Coses d’Estiu i altres bajanades.


Aquests dies d’Estiu, he treballat amb Egipcis, he cuidat dels meus pares – un d’ells a l’Hospital – he tingut els nets i ara tinc “una setmana lliure“. He llegit abastament sobre l’estupidesa humana – vaig acabar “El circo de la política” d’en Loperena, he llegit “La historia de la guerra civil que no va gustar a nadie” de n’Eslava, he deixat a mitges “La quinta del biberón” de’n Gragera, ara estic ACABANT “Ets de dretes i no ho saps” de’n Josep Martí i tinc a la recambra, amb voluntat de llegir. “La doctrina del shock” de Naoní Klein. En el temps que quedava lliure he reflexionat força, i he après a relaxar-me una mica més del que ho feia fins ara.

De les reflexions, començaré per la més mediàtica:

Cas de’n Camps, el dels trajos de luxe a mida, i de la Barberà, la de les bosses Louis Vuitton de veritat, no de les que venen els immigrants per € 30.

Llegeixo en els diaris que en Rajoy, permetrà que a les Autonòmiques i a les Municipals del 2011, es presentin els ambdós personatges.

Del primer començo per citar literalment una frase que he trobat en un llibre de lleis, si es que això significa quelcom per algú.

El jutge imparcial no és només un dret fonamental de les parts en litigi, sinó també una garantia institucional en un Estat de Dret“.

Recordo l’enrenou que es va organitzar quan els socialistes des del govern van recusar dos jutges del TC per conservadors, i com resposta, i fent servir els mateixos arguments, els del PP ho van fer el mateix amb tres jutges declaradament progressistes. Com que se suposa que la imparcialitat es un dret fonamental ja m’està bé. El que no m’està tan bé, és que els jutges puguin ser definits com a conservadors o com a progressistes pels mateixos polítics o anomenats per ells – dels teus o dels meus-. Crec que si exerceixen de jutge i imparteixin justícia com cal n’hi ha d’haver prou. Els adjectius qualificatius en aquesta professió sobren. Com a molt bons els que haurien de seguir o dolents els que haurien de plegar.

Però aquesta interferència política en nom de la imparcialitat del TC em fa pensar que no hi ha la mateixa vara de mesurar segons sigui el personatge a jutjar.

Quan es cert i notori – em remeto als mitjans de comunicació i les floretes que s’han tirat tots dos – que el president Valencià és amic personal del president del Tribunal Superior de Justícia de València, no entenc que els progressistes no l’hagin recusat, i pel que fa al PP sembla molt agosarat parlar de la innocència d’en Camps, emparant-se amb la seva resolució, si és que hi ha una amistat manifesta.

Senyors. On és la justícia? On és l’Estat de Dret? Amb quin criteri recusen jutges del TC i accepten que un amic resolgui per en Camps? Ja sabíem que pintaven la justícia cega, però sembla que tingui massa vista per segons què.

Espero que altres Tribunals posin les coses en el seu lloc. Si no és així els ciutadans de peu poden pensar que la única llei que funciona és la de l’embut, o com va dir en Pacheco, “la justícia es un cachondeo“.

Vol el Sr. Rajoy que el posin en el mateix sac que en Camps i na Barberà? Perquè si es així, no sé si això pot contribuir a desprestigiar-lo, al no saber explicar-ne les raons, ni les complicitats. Perquè Sr. Rajoy són molts els que pensen que “la dona del Cèsar no només te que ser honrada, sinó també semblar-ho“.

Si volen fer la tàctica del calamar, poden produir una pel·lícula de la sèrie B d’espies, o de lladres i policies, com els sembli millor. Potser faran calerons amb el cinema a la carta ara que al senyor Jaume Roures li fan decrets a mida per la TDT.

Clar que pot passar de tot en un partit, on l’antecessor d’en Camps se l’hi va escapar, a micròfon obert, “yo estoy en la política para forrarme” i no sols va ser president de la comunitat, Ministre i desprès premiat amb un càrrec de Telefònica amb un sou astronòmic. I currículums de cum laude com aquests sembla que n’hi ha amb abundància en aquesta formació. Són gent que es creuen, pel damunt del bé i del mal i així ens va a tots plegats, que com sempre som els qui paguem el pastís. Com diuen els gallecs “Sr. Rajoy de haberlos hailos“.

El següent tema es de caràcter local o no.

Algú em pot explicar perquè els que van d’uniforme cometen infraccions per sistema?

Fa un temps vaig tirar una fotografia d’una grua Municipal, aparcada en un dia en un espai de càrrega i descàrrega, un altre aparcada al bell mig d’un pas de vianants i davant d’una boca d’incendis. Fa menys la d’una moto de la Policia Municipal aparcada en un espai de Zona Blava de l’hospital, en lloc de l’aparcament específic de motos al costat mateix. També al Passeig em vaig trobar amb un cotxe dels mossos d’Esquadra, que per demanar els papers a un immigrant, van envair un pas de vianants bloquejant a les persones que en aquell moment esperàvem per travessar – hi havia lloc de sobres per fer-ho sense ocupar aquest espai.

No entenc aquesta forma d’actuar d’unes persones que per la feina que fan haurien, de donar exemple de civisme i de bona educació, i en canvi fan ús i abús d’uns privilegis que ningú els hi ha atorgat. Suposo que també n’hi ha molts d’altres que són com cal. Entenc que hi hagi urgències, però el que no entenc és que facin les mateixes infraccions per las que estan multant. La major part de les vegades no els costaria gens aparcar una mica mes amunt o avall, sense entorpir el trànsit de vianants o de vehicles. El problema no és tant el que algun infractor s’escapi, cosa molt improbable, sinó de perjudicar per res al ciutadà normal. Però sol passar que es fa per fanfarroneria, per deixadesa o perquè es vol estar pel damunt dels ciutadans normals i corrents. Segurament perquè no els hi ensenyen a l’escola Policial a tenir un comportament cívic i a donar exemple.

El de la moto aparcada a la zona blava de l’hospital, es de jutjat de guàrdia. A mig metre sobre la vorera al costat de l’antic pàrquing lliure, ara deixalleria municipal, hi ha aparcament per un centenar de motos, de fet el company va aparcar allà. Per cert no vaig veure que tingués cap tiquet de sanció, ni la multa corresponent per aquesta infracció. Els vigilants de SIMA, perden facultats?

Un altre exemple no es d’Igualada, ni d’aparcament, però que ve al cas. Un quatre per quatre dels bombers, amb remolc i barca de goma a sobre, ja fa uns quants diumenges, que enretiren la pilona d’un caminet que dona a la platja de Maripins-Far de Salou. En aquest lloc hi ha perill d’esllavissament i per això s’ha blocat el pas dels cotxes. Ells baixen fins arran de mar i allà, els tres membres del cos es dediquen a banyar-se. I si els hi preguntes que hi fan et diuen que estan de pràctiques. Au va home! En diumenge i en un lloc especialment apartat? És quasi segur que estan de servei i no de pràctiques, però abusen de la seva prerrogativa i a més es banyen en un lloc extraordinari i tranquil.

En fi si algú hi pot posar remei, que li posi, que per això els paguem. Són els nostres servidors i a més estan obligats a donar exemple.

En fi per avui ja en hi ha prou.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s