Un model de ciutat, des de les arrels o he tingut un somni!


Fa dies que estic pensant amb el model de ciutat que m’agradaria i a mes que fos un model participatiu i de sentit comú.

En el curs del temps, he parlat amb gent i he intercanviat idees, també he explicat les meves, que no venen de cap factoria d’aborregament, o sigui que no tenen res a veure amb els lemes que els partits fan servir, abans de les eleccions municipals i que desprès obliden amb un cinisme i una rapidesa, que fa fredor.

La ciutat dels meus somnis, és una ciutat participada de baix cap dalt, una ciutat en la que els ciutadans diuen i expressen en el dia a dia, com volen viure, aquestes inquietuds s’encausen a traves de les associacions de barri i a aquestes través d’una federació d’associacions i prevalen en les actuacions de futur sobre la ciutat.

En soc conscient que alguns parlaran de consell de barri, aquesta ja me la sé, és simplement una manera de donar certa respectabilitat a les decisions preses des de dalt i en el que les opinions des del ciutadà de peu, no prevalen mai (Per quelcom hem sigut votats!).

En quant a les activitats de la ciutat, els gremis i la federació de gremis i en el cas de les industries, la federació d’empresaris, fan arribar les seves inquietuds i idees als governants i aquest les canalitzen.

Els governants en aquest cas només son el que haurien de ser normalment, administradors, servidors i executors de la voluntat del poble, no l’expressada en unes eleccions, sinó d’una corrent diària de necessitats reals i actuals, acanalada i dirigida cap el benestar de la ciutat, executant simplement, els desitjos dels ciutadans.

Això no significa fer com fins ara o sigui tutelar, fer veure que s’interpreta la voluntat dels ciutadans, exercir les consignes del partit, parlar de models de ciutat, etc. De model de ciutat només n’existeix un, que és la que es fa en el dia a dia de tots els ciutadans. Una ciutat sense monuments a l’ incompetència.

Representants de tota aquesta gent esmentada o representants professionals seus, haurien de formar part juntament amb els polítics en un consell de la ciutat i que ells tinguessin també vot i veu i que mai i dic mai amb tot el sentit de la paraula, pogués prevaldre quelcom polític, sobre les necessitats reals de la ciutat.

Aquests representants haurien de ser retribuïts per la seva feina i els polítics haurien de ser retribuïts en funció del valor del seu currículum de la societat civil (Per exemple un 25% més del seu sou interprofessional, en cas de dedicació exclusiva, i proporcional en cas de dedicació parcial, però res més), evitaríem tenir polítics que decidissin el seu propi sou i que a vegades s’adjudiquessin sous en molts casos fins a 3,4 o més vegades del que reverien per les seves aptituds, en una empresa publica o privada. Si com tots diuen, que treballen i es sacrifiquen pel bé de la ciutat, dons seria una manera molt bonica de demostrar-ho i sinó, no cal que es sacrifiquin tant.

Els polítics haurien de ser escollits en llistes obertes i per barris, s’obriria pas a molts independents, que per raons obvies no es poden presentar ara, la proximitat amb la gent els faria molt més creïbles i si no ho feien bé, durarien ben poc, només una legislatura.

Els càrrecs de confiança en cas que els representants dels ciutadans ho creguessin necessari, s’escollirien entre els funcionaris, específics de la funció que se’ls hi vol encarregar, per quelcom han de passar oposicions i aquestos ja estan pagats.

La durada en càrrecs polítics de la ciutat no hauria d’esser de més de dues legislatures (tal com diu la dita “el poder corromp” i no cal donar, l’oportunitat i el temps que això passi).

Aquest només és un esbós i només a nivell local, però que entre molta gent podríem fer real i/o globalitzar-lo.

Ho vull compartir amb vosaltres la gent lliure de pensament, per veure si entre tots i d’una vegada la societat civil pot tenir un pes real en la presa de decisions que l’afecten i deixar de ser un simple espectador, ensarronat per venedors de fum.

Pot ser hauria de dir, he tingut un somni, tal vegada és només una utopia, malgrat tot, s’accepten iniciatives, idees i/o suggerències, per si fos el cas.

Fins un altre. Bon cap de setmana.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Un model de ciutat, des de les arrels o he tingut un somni!

  1. Anonymous ha dit:

    Si creus en el que dius, hauries de deixar de militar immediatament a CDC.

