Qui és el pobre? Non Comment.

He rebut aquest escrit d’un amic, l’he traduït al Català i sincerament no necessita comentari, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

“Així estan les coses:

Li vaig enviar a un amic que viu als EUA un e-mail amb una pregunta: Per què som pobres els espanyols? Aquesta va ser la seva resposta des EUA:

Hola, com es veu que els arbres no et deixen veure el bosc …

Com pots dir pobra, quan ets capaç de pagar per un litre de gasolina més del triple del que pago jo? Quan et dónes el luxe de pagar tarifes d’electricitat, de telèfon i mòbil un 80% més cares del que em costen a mi? Com pots dir pobra quan pagues comissions per serveis bancaris i targetes de crèdit el triple del que aquí ens costen, o quan per un cotxe que a mi em costa 2.000 dòlars tu en pots arribar a pagar l’equivalent a 20.000 dòlars? Per què vosaltres sí que us podeu donar el gust de regalar 18.000 dòlars al govern i nosaltres no? ¡No T’entenc! Nosaltres, els habitants de Florida, som pobres. Per això el Govern estatal, tenint en compte la nostra precària situació financera, ens cobra només el 2% d’IVA (més un altre 4% que és Federal; total = 6%) i no el 16% com a vosaltres els rics que viuen a Espanya.

A més, sou vosaltres els que teniu “Impostos de Luxe” com són els impostos per gasolina i gas, per alcohol, cigars, cigarretes, cervesa, vins, etc. que arriba fins al 320% del valor original, i altres com: Impost sobre la renda (impost sobre el sou), impost sobre automòbils nous, impost als béns personals, impost als béns de les empreses, imposat per ús de l’automòbil (de circulació). I tan feliços que encara us doneu el luxe de pagar un 16% d’IVA per aquests impostos, a més de tots els tràmits i pagaments nacionals i municipals (taxes).

Perquè si vosaltres no fóssiu rics, quin sentit tindria tenir uns impostos Nacionals, Autonòmics i Locals, d’aquest calibre? ¿Pobres?, D’on? Un país que és capaç de cobrar l’Impost als Guanys dels Béns Personals per avançat (mitjançant retencions) com Espanya, necessàriament ha de nedar en l’abundància, perquè considera que els negocis de la nació i de tots els seus habitants sempre tindran guanys a malgrat saquejos i assalts, suborns, terratrèmols, sequera, hivern, corrupció, saqueig fiscal i inundacions i per descomptat segur que tots han de guanyar moltíssim.

Els pobres som nosaltres, els que vivim a USA i que NO paguem impost sobre la renda si guanyem menys de 3.000 dòlars al mes per persona (més o menys 2.000 EUR). Vosaltres teniu a més l’IBI, impostos d’escombraries, impostos sobre el consum d’Aigua, Gas i Electricitat.

I us permeteu de pagar seguretat privada en bancs, urbanitzacions, municipals, etc. mentre que nosaltres ens conformem amb la pública. Fins i tot envieu els fills a collegis privats, i miri si serem pobres aquí als EUA, que les escoles públiques ens presten els llibres d’estudi preveient que no tenim amb què comprar-los.

A vegades em sorprèn la riquesa dels espanyols que demanen un préstec qualsevol, i són capaços de pagar el 8% mensual d’interessos, com a mínim.

No com aquí, que amb prou feines arribem al 8% anual (generalment 7.8%), justament perquè no estem en condicions de pagar més.

Suposo que, com tot ric, té un cotxe i que està pagant un 8% o 10% anual d’assegurança; si li serveix d’informació, jo pago només 245 dòlars per any. I com que us sobren els diners, vosaltres si que podeu fer pagaments anuals en concepte d’això que vosaltres anomenen Impost de Circulació, (a part de l’ITV, zona verda, zona blava, aparcament forçosos, etc. Mentre que aquí nosaltres no podem donar-nos aquests luxes i paguem 15 dòlars anuals per el “sticker” sense importar quin model de cotxe condueixis, però clar, això és per la gent de recursos).

Això es ser ric! Ser ric, és tenir 86.000 regidors, gairebé 9.000 alcaldes, 17 Presidents d’Autonomies, gairebé 1.600 parlamentaris autonòmics, 350 diputats en Corts, 300 senadors, 200 parlamentaris a Estrasburg, una Casa Reial, 20 Ministres i tots els seus adlàters – paradoxalment a menor rang, major sou, hi ha alcaldes que guanyen més que el president del Govern -, tot això per a un país tan petit com el seu.

Això és ser ric! Vaja, que vosaltres os vau quedar a Espanya perquè sou rics. Som els pobres com jo els que hem d’anar a provar sort a altres llocs.

Bé, li envio una abraçada i ja m’explicarà com els hi va amb el nou pressupost, el que sí és segur és que els augmentaran més els impostos. Però no es preocupin, que la inflació els hi diluirà.

Però bé, això és el de menys quan es tenen els diners per pagar. I tinguin per segur que en el proper discurs li donaran un gran aplaudiment al seu president.

A més això és el que s’ha de pagar per viure en la 8ª potència mundial, el millor lloc del món i tercer on la gent se sent més feliç del planeta.

Una salutació:

El seu pobre amic immigrant.

PD: Si no ho re-envies no et passarà absolutament re,s però si decideixes fer-ho possiblement altres s’indigna igual que tu, i els teus governants rebran més i més salutacions per a la seva progenitora. Almenys així ens unim en una cosa i qui sap, potser algun dia, podrem canviar les coses al nostre país.”