Ahir vaig assistir al ple Municipal que entre altres coses, com a ple ordinari ha sigut el més ràpid que he vist mai. Aquesta fluïdesa en passar temes suposo que era deguda que el tema estrella eren les zones blaves i excepte unes lectures molt soporíferes per part d’algun regidor@, que semblava que volia evitar el inevitable, es va arribar amb molta celeritat a la moció presentada per Convergència. Aleshores les càmeres, periodistes, fotògrafs i mitjans de premsa van començar a treure fum, el local estava ple a vesar. La moció – permeteu-me que simplifiqui – era molt senzilla:
-
Degut a les febles justificacions sobre l’ampliació de les zones blaves, per part d’Entesa, i la decisió presa per decret de l’Alcaldia.
-
Degut a que tota l’oposició, que en el consistori suma una majoria absoluta, hi està en contra.
-
Degut a la protesta popular endegada per la Imma amb més de 6.000 firmes.
Es demana que es retiri el decret i desprès que consensuï on han d’anar les zones blaves amb el poble i els altres grups.
Simple, senzill, net i democràtic.
No m’allargaré en les respostes i contra respostes, només diré que en Aymami es va entestar contra tots i contra tothom i sense donar cap explicació plausible, per la manera dictatorial de prendre la mesura. Simplement va llençar una immenjable xerrada demagògica per dir-nos que res, ni ningú, el faria baixar del burro. El “xerif” és ell.
Bé, diuen que és de savis rectificar i també diuen “errare humanum est diabolicum perseverare“, que vol dir en una part que és humà equivocar-se i per l’altre que és diabòlic perseverar en l’error, doncs l’actuació d’en Aymami ahir va donar tot el sentit a aquestes dites.
No content amb això en el temps de precs i preguntes, va menysprear olímpicament el plec de més de 6.000 firmes (més que vots va treure ell en les passades eleccions Municipals) que li va ensenyar la Imma. Li va dir que l’autoritat de la representació del poble la tenia ell.
Suposo que es va oblidar que en una democràcia el número de vots i en el seu cas de regidors és el que dóna l’autoritat. Fer un mal ús de prerrogatives atorgades per decret, se’n diu una “Alcaldada“.
A l’hora dels precs i preguntes del públic, vaig adreçar-li de forma educada una pregunta sobre les empreses municipals, ja que curiosament sempre parlen només de beneficis i que aquests revertien en el poble. Les empreses “tan segures” deuen tenir alguna truca, perquè sinó hem de proposar l’Alcalde pel Nobel d’Economia. I com que no sembla que sigui el cas, volia saber que passaria en cas d’haver-hi pèrdues i a qui revertirien. La resposta em va semblar d’una barroeria política i d’una manca d’educació indigna d’una persona que ocupa el més alt càrrec en l’administració local. Primer es va fer l’orni, començant amb una xerrameca intentant desacreditar-me per la meva pertinença política i altres perles, que no aporten res i que només són per justificar el que és injustificable. Finalment li vaig dir que les empreses del món real quan tenen pèrdues han de tancar, i s’hi havia alguna fórmula per poder-les salvar també per decret. L’únic que va acceptar és que evidentment les empreses en pèrdues tanquen (no sé si en tenia cap de les Municipals en ment, quan va dir això).
Es veu que a partir d’ara els ciutadans que vulguin parlar al ple en precs i preguntes, a més de dir el nom i cognoms, hauran d’ensenyar el carnet del partit al què pertanyen, si tenen o no tenen blog a Internet i aportar un certificat de bona conducta com en temps d’en Franco, és clar que ara signat pel comissari polític del barri, o com va dir un ciutadà dels allà presents, també el carnet del Caprabo, o millor el de la *Caixa+Ubic+Ajuntament*, que és el nou ens oficial per gaudir d’avantatges a les zones blaves (els demés bancs, caixes, i estaments locals que es fotin!).
També va haver-hi un “follonero” oficial en el ple, infiltrat pels del govern per destorbar els que esperaven fossin crítics amb les seves posicions. Però va ser ràpidament descobert i aïllat pel mateix públic. Quina pena que fos el President local del PSC, en Fabregat, que s’hagi de dedicar a aquests quefers tan poc democràtics que ni saben, ni volen, respectar el dret a discrepar. Durant el meu torn de paraula amb una actitud xulesca, amagat entre la gent, i a unes files darrera meu, va començar a “escopir” paraules amb el fi d’entorpir el meu torn i desacreditar-me.
Gràcies a tots els que s’hi varen enfrontar, van avergonyir i van fer fora de la sala a aquest il·lustre demòcrata giracamises. La cosa no va anar més lluny, perquè no sé com s’ho hauria fet el seu company i amic Aymami, si hagués vist obligat per les circumstàncies a fer-lo fora ell mateix. Que ja havia advertit que ho faria amb gent del públic, si continuaven les protestes. En fi tot un exemple de democràcia ben “entesa” i un gran model de comportament al ple, pels ciutadans.
