Aneu a cagar! En diferents versions.


nfaig avinents dos articles sobre el finançament a l’Estatut, el primer d’en Sostres i el segon d’en Sala Martín, el primer es un “aneu a a cagar en directe” i el segon en més fi, com que cap dels dos te pèrdua us els faig avinents tal qual, que ho gaudiu o envieu-los vosaltres també a cagar, en fi o en gruixut!

LLIR ENTRE CARDS

L’autèntic finançament

En certa manera és veritat que Esquerra ha pactat un bon finançament i cal reconèixer-ho. Mira, és molt fàcil. Esquerra té alguns centenars de càrrecs al govern que si Puigcercós hagués actuat amb un mínim d’integritat haurien perdut sou i feina perquè el partit hauria engegat a dida aquesta proposta il·legal i insultant d’Espanya. El tripartit 2 hauria escrit així el seu punt i final i es clar, no tinguis cap dubte que tots aquests tenen el sou més alt que havien tingut mai i que mai tindran. I han fet els seus càlculs. Queden 15 mesos per esgotar la legislatura, això si Montilla decideix convocar eleccions dins del termini legal i no fa, com amb el finançament, un any tard. Bé, 15 mensualitats. Fent una aproximació podríem establir que aquests diversos centenars de càrrecs de confiança (entre secretaris generals, directors, subdirectors i assessors) cobren una mitjana de 4.000 euros nets al mes. Homes i dones que fins ara us mocàveu amb mitja màniga: arregleu-vos la cuina, feu-li l’ortodòncia a la criatura, poseu-vos un televisor de plasma més gran que la paret! A la immensa majoria de càrrecs de confiança d’Esquerra, si tu els demanes per què són a la política, la primera imatge que els ve al cap és un sofà més gran o un apartament a la Costa Daurada. I és així que han pressionat Puigcercós perquè no faci res que comporti trencar el govern, perquè probablement ja s’han gastat les 15 mensualitats que encara han de cobrar i fins i tot alguna més. El que ahir van acordar no fou finançar una nació sinó 4 arreplegats que són a la política per niquelar-se el vàter. Perquè si tens algun ideal o algun somni o algun desig de món millor no acceptes que Espanya acabi d’humiliar-te incomplint fins i tot les lleis que ells mateixos aprovaren. Ahir va imposar-se el ressentiment de fill de portera, el qué hay de lo mío que més íntimament torna indigna la política, la lletra que venç i el canvi de nevera. 3.855 milions? Vés i caga. 60.000 euros per barba; dietes i viatges. I el que puguis arrambar, ho arrambes.

Salvador Sostres

Diari Avui

************

Primers Pensaments Aleatoris sobre el nou Finançament

El Mar a las 1:33

Acabo de llegir el document del finançament i la meva primera impressió és: sembla una broma de mal gust!

Com que he d’anar a dormir d’hora (dema tinc Basté de bon mati i m’he de llegir TOTS els diaris abans d’anar-hi), us deixo amb alguns pensaments.

(1) Tothom està molt content (o al menys la propaganda oficial del PSC-PSOE) perquè Catalunya rebrà 3800 milions quan la societat civil catalana demanava 3500. Mentida! L’estat diu que intentarà apujar a 3800 A L’ANY 2012. En el document no es menciona ni el que s’havia d’haver enviat al 2008 (recordeu que l’estatut va entrar en vigor el 9 d’Agost del 2008), ni el 2009, ni el 2010, ni el 2011. Puigcercós ha sortit a dir que estava molt feliç perquè havia guanyat el pols amb l’Estat Espanyol. Amic Joan: no has guanyat res fins que no et diguin que el que ens compensaran al 2012 és més gran del que et fotran pel camí.

(2) Diu la propaganda oficial que Catalunya rebrà per sobre de la mitjana. Mentida! Zapatero ha explicat a tothom que tothom estarà per sobre de la mitjana cosa que, sense fer trampes, és matemàticament impossible. Com ho aconsegueix? Doncs, com sempre, fent trampes! Si us hi fixeu veureu que totes les comunitats participen d’una sèrie de fons comuns que repartiran els diners en relació a una sèrie de criteris. Entre ells hi ha el fons de competitivitat (que la pròpia ministra ja ha dit que serà el més petit) que donarà més recursos a les comunitats que més aporten i el de convergència (antigament de solidaritat) que dóna més diners a les mes pobres per ajudar-les a “convergir”. A més, algunes comunitats (com Catalunya) tenen transferides algunes competències (com els mossos o justícia) que requereixen la transferència de diners que altres no calen. Si s’inclouen els diners per a finançar aquestes competències transferides, Catalunya rep més de la mitjana… però només perquè a les altres comunitats no se’ls computa la despesa en policia que s’hauria de computar ja que no tenen la policia transferida. Si es fes el càlcul es veuria que Catalunya rebrà menys de la mitjana (més o menys el 95% de la mitjana). És a dir, el principal èxit del govern, l’èxit que ha repetit el President Montilla és flagrantment enganyosa.