  2. Suposo que vols dir del CDC i de qualsevol partit. Oi!Primerament gracies pel suggeriment, m’agradaria més si vingués d’una persona que no fes servir l’anonimat, però que hi farem, jo dono la cara i les idees i espero esser correspost en els mateixos termes.En fi, si l’única conclusió del que dic i de les meves idees, que has tret, és que haig de deixar de pertànyer a CDC, és que no has entès res.Les coses es poden fer des de fora o des de dins i pertànyer a un partit polític, no significa que hagis de deixar aparcades les teves idees o simplement seguir els lemes del partit. Les idees com l’estupidesa, no tenen fronteres. Gent de dins a CDC sap quines son les meves idees i encara que no portades a l’extrem d’aquest escrit o sigui l’utopia o al somni. Molts dels meus consells son en aquest sentit i et puc assegurar que hi ha gent sensibilitzada. No em canso de repetir que la ciutat s’ha de fer des de baix i no des de dalt i que la col•laboració ciutadana és molt important.Pensar que un que intenta millorar les coses, ha de deixar de pertànyer a un partit, és un pensament molt pobre, perquè un partit son persones i les persones som lliures de pensar i a vegades aquests pensaments fan que els partits siguin millors o més propans a la gent no pas el contrari.Ja he dit moltes vegades que soc de CDC, però no fanàtic i que el partit no em diu el que haig d’escriure o de pensar.Si algun dia ho crec convenient deixaré de militar a convergència, però no perquè tu pensis que ho haig de fer – sembla que hi tinguis interès – sinó simplement per qüestions de la meva consciencia, no de la teva.Al final del escrit demanava idees, suggeriment i col•laboracions sobre aquesta ciutat ideal que tal vegada un dia podríem fer entre tots, millorant el que hi ha, però el teu no és constructiu, per tant declino amablement la teva suggestió, que tal vegada si fos feta cara a cara, podríem esbrinar les intencions i la bona fe de la mateixa.Gracies de nou, però no cal. PD: Un bon amic m’ha fet esment que no he inventat la sopa d’all amb el meu somni, sinó que fa molts anys a Barcelona hi havia el Consell de Cent i que funcionava pro bé.

  3. Anonymous ha dit:

    Veig que censures el que diuen els altres. Faltaria més, oi?No tinguis por, mentre ho vegis tu ja en tinc prou.De fet, suposo que no ho veu gaire gent més.

  4. Si no saps distingir entre contestar i censurar és que tens dos problemes, un de semàntica i un altre de concepte, deus estar acostumat a censurar i mai a raonar contestes.Estic content, perquè ja m’havien dit que hi havia gent d’Igualada, que feia veure que no llegia els meus escrits i ho dissimulaven prou bé. Apart d’intentar callar-me als mitjans de comunicació locals, emprant joc brut. Ara sé fefaentment que em llegeixen i els molesto molt. Tu n’est la prova vivent. Dono per bo tot el que faig, arriva allà on ha d’arrivar!També t’haig d’agrair les teves visites al meu blog, gracies a tu avui he assolit la visita 14.600 en un any, un més i una setmana, que no està gens malament per ser un bloc que només llegim tu i jo.Bon vent i barca nova “no hace falta decir nada más”.

  5. climent ha dit:

    Mai millor dit. Un somni. Aquesta es de les coses que encara es poden fer gratuïtament, el somiar. Només hi ha un problema, que es el de compartir els somnis que moltes vegades provoquen cares de consternació i de incredulitat a qui en fem partícips. Aquest somni de ciutat es un d’aquest que tens la convicció de no ser assolible en moltes generacions. Parlo de generacions, o si d’un futur molt llunyà, perquè els que ara formem el teixit ciutadà i els que ens segueixen, estem tots plegats molt lluny de formar part d’una estructura piramidal on les bases alimenten cap amunt amb idees i propostes per nodrir els responsables polítics per fer una ciutat, un mon millor a gust de tots.I aquí rau el problema, a gust de tots. Cada un de nosaltres te un ideal de poble, de ciutat, de país i molt sospito que si som vuit milions de “catalanets” hi ha pel cap baix, sis milions de “models” de ciutat, acompanyat tot plegat per una forta convicció de que la “meva” es la millor fórmula… I ja hi som. Deixem que es barallin els quatre galifardeus de dalt o ens embranquem en batusses a baix nivell. Amic Josep M., encara no es el moment dels teus somnis ja que no hem assolit el concep de democràcia, d’acceptació de majories, d’alternança, de confiança, ….De totes maneres, seguirem somiant, que carai.Climent Requesens

