La conjura dels necis.


 

Jo ho traduiria per la “conxorxa dels beneits” Però abans que a algú se l’hi acudeixi denunciar-me als tribunals he d’aclarir que el títol no és meu. És l’intitulat d’un llibre pòstum de en John Kennedy Toole. Afinant una mica, per fer honor als del títol del llibre (encara que no crec que aquests siguin els que em llegeixen) els diré que l’autor no era el famós president Kennedy, sinó un altre que va ser més famós mort que viu. Encara que potser el president també, en fi, ja m’enteneu. El títol vé a compte de dues noticies, o quelcom semblant, que han sortit en els diaris dels darrers dies.

Primer, la recent visita dels nostres il·lustres representants del govern català al Japó. Bé, la conversa pot semblar una mica surrealista, però podria ser ben real.

Situem-nos. Visita a la Nissan per demanar que no sigui tan inflexible en la seva posició envers la fàbrica de Catalunya. (La conversa la poso en castellà, per imperatius de la traducció o si algú d’ells parla japonès, ja em perdonarà, el castellà el parlen segur!).

Conversa entre director general de la Nissan el CEO pels amics i els inefables i últimament inseparables M&C.

– CEO Nissan: ¿Señores M&C, ustedes tienen coche? (En japonès i degudament traduït).

– M&C: Pues no, ¡Por no tener, ni carnet de conducir!

– CEO: ¿Entonces como se trasladan por Catalunya, en taxi?

– M&C: ¡No! En coche oficial y con chofer.

– CEO: ¿En qué clase de coche oficial se trasladan?

– M&C: En un A8, blindado y con todos los extras, bueno con todos no. Hemos tenido que retirar la televisión, reposapiés y mesilla a medida.

– CEO: (Molt educadament). Entonces creo que se han equivocado de compañía i de país, lo que ustedes buscan, lo tienen que pedir en Alemania, en la sede de Audi. ¡Buenos días y que disfruten del viaje!

Evidentment el president de la Nissan entendria que anessin amb SEAT, però no és el cas.

Tampoc calia anar al Japó per assabentar-se’n allà, durant la visita feta a la Sony, que aquests estaven fent una regulació aquí, o per saber que moltes altres companyies Japoneses, ho faran en un futur pròxim. Per cert, quan ha costat la factura dels taxis? Només per curiositat, faltaria més! La resta i els extres no cal, que en temps de crisi, fa lleig preguntar-ho i fer posar vermell a la gent!

Segon tema, aquest acompanyat d’un acudit i ja em perdonareu si primer em permeto explicar l’acudit i desprès el tema, però em penso que l’endevinareu abans d’acabar-l’ho.

Resulta que van enviar un nen Japonès (com ho faig lligar tot oi!) en un intercanvi a una escola Espanyola, a la classe t’Història. La senyoreta (queda millor que la mestra!), va preguntar:

– Qui va ser el que va dir la següent frase: “Plora com una dona, dons no has sabut defensar la ciutat com un home”.

Silenci a tota la classe, només el nen Japonès amb el dit aixecat.

La senyo:

– Ningú més ho sap (tots en silenci).

– Bé Tahamoto, respon!

En Taha:

– La mare de Boabdil a la rendició de Granada als Reis Catòlics el 1492.

La senyo:

– Molt bé Tahamoto, felicitats. Molt llest!

Al fondo de la classe se sent una veu que diu:

– Aquests fills de puta dels Japonesos!

La senyo, tot esparverada pregunta:

– Qui ho ha dit!?

El tabolaire de la classe respon:

– El General McArthur 1942!

Vagi per endavant i sobretot havent-t’hi pells tan sensibles, que ho va dir el General McArthur i que jo respecto els japonesos tan com respecto a qualsevol esser humà, només per si a algú se l’hi acut acusar-me de racisme. Clar que per interpretar l’humor primer se’n ha de tindre, després fa falta una mica d’intel·ligència i mai treure’l de context.

L’acudit vé a compte, tant per uns com per altres, de la famosa frase d’en Tardà, que francament ja hauria de fer temps que anés amb pantalons llargs. Certes actituds són adequades a una edat, fora de temps, fas el ridícul entre altres moltes coses. El que no sé, és, si actualment els diputats han de tenir un nivell – o hi ha el que hi ha – i no cal donar-hi més voltes. (Per cert, els entesos diuen que la frase “mori el Borbó” no era del 1714 si no 1886, però això és el de menys).

Per altre part, aquesta colla que es dediquen a al tir al colomí, que s’atorguen els privilegis de “La Santa Inquisición” o fan de substituts del Tribunal Constitucional (TC per entendre’ns), que s’ho facin mirar.

Per pertanyer al TC has de ser amiguet d’algun dels partits que tenen el dret de cuixa, per que et nomenin (segons bufis, cap un cantó o cap un altre).

Per que t’atorguin aquest privilegi s’ha d’haver estudiat per jutge i com que els que demanen que en Tardà sigui cremat a la foguera, no tenen cap dels dos condicionants, que callin i es dediquin a coses més positives, que en els temps que corren no necessitem Torquemadas, sinó gent amb molt assenyada. Disortadament d’aquesta n’hi ha ben poca, a totes bandes i colors de l’arc parlamentari i també extramurs.

En fi, que per prendre’ns el pèl ja n’hi han que tenen el títol i la plaça en “propietat”. Ja veureu que l’Estatut – pobret, ves a saber quina culpa en té, d’estar escrit en una altre llengua -, rebrà tantes bufetades que no el reconeixerà ningú. És per preguntar-se: en quin país estem! O potser millor no fer-ho perquè és cert allò que em feia tanta ràbia, quan Europeus civilitzats, ens deien que l’Àfrica començava al Sud dels Pirineus. Hi ha certes resolucions polítiques i/o constitucionals, que semblen més de llocs on la calor és posa al cap. Per cert els del Nord d’Àfrica acostumen a parlar l’àrab. Sense cap connotació, simplement un fet!

Si els Catalans, que hem votat un estatut, passat i repassat pel ribot, que havia de ser el que sortís del parlament de Catalunya i ha quedat com ha quedat (com el julivert de la cançó: Sense cap fulla i amb el cap pelat!) i el TC creu que no és constitucional – i s’ha de modificar encara més – és que els catalans tampoc ho som (de constitucionals) per tant, el millor serà, i jo soc una persona moderada, tirar pel dret. Si som, som i sinó, no som! Tal vegada ja és hora que comencem a solucionar els nostres propis problemes i allà on no som volguts, tampoc hi siguem trobats!

No acostumo a fer escarafalls, però un visca Catalunya! Em vé de gust i a qui no l’hi agradi que si posi fulles. Que de botiflers, lerrouxistes i altres espècimens carpetovetònics, ja en tinc una mica els bemolls plens.

Fins un altre i bon profit.

Josep M. Torras Payerol

PD: No me’n puc estar de preguntar. Dels extres del cotxe oficial del President del parlament Català, que se’n va fer?:
Van tornar-ho a la casa i els hi van retornar els diners? La tauleta a mida també?Se’ls van quedar per us en un cotxe particular?Els van regalar a un familiar o conegut?Els tenen desmuntats per quan hagi passat la crisi? L’ econòmica s’entén.O cap d’elles?

     

    Quant a josepmtorras

    Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
    Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

    Una resposta a La conjura dels necis.

    1. Retroenllaç: La conxorxa dels beneits II | aqualata

    Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

    Google photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

    S'està connectant a %s