El conte del ruc el bastó i la pastanaga, però sense la pastanaga o els pressupostos Municipals d’Igualada 2009


M’he pres uns dies de meditació, per poder tenir una perspectiva millor de les coses també en part deguda a una certa carrega mental acompanyada de desídia produïda per una sensació de futilitat de les coses del mon polític.

Bé per no filosofar més, direm que estava una mica saturat de veure que la superficialitat i l’oportunisme puntual, sembla més important que les coses fetes amb cara i ulls i pensades per bons professionals.

Entremig ha passat una aprovació de pressupostos municipals i certes aliances que voldria comentar.

Del pressupost municipal ja se’n escrit unes quantes pagines però per sintetitzar, m’agradaria fer esment d’unes premises fonamentals que han estat cobertes d’embolcalls, per escamotejar la veritat pura i dura als ciutadans, el inefable súper-expert en interpretacions econòmiques-polítiques el Sr. Riba, va parlar amb – com deien els indis – “llengua viperina”, les seves afirmacions en un “power point” que no passaria un examen a l’escola elemental, ens va manipular descaradament els conceptes a fi de fer-nos beure a galet, transformant demagògicament el que no és acceptable, en un bé per la ciutat.

Explica sense posar-se gens vermell, que el deute Municipal s’ha reduït. Ens pren a tots per estúpids o només ens tracta de ruquets, és que els deutes de les empreses Municipals no son deute? Si tal com desglossa el pressupost només en inversions, ho fes en el balanç consolidat empreses + Ajuntament en l’apartat deutes, veuríem que el seu nivell d’endeutament sobrepassa sobradament els límits legals, els de l’any 1999 de CiU que tant van esbombar i qualsevol límit raonable, dintre de la prudència que s’han de tenir amb els diners de tots. De què es vana Sr. Riba? On és el límit d’endeutament que és permès en aquesta fuita endavant, per saltar-se absolutament a la torera la llei de règim local? Quin és el límit de les empreses que pot crear l’Ajuntament fins que tinguem un poble completament arruïnat, per tenir-lo en mans d’uns sapastres, que no hi veuen mes enllà del seu nas i que se’ls hi en refot el que pugui passar en el futur?

Perquè els préstecs i hipoteques, siguin a l’Ajuntament, siguin a les empreses Municipals, s’han de pagar d’una manera o d’una altre amb diners o patrimoni de tots, i ningú pot assegurar que les empreses funcionaran bé i menys amb els criteris polítics que es fan servir, per tant si hi ha pèrdues, a pagar tots. No ens enganyem, d’empreses amb pèrdues i que tanquen, en hi ha moltes avui en dia que han fet servir criteris infinitament més professionals, que les de l’Ajuntament.

Les inversions de l’Ajuntament – que en un mon real és el que ha de fer les inversions en serveis al ciutadà – en aquest pressupost son dels voltants del 12% i les de les empreses fetes amb els diners de tots el 88%, la meva pregunta és: Perquè necessitem l’Ajuntament si empreses que existeixen en el mon privat amb capital privat poden fer la mateixa feina, molt més professionalment, amb molta més experiència i sense arriscar els diners dels ciutadans?

No seria millor també privatitzar l’Ajuntament i fer-lo treballar amb criteris empresarials i que els que decideixen haguessin de tindre un “currículum professional” – no polític – i haguessin de passar per una selecció de personal, no com les que fa l’Ajuntament, sinó del mon empresarial real? No crec que ningú i dic ningú, amb tota seguretat dels que avui prenen les decisions, seria escollit pel lloc que ocupa actualment. Així que menys lliçons, als ciutadans que ens guanyem les garrofes amb les nostres capacitats reals, no en les polítiques.

En el apartat del augment patrimonial, els càlculs de valor dels solars que te l’Ajuntament es deuen haver fet en base al criteri de preu de venda del de Cal Font – hi ha qui a fet fallida, calculant els solars a aquest preu! -. El inventari es valora com es vol – pot ser un valor prudent o no – el preu real seria el de mercat en aquests moments, però com ningú compra i el preu dels solars està per terra, hem de pensar que son molt més barats del preu en el que han sigut inventariats, en tot cas el increment patrimonial no es un mèrit d’Entesa sinó del valor de mercat, per tant de que es vana Sr. Riba?

L’assumpte de les Zones Blaves és realment vergonyós, maliciós i pervers, jo ja sabia ho del ruc la pastanaga i el bastó, en aquest cas només hi ha el ruc – tots els ciutadans – i el bastó -, o pagar per un pàrquing que ningú ha demanat o pagar per zona blava, o sigui els rucs dels ciutadans amb el dret a escollir entre “garrotada o garrotada“. Però clar i això em va donar una gran alegria, resulta que el PPc no hi està d’acord i com que les matemàtiques donen la raó els qui si oposen CiU+ERC+PPc = 11 majoria, el projecte no s’aprovarà o aquí a aquest Ajuntament les majories no compten o s’obvien quan no interessa?