  6. Amic Climent,Possiblement tens raó, però ahir repassant uns comentaris d’un bon amic, sobre que aquest model de ciutat ja existia i es deia Consell de Cent, vaig trobar el següent:”Història:Jaume I va crear l’any 1249 l’estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 membres, auxiliats per 8 consellers i una assemblea de probi homines -prohoms- tots ells membres de la mà major.Després de diverses modificacions, l’any 1265 l’organització municipal va quedar definitivament estructurada: l’autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers (Conseller en Cap, segon i tercer) elegits per un Consell de cent personalitats.Pere III el Cerimoniós va donar permís al Consell de Cent per utilitzar el senyal reial dels quatre pals.El TrentenariAl segle XV, i davant de les tensions internes entre les dues faccions del Consell de Cent -la Biga i la Busca-, Alfons el Magnànim, concedí un nou privilegi de regulació de la ciutat (1455) que repartia d’una manera fixa la composició dels òrgans de govern municipal entre els diversos estaments.Els jurats del Consell de Cent sempre serien 128, i el formaven 32 membres per cada estament (ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals). El Trentenari era un instrument de preparació de les propostes que haurien de ser decidides pel Consell i estava format per 32 membres, vuit de cada estament. Finalment, el poder executiu dels consellers es distribuïa de la manera següent: el conseller en cap i el conseller segon, pels ciutadans honrats; el conseller tercer, pels mercaders; el quart, pels artistes; i el cinquè, pels menestrals.AbolicióEl Consell de Cent va ser abolit per Felip V en ocupar Barcelona, amb els Decrets de Nova Planta, l’any 1714. Actualment és l’única de les institucions abolides que no ha estat recuperada després de la reinstauració de la democràcia.”Només fixat amb el detall final: És l’única institució que no ha estat recuperada després de la reinstauració de la democràcia! Perquè serà?Una abraçada.Josep M.

  7. Anonymous ha dit:

    per que no era democràtica,pot ser?

  8. Per respondre’t t’adjunt-ho un comentari d’un amic que m’ha arribat directament per email. Suposo que a l’amic no l’hi sabrà greu que ho reprodueixi aquí.”Aquesta societat que descrius és madura, moderna i on tothom voldria viure-hi… Curiosament un model de fa segles establert a Catalunya. Has pensat en el que significa el Consell de Cent a Barcelona?Tot va començar a torçar-se quan els batlles, en lloc de sortir del poble els començà a nomenar el governador… En època d’en Franco ja passava el mateix.Ara només ha canviat el que els nomena. Algú creu que si no ets dels partits grans pots arribar a President de la Generalitat?… ja, ja… I els que tenen opcions no volen deixar d’expremer les seves oportunitats… Perquè molts, quan se’ls acaba la mamella, per llestos que siguin, els costa trobar feina (per exemple en Piqué). I no cal parlar-ne del que li costaria a un dels incompetents dels que parles…”La meva pregunta és: Hi ha quelcom més democràtic que el que emana del poble, com el Consell de Cent?Amb tot espero haver respost a la teva pregunta, de totes maneres quedo obert a la teva resposta.Josep M.

  9. Anonymous ha dit:

    Be, lo d’artistes, menestrals i mercaders, podria quedar més o menys definit. Ara, lo de ciutadans honrats, no se que dir-te.De fet, pel que conec, la democràcia orgànica d’en franco era una mena de cosa així (sindicato vertical, gremios, personas de orden, falangistas, obispos y otras fuerzas vivas)Mira! no fa tants anys d’això i ja ho anyorem.

  10. A veure,Quan parles de democràcia orgànica, creus que tenia res a veure amb la paraula democràcia del diccionari o estàs fent conya i quan parles de vertical parles de baix cap dalt o a l’inrevés, perquè em sembla que no has entès res o simplement et columpies.No costa tant comprendre i entendre que les cases es fan començant pels fonaments i no per la teulada i mira, comparar el que estàs comparant és una ofensa a la memòria i a la intel·ligència, pels que ho vam haver de suportar.Espero que només estiguis fent broma i en aquest cas t’agrairé que els acudits siguin bons, dons jo també soc de la broma m’agrada que sigui de qualitat. Brometes sobre certs temes, les trobo totalment de mal gust i fora de lloc.Fins un altre.

