Pintar, netejar; pintar, netejar………… o hi ha altres solucions.


Sempre he pensat, apart de trobar-ho molt lleig, que a les parets no hi haurien d’haver pintades. Excepte en llocs autoritzats a fer-ho i que es requerís un cert gust artístic i estètic, que no és precisament el més corrent entre els grafits dels grafiters i altres als que només se’n podrien anomenar “gargotaires”.

Hi hauria d’haver un control particular per part de la policia o d’altres agents de l’autoritat dedicats a aquesta gent. A mig termini crec que seria més econòmic que netejar les parets, que a menys del cost en diners, malmeten façanes, i destrossen l’estètica de la ciutat.

El càstig hauria de ser més exemplar que sever. I parlo de sever doncs sembla que el grafiter que va fer el famós pòster d’Obama, el volen castigar a uns anys de presó per “haver fet pintades incontrolades”.

Jo simplement els castigaria a netejar. La primera vegada, per exemple, una superfície cinc vegades més gran que l’embrutada. Després, si reincidissin, anar augmentat exponencialment els metres a netejar. Estic segur que no els quedarien ganes de tornar-hi, després de sofrir en les seves carns el que costa netejar. Clar que els productes de neteja anirien al seu càrrec.

Per saber-ne l’autoria, es podria fer servir l’examen grafològic – els jutges des de fa temps ja l’accepten -, i així per poder seguir el procediment acusatori als “embrutadors” amb garantia, no solament dels que han estat atrapats “in fraganti”, sinó també pel seguiment de la seva “obra”.

Certs racons en parcs i jardins públics podrien ser controlats per càmeres, que podrien tenir un efecte dissuasori, no solament pels grafitaires sinó també pels que fan destrosses en material urbà o jardineria – que en alguns llocs és molt necessari (Ex. Parc del trànsit) – i per les actituds incíviques com el no recollir les deposicions dels gossos.

També hi han els “embrutadors” que protesten per la política, per la feina, pels estudis o per qualsevol cosa que els molesta, i fan palès el seu malestar en les parets de la ciutat.

Aquests són molt més difícils de controlar, perquè no ho fan per deixar la seva “marca”, sinó com protesta esporàdica, encara n’hi ha que es podrien considerar “professionals” per ser molt habituals i utilitzar aquesta eina política de manera recorrent en ser de grups minoritaris amb pocs mitjans. En cas d’agafar-los a “peu d’obra”, crec que seria també un bon mètode el mateix càstig que pels grafiters.

Tothom té el seu pensar però no crec que la millor manera d’estimar el país o defensar les seves idees sigui embrutant-lo, com suposo que no fan a casa seva. Arribar a convènce‘ls que aquesta manera de protestar els hi fa perdre tota la raó. Per facilitar l’exteriorització d’inquietuds artístiques, polítiques, socials i d’altres, el millor seria que hi hagués espais habilitats per això. Murs, pissarres, pirulís, i d’altres suports semblants.

Tal vegada sigui tot una mica idealista, potser poc realista o difícil de portar a la pràctica, però crec que seria millor això, que no pas que les coses continuïn com fins ara, que no saps si les façanes estan apedaçades, en posar quadres que no tenen res a veure amb el color original, només per tapar els missatges, eslògans, comentaris i dibuixos.

Embrutar, noves pintades, i tornem-hi, una i una altra vegada. Em nego a creure que aquesta sigui l’única solució, i que a la destrossa per la destrossa, ningú hi busqui remei. Acceptant-t’ho com un mal crònic o com la sortida més fàcil, emprant els diners de tots per netejar. Diners que podrien servir per altres coses molt més positives.

La teoria del garrot i la pastanaga, quasi sempre fa que el ruc camini i estigui més o menys content, però no sempre són suficients.

Com que crec que hauríem d’anar cap una societat més cívica, i les autoritats haurien d’aplicar solucions més imaginatives, ací queda la meva proposta, que encara que no s’apliqui m’ha deixat descansat.

Que ho netegeu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pintar, netejar; pintar, netejar………… o hi ha altres solucions.

  1. Pol ha dit:

    Molt d’acord.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s