De res i de tot.


Aquesta ha sigut una setmana molt estranya per a mi, de sensacions, de pensaments nous, de dolor, de tristesa i de reflexions.

La veritat és que no tenia ganes d’escriure res, el dilluns vaig comprar dos llibres, que és el que faig quan estic desconcertat, un és d’en Gari Kasparov que es titula, como la vida imita el ajedrez projecte, tècnica i tàctica tot en un, realment el trobo molt interessant i amb idees realment brillants. L’altre és més nostre i també m’agrada molt i em servirà per la tasca de conèixer “l’enemic” el llibre es titula “La dictadura de d’incompetència” d’en Xavi Roig, que parla de que estem en una societat, sobretot la catalana i l’espanyola en mans d’un funcionariat, que només defensa els interessos dels funcionaris, amb una societat civil endormiscada, que és com la volen alguns, entre ells el poder fàctic. L’autor es queixa de la poca intervenció i la poca representació que te dins la política d’aquest país – el nostre – gent que prové de la part privada de la societat civil, que són els que es guanyen les seves pròpies garrofes, no viuen a compte de la mamella de l’estat i saben el que és resoldre problemes reals.

Més o menys parafrasejant el que deia Nietzche, “l’Estat ha mort, ja és hora que el ciutadà, solucioni és seus propis problemes”, dons ja hi ha massa gent que espera que l’hi solucionin els seus sense haver de fer gran cosa, i veritablement les esquenes de la gent diguem-ne de la part privada, ja no poden aguantar gaire més.

No és de rebut que hi hagi gent – a la fi, els funcionaris no són més que els nostres servidors – que gaudeixin d’avantatges sobre els treballadors que són els que els hi paguen el sou. No ho entengueu malament, hi ha d’haver funcionaris, però amb les mateixes condicions que en la resta de la societat civil. No pot ser que perdem llocs de treball productius i es mantingui o s’incrementi el nombre de funcionaris. És una vergonya, una estafa, una presa de pel i quelcom ruïnós pel país.

Avui no em referiré a ningú en particular, no estic per batalletes frontals, simplement reflexionaré, sobre el que escric i les seves implicacions.

Perquè escric i qué pretenc defensar?

Vaig començar a escriure per casualitat, dons expressava moltes vegades la meva insatisfacció a la gent del meu voltat, i per això, els meus pensaments no arribaven gaire lluny.

Vaig intentar anar una mica més enllà escrivint cartes al director i quasi tots els meus escrits eren publicats en un setmanari local. Després les coses van canviar, no és cap paranoia, simplement va haver-hi pressions perquè no fossin publicats, no perquè ofenguessin a ningú, per defensar-se d’això ja hi ha els tribunals, sinó perquè alguns creien que amb les meves “caparrades” posava en evidència coses que els feia ensenyar la gaita. Aleshores vaig crear un blog d’àmbit local, aquí realment no hi a censura, més de la que jo mateix m’imposo. I ací estic encara.

Simplement intento escriure sobre el que penso i crec. Sobre l’ètica i l’estètica d’una gent, que ja fa bastant de temps que es creuen per sobre del bé i del mal, que es pensen que tot és permès, perquè estan rodejats, d’estomacs agraïts que sempre els hi riuen les gracies, encara que no en tinguin cap.

La satisfacció personal i la tranquil·litat d’estar d’acord amb la pròpia consciencia, també ajuden bastant a mantenir la moral. Però a vegades em pregunto si apart d’això i d’uns amics i lectors fidels que m’animen a continuar, estic aconseguint quelcom positiu.

Tot acte ha de tenir una finalitat i el que escric no sé si realment fa moure quelcom o canvia alguna cosa. Ja sé que m’ho puc mirar com un granet de sorra i que granet a granet trasllado la duna de lloc, però faig moure altres granets? És molt feixuc traslladar la duna tot sol. Si és així, perquè no ho deixo?

Fer el que vols fer, el dir el que vols dir i el pensar lliurament, és un luxe que no molta gent es pot permetre i realment et fa sentir humà i conseqüent, el que et mou no son simplement interessos materials, sinó interessos humans, és una mica anar contra l’hipocresia que ens envolta, contra el pur egoisme de molta gent, que no mira més enllà del seu melic. Que tot el seu mon, son ells mateixos i l’humanitat – per mes que embolcallin els seus actes de progressismes o del bé del ciutadà – els importa un rave, en tant en quant el primer son ells i el mantenir el seu “modus vivendi” a costa de tots i de tothom i de vendre la seva ànima al diable per un plat de llenties.