(3) Els propagandistes de la Generalitat s’han afanyat a dir que el text compleix fil per randa amb el que diu l’estatut. Mentida! El text no garanteix en cap moment l’ordinalitat que requereix l’Estatut (recordeu que l’estatut diu, literalment: “L’Estat haurà de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita”. Per més que el President Montilla ens vulgui vendre la moto de que l’acord és bo perquè posa a Catalunya per sobre la mitjana (cosa que, com he dit al punt 2, no aconsegueix el sistema proposat), l’Estatut no requereix posar Catalunya per sobre la mitjana sinó a la mateixa posició que té abans de l’esforç fiscal. És a dir, que si la ciutadania catalana produeix una quantitat de riquesa que la col·loca en tercera posició en el rànking de comunitats autònomes, un cop paga impostos i rep transferències al sector públic espanyol, Catalunya ha de seguir mantenint la tercera posició en renda per càpita disponible. No hi ha res en l’actual acord que garanteixi aquesta ordinalitat. Recordem que aquest era un punt que tant el conseller Castells com els amics d’ERC havien insistit infinitament durant mesos. Costa, doncs, d’entendre que ara donin suport a un model que no garanteix aquesta ordinalitat.

(4) Un altre punt on l’acord viola els principis de l’estatut és en el dels factors en que es farà èmfasi a l’hora de repartir els diners. És a dir, finalment el govern s’ha adonat que havia de repartir els (nostres) diners entre les diferents comunitats d’acord amb criteris més o menys justos. Per exemple, una comunitat amb més gent i amb l agent de més edat havia de tenir més diners per sanitat perquè qui utilitza la sanitat són les persones i, entre elles, les persones grans en fan un ús més intens (com algú va dir no fa gaire: amb el sistema anterior, si hagués caigut una bomba nuclear a una comunitat que hagué eliminat tota la població, aquella comunitat hagués seguit rebent els mateixos diners encara que no hi hagués ningú, per beneficiar-se’n). És més, era important que l’estat deixés d’utilitzar el cens de 1999 per a decidir com repartia la despesa perquè del 1999 ençà hi ha hagut un gran moviment migratori que ha alterat tant la població com les necessitats (els immigrants fan servir la sanitat pública més intensament que els locals). Doncs bé, el govern ha accedit a fer un “fons de garantia de serveis públics” que garanteix que tots els ciutadans de l’estat tenen accés a serveis públics (com la sanitat) i per a saber quanta gent hi ha a cada comunitat, ha accedit a utilitzar el cens del 2009 en lloc del de 1999 (gràcies, senyora ministra!). Els criteris de repartiment utilitzats són la població i la dispersió (cosa que reclamava Castella Lleó i Galícia), població en estat escolar (cosa que reclamava Andalusia), insularitat (cosa que, lògicament, reclamaven les illes), l’envelliment (cosa que reclamaven Castilla-Leon i Castilla-La Mancha), i la superfície (cosa que reclamava Andalusia). Fins aquí tot bé. El problema és que els criteris que ESTABLEIX l’ ESTATUT DE CATALUNYA (quantitat d’immigrants, població en risc d’exclusió i costos diferencials deguts a preus més alts a Catalunya) han estat flagrantment ignorats. No s’entén com hi ha gent que diu que el model de finançament satisfà l’estatut fil per randa.

(5) Una altra violació de l’estatut: la bilateralitat. L’article 210. 1 de l’estatut diu. “La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat – Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. (…) Correspon a la Comissió Mixta:

a. Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs.

b. Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament.

A més, l’article 176.1. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals.

Per contra, la pàgina 63 de la “propuesta de acuerdo” diu: “Después de la aprobación por las Cortes de los textos legales necesarios para la implementación de este acuerdo, los representantes del Estado se reunirán con los de las CC.AA. en las Comisiones Mixtas respectivas. No será precisa la reunión de las Comisiones Mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación.” És a dir, no es viola l’estatut de manera inadvertida sinó que contradiu EXPLICITAMENT el que diu l’Estatut.

