De la lleialtat i de l’humilitat o carta oberta a n’Ignasi Guardans.


Una part de l’intitulat ja el vaig fer servir fa temps en un escrit per una altre persona, per tant em repeteixo, que no em plagio.

Aquesta caparrada d’avui va dirigida a n’Ignasi Guardans, representant Europeu de CiU, que no repetirà càrrec.

Ignasi, no ens coneixem personalment. Som tots dos de Convergència, jo per devoció i filiació i tu per devoció, filiació i ofici. T’he de dir que no he entès la teva reacció, podem dir desairada i desmesurada, arran la notícia de que no repetiries a la llista per les europees i la visceral manera de pronunciar-te una vegada confirmada la designació d’en Ramon Tremosa, pel lloc que tu aspiraves conservar – mai més ben dit – també m’ha sorprés molt.

Primerament, mal anem si creiem que és de propietat un lloc de designació que fa el partit i que pertany doncs al partit. Tot el treball que es fa des d’aquest lloc ha de ser pensant en les directrius del partit i no en funció de conservar-lo, encara que ja sé que aquest no és el teu cas.

Parlo de lleialtat, perquè tu i tots els que militem el partit, hem de ser lleials. No parlo de seguir cegament les consignes, sinó simplement d’estar al servei i a disposició del partit.

El lloc pel que vas ser escollit, i que encara tens, et va ser assignat perquè vas semblar ser la persona més adient per ocupar-lo en aquell moment. Ara per la mateixa regla de tres, el partit ha decidit que el més adient és un altre i punt.

No és elegant ni de rebut, i no voldria dir poc intel·ligent – perquè em consta que aquesta és una de les teves millors qualitats – reaccionar amb la supèrbia i la ràbia que ho has fet. El teu servei al partit i al País ja l’has complert i ara se’t demana que deixessis pas. És qüestió de lleialtat i humilitat.

Si tu ets més bo o més dolent en les funcions que has fet, o si tu ets més adient o no, crec que no has de ser tu qui ho valori, dons per aquesta regla, jo també vull ser candidat (parlo 5 idiomes, he voltat molt pel mon soc “free lance” i m’estimo Catalunya i t’asseguro que millors que jo, en conec uns quants i dels que voldrien tenir les prebendes del càrrec, molts més, sobretot en els temps que corren), En fi que has perdut una gran oportunitat de fer servei al teu partit i al teu País, havent demostrant una mica més d’humilitat i lleialtat. Sobre tot a un partit que t’ha permès tenir el càrrec que has tingut, amb el que tot això significa.

Si vols fer cas a un que sap més per vell que per diable, posa’t a disposició del partit, no enraonis més del tema, doncs estàs embolicant la troca i ajuda si pots ajudar, que d’enemics que no ens volen el bé ja en tenim prous, com per haver de protegirnos també dels de casa.

Una cosa més, promocionar-se tant un mateix, és lleig i poc creïble, encara que en política estigui ben vist.

En la teva descarrega he de dir que també penso, que els càrrecs tampoc són propietat del pinyol del partit i els temes importants s’han de debatre. Sinó CDC – Casa Gran – semblarà cada vegada més l’hortet d’uns pocs. Una mica de debat, no ens aniria gens malament i ens faria més creïbles. No podem esperar sempre que pel malament que ho fan uns altres, nosaltres siguem “bons“. Simplement hem procurar millorar constantment i això s’aconsegueix amb debat intern, sense que els arbres ens amaguin el bosc. No ens obliden que la democràcia ben entesa comença per un mateix.

Quedo a la teva disposició.

Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a De la lleialtat i de l’humilitat o carta oberta a n’Ignasi Guardans.

  1. climent ha dit:

    Apreciat Josep M. El teu escrit, un cop més, posa el dit a la nafra. Aquest sentiment de propietat dels càrrecs es massa pelés entre la classe política i d’això en tenim sobrades mostres a casa nostra, a l’Anoia. Sense anar més lluny, només tenim que repassar la llista dels nostres representants al Consell Comarcal, Comitè Comarcal, Juntes Locals, per veure que son els mateixos, des de fa molts, masses anys, que es van repartint periòdicament els cromos. En el cas d’Ignasi Guardans, apart de la seva poc afortunada reacció, s’ha de reconèixer que te un important bagatge de feina ben feta, però en la llista a que faig referència de polítics de la nostra comarca hi tenim alguns que han perdut les seves alcaldies i a sobre son “recompensats” amb altres càrrecs. Lleig, molt lleig. A Montbui poble, hi hem consta que en molts d’altres, hi ha una sèrie d’institucions que van tenint com a col•laboradors de forma rotativa al pocs veïns que poden però sobre tot volen treballar pel poble. Quatre anys a la junta de l’Ateneu, quatre mes a l’Associació de Veïns, ara a l’AMPA, ara a…. En política, però hi ha més candidats i moltes vegades molt qualificats per ocupar els càrrecs de responsabilitat però aquets sembla ser que son exclusiva d’un reduït club selecte on es molt difícil d’entrar. Puc assegurar-ho per pròpia experiència.Salutacions, Climent Requesens

