l’inefable Calbó – membre virtual a l’ombra d’Entesa per Igualada – quan ha llegit les declaracions d’un representant de l’oposició dient que supeditarà l’aprovació dels pressupostos Municipals d’Igualada de l’any que bé, a que es suprimeixin els càrrecs de confiança de suport als grups municipals, perquè no són càrrecs destinats al servei del ciutadà, sinó al dels partits. 

Aquest grup de l’oposició ja va renunciar en el seu moment a aquest càrrec i va proposar que destinessin aquests diners a un@ ajudant per la Sindica de Greuges. Es veu que la sordesa s’agreuja quan no es vol sentir i el seu oferiment no va merèixer ni un comentari, ni una menció per part de qui pertocava, molta sensibilitat corre per aquets mons de deu, quan no toca! 

Que en Calbó defensi la seva postura ho entendria, però no cal tanta hipocresia o haig de dir falta de coherència en demanar que el representant de l’oposició, renunci a la dedicació en exclusiva dintre d’un altre organisme oficial, doncs jo tampoc crec que ell renunci a la dedicació exclusiva a la seu del seu partit a Barcelona, perquè i que em corregeixi si m’equivoco, ni és autònom, ni treballa per l’empresa privada. Així doncs podem dir, que una cosa són els càrrecs de confiança superflus i l’altre llocs de treball de funcionariat. 

El terme “coherència” no se’l pot fer servir per tapar boques, per comptes de raonar el perquè, però clar és més fàcil això que dir que el càrrec de confiança del PPc – ves per on – per aquelles casualitats de la vida va recaure en la “seva senyora” i clar això no es toca! 

Ja em vaig donar compte l’any passat, en el ple on es discutien els sous i els càrrecs de confiança, que te molt clar que amb els diners dels regidors – que no els del poble – no es juga! En aquella ocasió va acusar a la mateixa persona de l’oposició de “deslleialtat institucional”, per que no trobava bé l’augment desmesurat de càrrecs de confiança i de sous dels regidors i volia votar-hi en contra. 

No sé si per defensar que hi hagi menys despeses en personal superflu a l’Ajuntament et poden posar a la presó per una “deslleialtat institucional” d’aquest tipus, però en Calbó ho deu saber, doncs sembla que va estudiar per advocat, “quina barra”! 

Si defensés amb la mateixa convicció els diners dels ciutadans com defensa els dels seus, potser li tindria més respecte com a polític. Allò de l’ètica i l’estètica.

Però sembla que el servei a Igualada comença per defensar la pròpia butxaca, és humà però no cal que l’hi posem embolcalls, ni intentem desviar l’atenció del personal. 

Anem-ho paint aviat que en venen d’altres, doncs això és una mina! 

Fins un altre. 

JOSEP M. TORRAS PAYEROL 

PD: Com vaig escriure ja una altra vegada hi ha confiances que fan fàstic. També haig de dir que guardo amb molt afecte – en pdfs gentilesa de l’Ajuntament, amb sous inclosos 1, – les actes del plens on es van discutir i aprovar els sous i els càrrecs de confiança, per si fes falta puntualitzar, comprovar, corroborar o aclarir certs punts d’aquest escrit.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s