Reflexions sobre Israelians i Palestins


Sense cap intenció de prendre partit per cap de les dues parts bel·ligerants, m’agradaria fer unes petites reflexions sobre ambdós col·lectius.

Jo he tractat a nivell personal ambdues parts en diferents llocs del mon i m’he interessat com sempre faig per les seves creences i les seves motivacions. Simplement escoltant, aprenent i reflexionant.

No em son ni més apreciats els uns que els altres com a col·lectiu, sempre he dit que aprecio l’intel·ligència a títol individual, vingui de on vingui, per mi l’individu intel·lectualment està per sobre del col·lectiu, per tant em deixo de connotacions racials, ètniques o de qualsevol altre tipus i extrec el que és extraïble i em guardo l’opinió sobre el que no hi estic d’acord, “creences son creences“.

Dons bé, dintre de les profundes diferencies, hi ha grans semblances, no en va “temps farà temps” eren d’una arrel comuna i prevalen certes actituds i formes conceptuals davant de la religió i dels actes quotidians, costums ancestrals que cap dels dos ha canviat, per exemple el no menjar porc, respectar les festes religiosament, el mocador al cap de les dones (jueus ortodoxos), formes de matar els animals i tantes altres ortodoxies.

Hi ha també una llei que encara que els rabins tenen prohibida (pel seu mal us), sembla ser que ha niat profundament en l’anima d’aquests parents de lluny, que mal interpretada ens porta a la situació actual. La llei de la parlo és la llei del Talió, que en un principi i fonamentalment era pagar pel dany infringit d’una manera equitativa i perquè les coses no anessin més enllà. Simplement un equilibri, entre el dany infringit i la pena per compensar-lo.

Aquesta llei – entre altres moltes circumstancies – adulterada per ambdues parts fa que aquest sigui un conflicte que no té cap solució, ni present ni futura, sempre hi ha ulls, dents, mans i altres parts per compensar i al final és com aquell conte, que la iaia m’explicava quan jo era petit, el de “l’enfadós” que per molt que tel expliquessin, sempre era més del mateix i no s’acabava mai. Per cert jo odiaba aquest conte.

Ni “matar mosques a canonades” és una bona idea, ni enviar fanàtics a morir i matar és cap solució, simplement res mes allunyat de l’esperit de la llei del Talió i de la seva significança, jo en diria una prostitució d’aquesta llei i així els hi va a ambdues parts. Pagant com sempre – majoritàriament – els justos i innocents, pels pecadors.

En fi, com deia Mahatma Gandhi: “Ull per ull i el mon es quedarà cec“, i a bon entenedor, poques paraules!

La resta del mon som uns espectadors impenitents, que ni tan sols als més alts nivells, no hi tenim ni veu ni vot.

Per cert, a certes Organitzacions els hi caldria reflexionar i decidir quines son les seves funcions o si són simplement una gent que viu de parasitar el sistema. Si no serveixen pel que van ser creades, que pleguin, dons la realitat els desborda i no te cap sentit mantenir funcionaris innecessaris, que de rèmores ja en tenim prous.

Fins un altre i esperem que el seny, sigui alguna vegada la noticia i no pas tot el contrari.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: Per qui l’hi interessi aprofundir una mica sobre la Llei del Talió, us passo unes explicacions que he trobat molt interessants.

La llei del Talió

El primer registre que es té de la Llei del Talió figura en el Codi d’Hammurabi, que va ser tallat en l’any 1792 AC. sobre un bloc de diorita col·locat inicialment en el babiloni temple de Sippar, ciutat consagrada al Déu de la Justícia (Shamash). El seu contingut està basat en lleis sumèries.

Allí es pot llegir:

  • Si una casa mal feta causa la mort d’un fill del propietari de la casa, la falta es paga amb la mort del fill del constructor.
  • Si un home ha rebentat l’ull d’un home lliure, se li rebentarà un ull.

El principi del “ull per ull, dent per dent” apareix també en diversos llibres de la Bíblia per boca de Moisès: Es cobrarà vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cardenal pel cardenal (Èxode 21,23-25).

Si algu causa lesió al seu proïsme patirà la mateixa lesió: fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. El que mati a un animal, retornarà un animal. El que mata a un home, morirà (Levític 24,19-21).

Faràs pagar vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu (Deuteronomi 19,21).

El Nou Testament renega d’aquest principi en virtut del Sermó de la muntanya (Mateu 5:38-39). Vas escoltar que fou dit: “Ull per ull i dent per dent“. Però jo us dic: No us resistiu al que és dolent; abans, a qualsevol que et fereixi a la galta dreta, torna també l’altra; al que vulgui posar-te a plet i treure’t la túnica, Deixa’l també la capa; a qualsevol que et obligui a dur càrrega per una milla, ves amb ell dues. Al que et demani, dóna-l’hi; i al que vulgui prendre de tu prestat, no l’hi neguis.

La Llei del Talió buscava en el seu dia que les venjances NO fossin molt més grans que les ofenses fetes. No obstant això, i als rabins de l’època Talmud (segle II AC. al VI dC) van determinar que les penes es transformarien en un rescabalament econòmic. Actualment, a molts països islàmics es continua aplicant aquesta primitiva llei, que ve recollida en l’Alcorà.

Les hem prescrit en ella: “Vida per vida, ull per ull, nas pel nas, orella per orella, dent per dent i la llei del Talió per les ferides”. I si un renúncia a això, li servirà d’expiació (Alcorà 5; 45).

Creients! Se us ha prescrit la llei del Talió en casos d’homicidi: lliure per lliure, esclau per esclau, femella per femella. Però si a algú li rebaixa el seu germà la pena, que la demanda sigui conforme a l’ús i la indemnització apropiada. Això és un alleujament per part del vostre Senyor, una misericòrdia. Qui, després d’això, violi la llei tindrà un càstig dolorós. En la llei del Talió teniu vida, ¡Homes d’intel·lecte! Potser així, patiu a Alà (Alcorà 2; 178-179).

PD: Discusions sobre el tema a facebook.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s