La gàbia ja està feta ara veurem qui hi posa els ocells.


Aquesta frase és del meu bon amic valencià, en Paco Alcaide, un home d’un sentit comú i una saviesa poc corrent, que me la va dir a propòsit d’un comentari sobre la transformació del Valencia; Museu de la Ciència, Palau de la Música, Platja de la Malvarosa, circuit de F1, etc. el fet és que Valencia és potser en aquests moments una de les ciutats que té mes atractius turístics, cosa que és positiva d’una banda i de l’altra és la comunitat mes endeutada d’Espanya. Això vol dir que els autors i constructors dels projectes – tots afins del partit en el poder, faltaria més – ja han cobrat i s’han fet una mica més rics a costa del erari públic i que el deute queda pels mateixos de sempre, els ciutadans, que ja veurem com suporten la carrega i més en els temps que corren.

Tot això ho dic a propòsit de l’anunci de que La Cotonera Igualadina, a la qual fins avui ja li avien atorgat varietat d’usos, el últim de tots els d’una escola bressol a la planta baixa, amb la resta del edifici en roina tècnica, diuen que ara serà la seu del Museu de Premsa patrocinat per la fundació de la Vanguardia. Una molt bona noticia, com diuen alguns!?

No vull ser malaventurós, ni negatiu, simplement vull ser realista, perquè aquí s’acosten unes eleccions i alguns han de començar a vendre fum, que potser no ho sigui en aquest cas, però jo per l’edat sóc una mica maliciós. Ja em perdonareu.

La noticia en si, es simplement un anunci d’intencions, per tant anem a analitzar la proposta, segons expliquen:

El més important d’una proposta ha de ser la seva viabilitat, apart de l’ús que se li doni, s’ha de saber el cost que tindrà i d’on sortiran els diners pel projecte i manteniment posterior. Si la cosa no va per aquí, és com començar la casa per la teulada.

A mi que es faci una comissió de gent per definir futurs usos d’un hipotètic Museu de la premsa, sense saber ni si es viable o possible econòmicament, em sembla una improvisació infantil que fa fresa. A més en teoria al Museu només s’hi dedicaran dues plantes, les altres tres encara està per veure a que les destinaran i qui les pagarà, així com el manteniment. O s’ha de suposar que aquestes les pagarem íntegrament els Igualadins?

Per tant la meva pregunta és: d’on sortiran els diners i com és possible iniciar un projecte sense un pressupost econòmic i de viabilitat?

La Fundació de la Vanguardia en la que hi ha molts prohoms entre ells el Rei, diuen que serà la que patrocinarà el Museu. Que jo sàpiga i es de coneixement públic perquè ho diuen ells mateixos, la Vanguardia està perdent diners, la Generalitat de manera encoberta els hi dóna ajuts per sobreviure – a tots els Hospitals de Catalunya s’hi troba gratis -, i al Rei al mantenim nosaltres, per tant per aquesta part no hi veig jo gaires possibilitats de finançament. I mira, últimament les fundacions em donen neguit, perquè serà?

Quines institucions públiques hi posaran diners, de manera que no sigui una carrega més sobre les espatlles dels Igualadins? Qui pagarà el manteniment de l’edifici una vegada destinats als usos que es decideixin, o sigui l’augment de funcionaris i amics d’ADN conegut?

Si no tenen assegurats els diners no entenc perquè comencen i si comencen sense saber d’on sortiran estem igual que abans de començar, amb l’agreujament que hem de pagar als gestors – i no parlo dels que fan l’estudi econòmic – abans de saber si és factible. No seria més raonable fer l’estudi econòmic i saber qui paga les misses, abans de començar a crear comissions que estudiïn el funcionament del Museu? Em sembla que això es de calaix, o de sentit comú, com es vulgui.

A mi no em desagrada el projecte sinó la forma de portar-lo a terme. Crec que manca de professionalitat i de realisme. Si es un projecte segur i factible, i només ha d’aportar beneficis a Igualada endavant. Sinó, no cal fer demagògia ni fer perdre el temps a ningú. Recordo la quasi desena d’utilitats més que han dit li havien trobat en aquestos darrers anys, sense que cap es portés a terme.

Agrairia si algú ho sap, que m’expliquessin quin és el fonament econòmic que permetrà a Igualada tenir un Museu entre moltes altres coses, sense carregar encara més un endeutament Municipal que entre empreses i pressupost corrent, puja unes quantes desenes de milions d’euros. No m’agradaria que Igualada sortís al diari per haver batut aquest tipus de record d’endeutament a nivell Nacional, perquè com molt bé sabeu desprès recau a les butxaques i les esquenes de tots el ciutadans. I tot plegat fos només pel simple fet de que hi ha gent que necessita vendre fum – s’acosten eleccions – per mantenir-se en el càrrec.

A Ancoats Manchester, una fundació que encapçala el Príncep de Gales, ha reformat els vells “mills” els i han fet “lofts” per joves, amb el qual hi ha un retorn de la inversió. Una vella fàbrica que no està en Ancoats va ser reformada i s’hi ha fet la seu del Museu de la Ciència i en una altre hi ha la seu de Granada televisió, ambdues fan pagar entrada. Per cert, tots els antics “mills” son de totxana vista, no sé si a la Cotonera i hi ha totxana sota l’arrebossat, si hi és jo no l’he vista, però el que si us puc assegurar és que els edificis d’Ancoats- Manchester són autèntics d’arquitectura manxesteriana, per raons obvies.

Tot això ho dic una mica amb coneixement de causa, doncs per raons de feina, a Manchester hi he estat unes quantes desenes de vegades.

Adjunt a aquest article os acompanyo una pel·liculeta tipus “slide show” dels edificis manxesterians que he penjat a Youtube i d’uns enllaços en Anglès sobre restauració, adequació i usos d’antics edificis fabrils a Anglaterra, el text està en Anglès, si fes falta els podríem traduir al Català.

Adéu-siau i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

PD: Documentació interessant sobre el tema de la restauració:

http://www.princeofwales.gov.uk/speechesandarticles/a_speech_by_hrh_the_prince_of_wales_titled_industrial_use_of_1528076574.html

http://www.heritageworks.co.uk/docs/KD%20article%20-%20July%2009.pdf

http://www.ukrestoration.co.uk/case-studies/royal-mills/

http://images.google.es/images?hl=es&rlz=1C1CHMI_esES291ES303&um=1&sa=1&q=ancoats+mills+pictures&btnG=Buscar+imágenes&aq=f&oq=

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La gàbia ja està feta ara veurem qui hi posa els ocells.

  1. Miquel Saumell ha dit:

    Josep M,Hi ha qui diu que quan en una ciutat s’hi fa un museu, per exemple a Igualada el de la Pell, és la prova del cotó que aquella industria està passant a millor vida, està desapareixent. El cas d’Igualada va ser premonitori, com ho va ser Terrassa amb el tèxtil, etc.Ara, amb una premsa tradicional tipus La Vanguardia que si no s’espavila aviat acabarà desapareixent del mapa, es parla de fer un museu de la Premsa. Això ens hauria de fer rumiar.Però dit això, si es troben els diners i es troba la manera de que el museu funcioni autònomament, fent pagar entrades, buscant patrocinis privats, posant-hi el mínim personal (això és imprescindible, normalment s’acostuma a fer el contrari), no em sembla gens malament que els Godó hagin triat Igualada per tirar endavant aquest projecte, tornant així als seus orígens d’on una branca de la família va sortir al segle XIX.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s