  11. Marc Riba Rossy ha dit:

    Bones Josep M.! Agraeixo trobar el teu blog amb els teus escrits i em prometo llegir-los per tal de fer-me una idea de com funciona la politicrácia local. Tot el que he arribat a aprendre de política ho he fet sempre des d’un punt de vista més estatal i global (a l’estil Monde Diplomatique) i això m’ha deixat amb una perspectiva bastant limitada, que sens dubte reduïra la meva capacitat d’argumentació.
    Des del respecte a una persona amb idees fermes, et comento el que crec que del teu plantejament idílic. Crec que falla en quelcom senzill: no hi ha estructura de poder que no hagi acabat donant la esquena als de baix per mirar als de dalt. Avui en dia les democracies locals i estatals miren a dalt i no abaix (¿queda algú prou ingenu per pensar que l’alcalde és el que més poder té a la ciutat?). No crec que això sigui quelcom que tingui res a veure amb el fet que siguin mes o menys bons o dolents, sino senzillament perquè, al contrari del que la democràcia parlamentaria ven, aquests polítics decideixen poc en general, i res d’important. L’endeutament dels estats, necessari per mantenir un estat del benestar, els torna en simples titelles, simples “gestors” com dius tu, però gestors que no passen comptes a baix, sinó a dalt.
    No crec que existeixi tal cosa com un partit “millor” o un polític més “capaç”, ja que un no escala llocs en la jerarquia d’un partit presidenciable sense demostrar una conformitat total amb la “línia a seguir” del partit. I les llistes obertes, senzillament, no arribaran. ¿Perquè haurien d’arribar? ¿Perquè els votants ho volen? Si les bases del partit pinten poc, ¿que ha de pintar el que vulguin els votants? Aviam, ¿des de quan el que algú sense poder tingui raó ha importat en política?
    Així que no ho vec una qüestió de legislatures o llistes obertes, sinó una qüestió de posició. No hi ha estructura de poder, per molt democràtica vulgui ser, que resisteixi els tentacles dels poders (locals i/o globals, vist lo vist) que ja son més forts sense necessitats de l’aprovació popular. L’abstenció en les eleccions no nomes és una questió d’ignorància, sinó també de fastig (en el sentit castellà de “hastío”), com en el meu cas.

  12. josepmtorras ha dit:

    Bones Marc,
    Moltes gracies pel teu comentari, no se si contestar-te amb el cap o amb el cor.
    Be t’haig de dir que amb el cap estic d’acord amb tu, a Catalunya i es un exemple molt senzill i ha la Caixa, que deu ser aquest que hi ha a dalt de tot i que mou les titelles, perquè és l’amo dels cordills.
    Ells tenen totes les empreses que abans eren estatals, que son de consum i preu obligat, negoci segur i sense risc i quan volen apujar els preus o controlar una nova vessant, com ara qüestions aeroportuàries, o apujar uns preus de subministres bàsics molt per sobre del cost de la vida, només han de tibar el fil, el que va directament als bemolls dels polítics del color de torn, i “voilà”, cap problema “boss”. Lo de les autopistes Catalanes es ja de jutjat de guàrdia. Evidentment en hi han d’altres que també mouen les titelles, però deixem-ho aquí. Tot això no ho hauria de dir perquè es políticament i sense políticament molt incorrecte. En aquest aspecte soc una mica “Sanuyiste”.
    D’altre banda amb el cor, crec que quelcom hauria de canviar i tinc somnis utòpics com el del escrit. Ben pensat una cosa semblant ja va existir en el “Consell de Cent” que és la única institució Catalana que no s’ha recuperat ni ningú ha fet esforços per fer-ho, per molts dels arguments que tu fas servir en el teu escrit. Però un dia van existir i podrien tornar a fer-ho i ja et dic que parlo amb el cor no amb el cap.
    A la meva edat ja em puc permetre certes llicencies i dir certes coses des de el caire idealista, no les veuré fer-se realitat i només serveixen per remoure consciencies. D’altre banda soc plenament realista i conscient de que la situació és la que és i dintre d’aquest realisme intento canviar quelcom, més aviat posar un gra de sorra a la duna, que es mou constantment, només per higiene moral.
    Es com fer poesia o prosa poètica quan el que s’estila és el drama, però jo soc molt tossut i no m’agrada seguir la corrent, per tant, moltes vegades faig camí entre les bardisses.
    En quan a votar, jo soc fidel a CDC perquè els seus ideals són els que menys s’allunyen de les meves creences i perquè és més fàcil intentar canviar certes coses a nivell local, des de dins que des de fora, però evidentment no combrego amb rodes de moli per ningú i crec en el lliure pensament, no en les doctrines o les modes socials. Soc molt autodidacta.
    Gracies de nou pels teus comentaris enriquidors i realistes i espero dialogar amb tu de nou.
    Que tinguis un bon dia.
    Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s