Si, desprès d’una gran negociació, el Sheriff de Nottingham, arriba a un acord de que nomes et robarà 50 quan tradicionalment et robava 100, i si, arribat el dia de complir, et diu que ha canviat d’opinió i nomes et robarà 80, tu, que has de fer? Celebrar que et roben 20 menys que abans o emprenyar-te perquè el Sheriff es un lladre compulsiu que no compleix el que promet?

Xavier Sala Martin

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Aneu a cagar! En diferents versions.

  1. David ha dit:

    Gran Sala Martí!Aquí podeu trobar l'entrevista de veu que li van fer a RAC1, molt interessant.Ho ha explicat de forma clara i entenedora, ha evidenciat que aquest financacament és una mentida com les moltes altres del ZP i que, a més a més i a consciència, ERC i ICV hi han donat suport -a més a més de la sucursal socialista, esclar-.Independència, l'únic camí viable, i cada vegada ho és més.

  2. Gracies David,Tinc en compte l'opció de la independència. potser hauríem d'aprofitar que a Espanya no ens volen, per prendre'ls la paraula i fer-ho.;-PUna abraçada.

  3. Miquel Saumell ha dit:

    Josep M,El professor americà Sala i Martín acostuma a ser molt rigorós en els seus anàlisis, i potser se t'enfadarà si veu que t'has menjat la "n" del seu segon cognom.Bon cap de setmana!

  4. Daniel1714 ha dit:

    Estimat Josep Mª, ja em permetràs que aquesta vegada discrepi del teu post.Senzillament per que des de convergència heu decidit quedar fora del pacte que amb l'estat espanyol es podia arribar com a màxim.Jo també podria començar a treure articles que parlen en sentit contrari als teus dos exemples, i defensats per persones tant dignes com les que tu cites.Però es que a convergència això de queda fora de joc li senta fatal.Amb això no et defensaré que el finançament pactat soluciona tots el problemes dels catalans,primer per que seria mentir i segona, ja saps que la meva postura és clara,ja fa temps que hauríem d'haver plantat als espanyols.Però precisament si els volem plantar, s'ha de convèncer als qui es pensen que amb l'estat espanyol s'hi viu bé. Amb aquest finançament almenys parem la sagnia i de rebot podem explicar a la gent que d'aquest estat no en treure'm res més….fets.Ara a lluitar pel dret a l'autodeterminació.Salut i a seguir treballant per la ciutat i el País

  5. Dani,Es un plaer rebre els teus comentaris, encara que no estiguis d'acord amb mi.En el post que em comentes només he posat la capçalera la resta ja saps de qui és, un un convergent una mica eixelebrat que escriu de conya i l'altre convergent economista de renom, si més no un economista. Les opinions son seves, no meves.Per tant el únic que és meu és la interpretació i jo sóc d'aquells, que si algú t'ha enganyat una vegada esdevé un mentider i per tant no és gent de fiar, ni abans ni ara. En conseqüència no em puc creure res del que prometen, ni l'Estatut, ni altrescoses. El ball de xifres és com un joc de nens, tothom intenta justificar la seva per quedar bé i al final el que ha de dir xifres no en diu cap i ho posa tot a les mans del deu de l'economia. Et diuen que si l'economia va bé, que no hi va, potser arribareu a una quantitat que os deixarà contents i si no hi va què? Jo no tinc cap bola de vidre, però amb uns que ja en demostrar el que són, no tinc gaires problemes per endevinar el que faran. Com tu dius en un altre post que dia passa, eleccions que guanya.Finalment et volia dir que jo no sóc partidari de l'Estatut, el trobo una presa de pel, pel que ja t'he comentat, el que a mi m'agradaria en el camí cap a Ítaca és primer un concert econòmic i desprès allò que volem tu i jo, però de veritat, no per tenir una menjadora, sinó de cor i pel País, desgraciadament el País comença per la butxaca de molts i això ja ho deia en Sostres.El que vol Convergència no ho sé, jo parlo per mi. Encara que com l'hi vaig dir a un amic, si haig d'escombrar, ho faig cap a casa.Una abraçada.Josep M.

  6. Miquel,Prenc nota i corregeixo. Tu sempre tan a l'aguait.Una abraçada.

  7. Dani,Article d'en Xavier Martínez. Per cert, treballa per l'Agència Tributària de Catalunya. http://bit.ly/2cQhyZ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s