Com que està tot gravat, no hi ha gran cosa més que dir. Cada pal que aguanti la seva espelma.
I com deien als dibuixos animats, “That‘s all folks“.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
PD: En l’escrit original he comés un error dient que no hi havien firmes dels barris de Fàtima i Montserrat, el Sr. Rafa Caldito, m’ha rectificat i demano perdò a tots per l’error, que ja he comentat amb ell a que era degut.
PD: Posts anteriors relacionats amb en Fabregat i n’Aymami, bon profit!
http://www.igualadi.com/2008/03/escrit-del-sr-fabregat-que-va-produir.html
http://www.igualadi.com/2008/03/dedicat-al-sr-fabregat-i-no-precisament_25.html
http://www.igualadi.com/2007/12/el-sr-aymami-i-el-dret-moral-exercir.html
aqualata 
BONES JOSEP MARIA, SEMPRE QUE PUC LLEGEIXO ELS TEUSS COMENTARIS, QUE PER A MI SON MOLT CONSTRUCTIUS.ESPERO QUE ARA EL CIUTADA IGUALADI, ES POSI LES PILES I LI DONGUIN UNA LLIÇÓ A EN SR. AYMAMI, JA QUE ES CREU MES QUE NINGU.SEGURAMENT AMB ALGU NO LI AGRADARA EL MEU COMENTARI, ES EVIDENT, PERO AIXÓ JA PORTA MOLTA CUA.ESPERO I DESITJO QUE LA GENT ES DONGUI CONTA I NO MIRI CAP A UN ALTRE LLOC.T’ANIMO A SEGUIR, GRACIES A TU ESTIC AL DIA DE MOLTES COSESS.
Gracies pels teus ànims Eva,Qui és creu per sobre del poble o és un illuminat o és un superb i les dues coses tenen càstig.El que el poble, dona el poble retira.Procuraré seguir dintre de les meves limitacions, expressant el que penso intentant ser molt honrat a mi mateix, encara que a vegades hi ha certes coses que em superen i pot ser, que en la intenció que els hi dedico, el càstig és més fort que l’ofensa.De totes maneres com dic jo, so fan tots solets, les pròximes eleccions si les perden no hauran de donar la culpa a ningú, hauran fer mèrits suficients.Una abraçada.Josep M.
D’acord totalment amb el teu escrit. És una llàstima aquest estil de fer política que s’està imnplantant. És un frau a la democracia. http://blogs.anoiadiari.cat/pep-sole/bloc/a-odena-la-democracia-perilla He llegit en algun mitja que s’està plantejant una Consulta Popular sobre el tema. Em sembla una bona idea. De totes maneres i des del meu punt de vista veig una mica trist aquesta mobilització per una qüestió tan banal –que a mi també m’emprenya com el que més- i en canvi per temes sobre el futur de les Vegueries, el Pla Director, l’Aeroport Corporatiu, la ubicació de la futura estació del Tren Transversal, etc no s’hagi mogut ningú.Em sembla francament una mica trist. De totes maneres, i dit això, endavant amb una Consulta Popular ja que és un exercici que ens fa falta i encara no hi estem acostumats. D’això se’n diu GOVERNANÇA.
Apreciat Pep,La teva reflexió és bona, però en aquest cas la qüestió banal emana directament del poble de la gent del carrer, per això te tant d’èxit, si hagués sigut organitzat per un partit polític o per una associació, segur que el ressò hauria sigut molt més minse.Els temes que preocupen a la gent son els que els hi toquen directament, els grans temes son només per uns quants, la gent del carrer ni hi entén ni hi vol entendre, encara que això impliqui un canvi en el seu futur o el dels seus fills o nets.A mi aquesta banalitat m’agafat al mig, dons precisament fa molts dies que lluitava des del meu blog en contra les veleitats capitalistes de l’Ajuntament, que ningú s’ofengui, però amb be al cap aquella frase que diu “no es poden donar margarides als porcs”, no és pejoratiu, però el significat em val. El meu èxit en la meva creuada de cabòries ha experimentat un salt qualitatiu i ara tinc una certa major responsabilitat en vers als lectors i en vers els crítics.De totes maneres seguiré escrivint mentre m’ompli i el dia que no pugui ser honrat amb mi mateix ho deixaré.Una abraçada i fins un altre.Josep M
Osti Pep! He llegit el teu post i me’n he adonat compte de que això del despotisme es quelcom que s’encomana al d’Igualada aquestes frases de conductor de borregos ja les he sentides més d’una vegada. Els vots els investeixen per infusió divina de una infal•libilitat que ni el papa de Roma. Ens portem al escorxador, però es pel vostre bé. Bebebebe. Jaja!