El tren del meu tiet, funcionava!


 

Quan era petit, el meu germà i jo anàvem els diumenges a casa els nostres cosins, que vivien en l’edifici que actualment ocupa l’Escola Mowgli. A les golfes el nostre tiet, que era un gran i rar afeccionat a les maquetes i a construir els seus propis escenaris, hi tenia una taula molt gran en la que recreava en tot detall un paisatge i l’entramat del tràfec ferroviari, amb les seves màquines, vagons, estacions, semàfors i canvis de vies i tot funcionava perfectament. Als meus ulls tot aquell muntatge feia volar la imaginació de viatjar amb tren a aquells indrets. Ens agradava fer de maquinistes i aquelles estones han quedat gravades a la memòria.

L’altre dia vam saber, per la campanya desfermada per explicar “urbi
et orbe
” que els somnis d’alguns i els deliris d’uns altres, s’havien plasmat en el projecte batejat amb l’acrònim ETF (Eix Transversal Ferroviari) en el qual Igualada i l’Anoia i tenen un paper de primera línia, amb una estació, suposo que soterrada, ves per on al Nou Hospital:

– Heus ací l’obra que nosaltres hem visualitzat.

– Vèieu incrèduls i detractors com heu de reconèixer el nostre èxit!

– I heus ací que tothom es va posar a riure. Ja tenim “el trenet del Conseller Nadal”.

Perquè es tracta d’una gran obra. Potser una d’aquelles que ja s’hauria d’haver fet molts anys i que, com tantes altres no va ser. Però ara només hi ha un projecte de paper i tinta. La realitat tossuda i crua diu el contrari que l’èmfasi dels seus avaladors. Ni hi ha cap via, ni hi circula cap tren amunt i avall i fins i tot en hi ha menys que en la taula de trens del meu tiet, encara que el conseller tingui més fantasies que les de la meva d’infantesa!

El projecte, en el millor dels casos, l’obra s’acabaria pel 2026. I si em permeteu, qualsevol persona de la comarca que ha suportat en les seves carns la manca de comunicació de l’Anoia – només cal recordar l’autovia A7 a Lleida – projectada, subhastada, adjudicada i que s’ha fet amb 20 anys de retard i amb més de 200 morts de més, repartits entre governs d’uns i dels altres, ens adonarem del que signifiquen aquestes promeses polítiques.

Per tant, el projecte pot estar molt bé, però no se n’haurien de vantar els seus promotors perquè encara no ens serveix per res a les persones del món real que vivim a la Conca avui. I del que passarà d’ací a 20 o 30 anys, ara és simplement música celestial. Entre tant podríem deixar jugar el Conseller amb el trenet del meu oncle…

Però si volen fer-lo més participatiu – les golfes del meu tiet no poden convertir-se en el despatx d’un conseller – també tenen l’opció de fe fer una maqueta a la que son tan afeccionats i a jugar. Podrien anar-hi els avis amb els fills i nets per explicar que, si Déu vol, quan siguin grans, potser tindran un tren per anar a Barcelona en un temps raonable. I no com ara que és la vergonya d’una societat que es diu moderna i civilitzada, sota l’ègida d’uns partits que es diuen progressistes.

O sigui menys ínfules de grandesa. Procurin arranjar el tren d’ara i fer un tren decent i deixem-nos de romanços. La gent no està per preses de pèl i menys en els temps que corren.

Si em permeten que els hi doni un consell – que ja sé que no en volen – pressionin els seus perquè acabin d’una punyetera vegada les carreteres a Vilafranca i Manresa. Ja seria hora, no? Ah!, i si poden ser autovies millor, que em sembla que Catalunya i l’Anoia s’ho mereixen. Posin-se a treballar perquè hi hagi trens directes amb el que ja tenim i mirin que no es tardin les quasi dues hores que es necessiten avui, abans que se’ls hi revolti el personal, cansat de tanta xerrameca i manca de solucions.

Quan es pugui pujar al tren nou ja ens avisaran, si encara hi som. Mentrestant, més fets i no paraules – no els sona la música?

Qui mes qui menys alguna vegada els Reis de l’Orient ja l’hi han portat un tren per jugar…. i escolti, aquests si que funcionaven!

Que ho gaudeixin en família. Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s