Realment en consciencia, no puc permetre dintre de les meves possibilitats i capacitats, pensar – tal vegada il·lusòriament – que no hi ha justícia divina i que aquesta no caigui amb tota la seva força, sobre tota aquesta gent que a base d’hipocresia, viuen a la nostre esquena, xuclant d’una mamella, que ni és seva, ni és eterna.

Des d’aquest modest escenari, demanaria a la societat civil, als joves que encara creuen en la veritat de les coses i a ciutadans en general, a fer quelcom per sortir d’aquest aborregament, que tant interessa als que manen i als que mouen els fils.

Jo os passo el repte! No calleu, no us deixeu endormiscar, no ho doneu tot per bo, no sigueu conformistes, pregunteu, investigueu, reclameu, controleu, exigiu i sobre tot treballeu per una societat nova, en la que la gent solucioni els seus propis problemes i que la droga i la fal·làcia de la societat de benestar no justifiqui totes les aberracions, que en el seu nom s’estan fent.

Espero i desitjo que la pròxima setmana ja hauré passat el dol i podré continuar la meva creuada sense dubtar que no és estèril i que produirà els seus fruits.

Si heu arribat fins aquí, gracies, si ho heu deixat abans, os comprenc i si esperàveu més, perdoneu, faig el que puc dintre de les circumstancies.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a De res i de tot.

  1. Daniel1714 ha dit:

    Els amics que t’acompanyan durant la teva vida, poden arribar a ser molt importants.La seva pèrdua és, i ha de ser dura.Estic amb tu Josep Mª.D’altre banda pensa que hi ha gent,que encara que no coincidim del tot políticament, et llegim, per que abans d’escriure, t’informes, i alguns ens assabentem del pinyol de les coses gràcies a gent com tu.Ànims i endavant, Igualada i el País necessita de personas incansables.Salut

  2. Dani,Tu ets bona gent, que més dona que ideològicament estem més a un canto que un altre, per a mi sempre primer son la bona gent que es persona, que no és el mateix que les persones en general.Vols que t’expliqui un secret? Dons mira, ací al facebook i hi ha un qüestionari que al final et diu quina tendència de partit tens, l’hi fet dues vegades i saps que m’ha sortit les dues – i a la segona m’hi he fixat més – dons que tendeixo a ser d’Esquerra!!A l’esquerra l’hi tinc molta simpatia i sinó fos per que hi ha uns dirigents que no son sants de la meva devoció. Admiro a Carretero per la seva conseqüència, evidentment el govern és un oasi i la verdadera finalitat d’esquerra és la independència, però en hi ha uns quants que ara que tenen barra lliure amb els diners de tots, no se’n volen moure i estan fent un flac favor al país i al partit.Però per sort o per desgracia el temps posa a tothom en el seu lloc.Una abraçada.Josep M.

  3. JM, he llegit amb atenció aquest article. No defalleixis. Per un moment em semblava un comiat. Confio en anar del tot equivocat.Tu has de donar molta guerra i ja saps, que molta gent (molta) confia que de tant en tant surti amagada dintre de les teves “caparrades” tot alló que molts ens costa dir. Una vegada et vaig dir que en lloc d’escriure el que feies era “clavar” la ploma: ho segueixo pensant i es ben veritat que les noves tecnologies i els nous medis per difondra opinions, permeten (menys mal!) que persones amb opinió i criteri ho manifestin obertament.Gracies per les teves caparrades.Salut company.

  4. Francesc,Gracies pel teu comentari, s’agraeix.Aprofitant la circumstància, hi ha quelcom que m’agradaria preguntar? L’ altra setmana vaig veure publicat a la Veu un escrit d’en Carles Cuerva, cosa que em sembla molt bé, dons la pluralitat és quelcom que valoro, però m’agradaria saber qui és el que pren la decisió al vostre setmanari de publicar un escrit o no. És realment quelcom que em te intrigat. També m’agradaria saber quins criteris fa servir per decidir si el publica o no publica, si és questió d’estil o de contingut o sigui quina és la política de la casa.Una abraçada.Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s