Quant a josepmtorras
Definit per una filla meva!!!:
Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula...
Definit per mi mateix:
Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en
Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
aqualata 
Josep Maria:Fa dies vaig llegir un post al teu blog amb uns acudits sobre jueus i fa el mateix nombre de dies que et volia fer un comentari al respecte, sense que fins avui hagi trobat el moment. El teu és un blog de la gama alta, i per tant seguit de ben segur per una pila de gent, amb la consegüent àmplia difusió de tot el que s’hi escriu, per la qual cosa em semblava pertinent el comentari.Tot ve a tomb d’una reflexió sobre el trist hàbit de molts compatriotes de rebotar entre les e-amistats els suats acudits sobre catalans que els arriben a l’e-bústia. Ja saps, allò de: “en un avió hi volen un anglès, un francès i un català; l’avió s’estavella i…”. Estic segur que fins i tot n’hi ha que creuen que en contribuir a fer befa de la suposada essència caracterològica comuna a tots els catalans mostren el seu cosmopolitisme, ja saps, per allò de riure’s d’un mateix, sense adonar-se segurament que l’acudit els arriba escrit… en espanyol. De fet és el mateix cosmopolitisme que ens empeny a renunciar a la nostra llengua un pic som al davant d’un resistent lingüístic, no importa que faci dècades que estigui entre nosaltres; però això és una altra tema…Exactament igual com em sembla que és de poca dignitat personal, matisada si vols per una possible confiada ingenuïtat, fer el joc al nostres rivals d’aquesta manera, trobo trist quan veig algú a qui jo dono crèdit fent el mateix, típicament, amb els jueus. De fet, fixa’t que els tòpics sobre catalans són tan comuns als que corren sobre els jueus que els acudits són quasi sempre intercanviables. Curiosament, però, mai són presentats, ni tan sols humorísticament, com avars i cobdiciosos aquells que fan de tot per seguir quedant-se amb els nostres impostos; no, ells són solidaris (a cop de bastó).El poble jueu ha estat víctima històrica d’una persecució sense parió i tanmateix se n’ha sortit, tant a nivell de poble, mantenint intacta durant segles i en la seva dispersió la seva voluntat de pervivència en les pitjors condicions, com a nivell nacional, reeixint en la consecució d’un estat propi a penes la història els va deixar una escletxa, no gaire gran per cert. De fet, unes quantes lliçons seves ens anirien molt bé als catalans (gratis, això sí!).Atesa la teva devoció per Einstein, no cal que et recordi la mesura de les capacitats intel.lectuals dels jueus; només una dada: els jueus són el 0,2% de la població mundial però acumulen el 20% dels premis Nobel, és a dir 100 vegades més del que els correspondria per població. I això que Einstein no va mai rebre el premi Nobel que indubtablement li corresponia per la Teoria Relativitat, sinó només el relatiu a la seva interpretació quàntica de l’efecte fotoelèctric!. Actualment els israelians viuen envoltats de països obertament enemics, que multipliquen la seva població per 100, i amb líders delerosos de veure l’ocasió de tirar-los de nou al mar. Tot i així, sorprenentment, i per algun motiu que deu tenir a veure amb l’enveja secular, són encara sistemàticament presentats com tirans i opressors i de fet cal només veure, per exemple, un Telenotícies de TV3, per aprehendre el significat de “maniqueu”; i és que ser antijueu forma part del manual progre.Així que, Josep Maria, com que no crec que a la teva edat et vulguis treure aquest títol, el de progre vull dir, quan et passin un acudit de jueus, rebota’l si vols, però només entre aquells de qui pensis que tenen prou pesquis per distingir entre l’humor i la befa, entre els quals, sense cap mena de dubte, jo t’hi compto a tu.Qui mou les peces, no ho sé, però hi ha estones que mes ens valdria que s’estigués quiet.
Aleph 0,5Gracies pel teu comentari, simplement reflexiu i entenedor, només voldria explicar-te una serie de circumstancies, que fan que per a mi no sigui necessari o al menys així ho crec.Des de fa molts anys treballo amb jueus, vaig començar amb els sefardites, vaig viure entre ells a Istanbul fa uns quants anys i parlaven amb mi el Ladí i també el Francès, l’Anglès l’Italià, cada un d’ells almenys parlava sis llengües. També he treballat amb jueus holandesos, americans i ortodoxes de Manchester, he compartit taula i reflexions amb ells.Els acudits provenen tots d’un Holandes que si no és jueu, poc ni falta, endemés els mateixos acudits els he explicat als jueus mateixos, cert que podrien ser aplicats a Catalans o a Genovesos o tal vegada a Escocesos, el cas és que els conservo en estat original, sense voler ser pejoratiu. On els vaig escriure tenien la relació amb la situació del moment, sobre tot el de les llaunes de sardines. Per cert estic molt content amb el tracte amb els jueus, quasi tots els que hi tractat eren gent de difícil negociar, però una vegada arribat el tracte, la gent més de paraula que he conegut. Per equilibrar la balança et puc dir que també tinc amics àrabs i també en sé algun acudit d’ells, encara que no tinguin un humor tan afinat, però deu ni do. També faig negoci amb ells i si tries bé cap problema, encara que és més difícil de trobar el bon soci.I així podríem seguir amb Indis, Coreans, Xinesos, Libanesos, Marroquins, Francesos, Anglesos, Alemanys, Egipcis, Turcs i tanta gent com tracto i he tractat en el curs dels anys.A mi el fet de ser d’un determinat col·lectiu no em fa ni fred ni calor, conec Catalans garrepes, com en conec de generosos. El meu son les persones i sí, com admirador de l’intel·ligència admiro a jueus i a no jueus intel·ligents també en conec que no mereixen la meva admiració, tant d’uns com dels altres.Sóc només un “goy” que explica acudits i que és capaç de trobar-li la volta a la seva ombra, l’o meu només és sentit de l’ humor i de l’oportunitat i els meus acudits només tenen el la finalitat de fer somriure i tal vegada distreure de la monotonia i l’estupidesa que ens envolta. Per cert els acudits que sé de jueus son tots acudits intel·ligents o al menys amb un sentit de l’humor que no està al alcans de tothom.Amb tot repeteixo, gracies pel teu comentari.Josep M.PD: M’agradaria que llegeixis aquest post, que vaig escriure fa temps i que té un apartat sobre els jueus i no precisament depreciatiu ni humorístic. http://www.igualadi.com/2008/07/manifest-de-protecci-contra-boteruts.htmlAh! Explico i m’expliquen acudits en varis idiomes, el sentit de l’humor intel·ligent és bastant universal.No et diràs pas Rubén de nom?