Encara que sigui anecdòtic – desgraciadament no ho és, doncs forma part de la forma d’actuar habitual – la ja famosa factura de l’àpat € 927, si més no sorprenent, del Sr. Riba amb els caps de departament per demanar la contenció de la despesa, és tot un exemple d’un tarannà de bon menjar i més bon beure, que té com costum ja establerta aquest Ajuntament, és “vox populi” els afartaments i homenatges al “deu Bacus” a Igualada i comarca, molt apreciats i esperats pels empresaris del ram, dons la generositat amb el bon “yantar” i els bons i cars caldos de vinya, és molta i famosa per aquestes conrades, amb l’única estipulació que paguem tots i en gaudeixen uns pocs. En fi que certes reunions i no solsamènt les que han de parlar de contenció, es podrien celebrar en sales de reunions – que per això se’n diuen així – com fan tots els empresaris i amb aigua per beure per si algú té set i no cal que paguem entre tots certs excessos, que apart de no ser necessaris no son convenients, dons es poden prendre decisions producte de l’eufòria del moment, que no son les adequades. Si m’ho pregunten els hi indicaré uns menús entre 8 i 12 euros que son la mar de bons, en qualitat preu, això si, el beure es paga apart. O si realment es tracta de parlar de contenció de la despesa, poden portar l’entrapà a la reunió, per donar exemple.

Finalment una noticia que m’havia alegrat el dia i que uns instants més tard m’ha fet veure que era “més del mateix”: Resulta que ara l’especialista en acords puntuals, no sé si per enveja o per tapar una mica el ple dels pressupostos, ha fet un acord amb el president del Consell Comarcal el Sr. Boquete per cercar d’obtenir una subvenció de euros 600.000, i que ha sigut esbombada als quatre vents, fins ací bé. Tanmateix hauria sigut millor que ens haguessin comunicat que ja l’havien obtingut, com va procedir fer un altre partit, amb una subvenció de € 700.000 per l’Aiica aconseguida enguany i a Madrid, perquè clar de comptes de la lletera en sentim cada dia i seria convenient que hi haguessin “resultats, no paraules”, que de demagògia en sobra.

Però el fet més dissonant, és que el Sr. Aymami es pengi en el surrealisme dient que el pacte no és amb tot el Consell, sinó només amb el Sr. Boquete, a veure si haurem d’anar al psiquiatre d’ara en endavant. Que passarà l’any que bé quan el Sr. Boquete deixi la presidència del Consell Comarcal en mans d’una de les persones que esmenta com a les que no va dirigit el pacte, el trencarà o simplement tot és només un recurs fàcil per sortir a la portada?

Ja està bé de demagògia, de personalismes inútils, de paranoies i esquizofrènia. Cap polític ha estat anomenat per actuar em nom propi, ni per mirar-se el melic, sinó per donar servei a Igualada, a la comarca o el que sigui, no han estat anomenats per sortir al diari, dia si dia tambè, han estat anomenats per treballar pel poble lo més eficientment possible i lo més silenciós possible, sinó saben distingir entre el culte a lo personal i el que és el servei al poble, que pleguin i ens deixin a tots tranquils. Una persona enfrontada inclús amb els del seu propi partit a la Comarca, no es pot permetre el luxe de fer distincions de el que o el qui, és bo o dolent, no serà que té pa a l’ull i que ja seria hora que es rentes la cara. A qui i en nom de què, vol donar lliçons?

Ací no ens calen més fotografies al diari ni més pagines de demagògia, buides absolutament de contingut, ni més batusses, ni retrets entre polítics locals i de pobles veïns, no si val demanar unió i pactar amb el més fàcil, no si val acusar els demés de voler sortir a la fotografia i tu sortir-hi sempre, aquí i ara no necessitem il·luminats, sinó gent que es posi a disposició dels qui en saben – quina oportunitat perduda amb els de la “conca futur”!-, per fer el que és necessari, no per intentar omplir capçaleres, portades o contra portades, sinó per intentar salvar el que tenim i no per endegar projectes de compte de fades i fer volar ocells, en els temps que corren.

Crec que els ciutadans ens mereixem quelcom millor i com que la paciència té un límit – que no el límit de l’endeutament de l’Ajuntament – tard ho d’hora es posarà a tothom en el seu lloc. Llàstima que alguns no hagin de pagar les conseqüències dels seus actes, com la resta dels mortals, potser actuarien amb molta més prudència, però clar en responsabilitat política “nosaltres no som d’eixe món”.

Fins un altre. Que avui no estic per formulismes.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s