  2. Climent,És un plaer llegir el teu comentari – com tu saps sempre estic obert a aprendre i a nous punts de vista -, a vegades quan un intenta ser lleial a si mateix, apart de fer d’advocat del diable – o sigui d’esser políticament incorrecte – toca més coses de les que es pensava, quan va iniciar l’escrit amb una idea i a vegades mirar una mica lluny et fa perdre de vista el que hi ha prop, en aquest cas a vegades el bosc no et deixa veure els arbres, parafrasejant a l’inrevés.Si reflexiono sobre el teu comentari, t’haig de donar la raó, ens omplim la boca amb la paraula, democràcia pels demes i n’exigim poca per nosaltres mateixos i això és molt hipòcrita. Degut a aquesta manera d’actuar de voler conservar poder a qualsevol preu i com si els llocs fossin de propietat o només de propietat d’uns quants no te res a veure amb la democràcia i fa perdre tota la credibilitat, als interessats i per extensió al partit, després ens queixem que la gent està desencisada i no ens vota, la culpa és nostra, no d’ells.Jo en alguns escrits parlo de re-fundació, que no significa que els mateixos “gossos” es canviïn el collar, sinó simplement de fulminar les capelletes, pinyols o el que sigui i fer o re-fundar un partit molt més participatiu i que no visqui de l’inèrcia d’uns que volen conservar cadires, encara que aquestes estiguin buides de contingut, simplement aquesta gent, només pensa en si mateix i mai en el partit. És clar que hi ha gent que pensa en el partit en funció del que el partit els hi pot donar i no a l’inrevés i aleshores malament anem, perquè cadascú tira del carro en diferents direccions i de aquesta manera les coses ens van com ens van.Si entre tots fem pinya participant molt més, molta més gent i intentem trencar d’una vegada aquesta inèrcia negativa, tal vegada la gent torni a creure en nosaltres i des de el mes petit poble de Catalunya, fins els Països Catalans sencers, tornin a estar en mans de gent que es sacrifica pel País i no de gent que fa servir el país i les banderes pel seu propi profit.En fi, a bon entenedor…….En quant el que dius que es fa a Montbui, m’interessa molt que m’expliquis detalladament aquest “modus” de fer les coses, amb participació ciutadana, en principi l’idea em sembla molt bona i la podríem aplicar a Igualada si és que tornem a guanyar l’Alcaldia, que difícil està.Ja parlarem, rep una forta abraçada Josep M.

  3. Anonymous ha dit:

    La qüestió és llepar-li el cul al MAS, independenment del que faci o digui. En Guardans ha fet més feina que cap altre eurodiputat, això tothom ho sap, i al final resulta que la feina no compta per res. Quin missatge s’està donant? Que per molt que treballis no se’t tindrà en compte? Això no és el que ensenyem als nostres fills ni el que ens aixecarà de la crisi.

  4. Apreciat anònim, Encara que m’agradaria més referir-me a tu com Jaume, Josep, Jordi, etc., dons donant encara que només sigui el nom de pila, les respostes semblen més personals. Respecto la teva opinió, com respecto la d’altres i en quant a opinions en hi ha una d’en Guardans, que està en el bloc d’en Sostres, encara que no és d’ell sinó d’un tal Panyella, intitulat “Tremosa a Europa”, que és bastant esclaridora. Una vegada introduïts quatre punts: – L’article no parla de fer o no la pilota, en tot cas la part final si que demanava al partit, exercir el consens més democràticament. – L’article no posa en dubta les qualitats d’en Guardans, que segur que en té moltes, sinó la seva supèrbia i se l’hi demana la lleialtat deguda al partit, amb les seves connotacions. – Que ell o el Tremosa siguin més o menys adients, no son ni l’un ni l’altre, qui, per dir-ho. – Finalment és bo democràticament que s’airegin una mica les cadires, al menys perquè no facin el pudor de florit, que fan algunes i això és bo pel partit, encara que particularment hi hagi moltes reticències, dels que tenen cadira i no volen deixar-la a cap preu. Que cadascú faci examen de consciencia, que el partit és lo primer.Finalment agraeixo molt el teu comentari, dons qualsevol comentari enriqueix. Gracies i fins un altre, si pot ser amb nom de pila.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s