Piscines Municipals?


Carta publicada a l’Anoiadiari, per en David Jaume – Squaix Igualada, no vull comentar gran cosa, la carta s’explica per si sola. Que la gent comenci a prendre consciencia de les mans en les que estem i faci quelcom per canviar-ho.

Sense més dilacions la carta:

Igualada, l’oasi?

DIMARTS, 17 NOVEMBRE 2009. 03.00H

Un conegut economista del país deia fa poc en una tertúlia radiofònica que tristament els joves universitaris catalans volien ser funcionaris abans que ser Bill Gates. Aquesta realitat tant pobre em fa reflexionar sobre quina classe de país em fet entre tots.

Un país incapaç de crear empreses, on el joves talents tenen com a únic objectiu treballar sota aixopluc de l’administració, es un país malalt.

Hem creat un país on ser un petit o gran empresari es un problema enlloc de ser una feina respectada i reconeguda com qualsevol altre.

Hem creat entre tots un país, on cal fer les coses malament per rebre subvencions i el que les fa be, perquè les ha de rebre oi?

Com que la classe política solament es mobilitza quan hi ha quelcom a guanyar, ara toca l’esport. En aquí hi ha un bon filó de vots. Fa uns anys que molts petits i grans empresaris del sector esportiu catalans veuen com els polítics tallen la cinta de noves instal·lacions esportives pagades via subvencions però gestionades a nivell privat. Però vet aquí, que sempre amb presència de personatges afins del partit que governa al municipi.

En altres paraules: Terreny municipal, subvencions d’administracions públiques, canons anuals per gestionar la instal·lació, però gestió PRIVADÍSSIMA. Amb calés públics és molt fàcil ser empresari i guanyar diners.

La resposta en versió política ja la sabem: Va ser un concurs just i tothom s’hi podia presentar…però resulta que sempre guanyen els mateixos allà on es presenten.

Si això no es competència deslleial ja em direu que és sinó.

Jo em pregunto quina subvenció va donar l’ajuntament a un centre de fitness inaugurat fa dos anys a Cal Font o quina ha rebut un club també igualadí recentment inaugurat al Polígon.

O quina ha rebut, el nostre club en 23 anys d’història i sempre complint religiosament amb la seva aportació anual a les arques de l’ajuntament via IBIS immorals, escombraries escandaloses o guals caríssims per fer aparcaments pel nostres socis. Per no esmentar altres impostos directes o indirectes com normatives, riscos, permisos, llicencies, etc…

Em pregunto perquè serveixen els nostres impostos… per finançar a la competència?

El més trist de tot és que l’ajuntament no en tenia prou i calia afavorir un xic més als de sempre i amb un “alarde” d’eficàcia, ha dotat d’aquesta nova instal·lació de ponts, palanques, carrils bicis i rotondes per facilitar-ne els accessos.

També ens preguntem quantes facilitats hem rebut del nostre ajuntament aquests centres esportius o d’altres de privats més petits perquè els seus clients hi puguin accedir amb més comoditat.

La cirereta del pastís la posa l’empresa que ha construït el flamant nou equipament, entre altres moltes obres públiques de la ciutat que ha dut a terme.

Resulta que aquesta empresa, participa en la gestió privada del mateix en un percentatge prou important i a més curiosament està presumptivament relacionada amb el cas “pretoria”, trama de corruptela urbanística de grans proporcions. Caram!!!

Però clar, sota el paraigües de l’administració pública aquí no passa res. Això es producte de normalitat democràtica i un escàndol taparà l’altre.

Decididament i conforme em faig gran m’adono que en aquest país, cal ser amic de.. i que els nivells d’intervencionisme polític són inaguantables i seguint aquest camí no arribarem ni a la cantonada. A aquest pas ningú voldrà fer cap iniciativa i llavors ve quan ens preguntem perquè desapareixen les PIMES!!.

I els igualadins? que fem els igualadins?. Doncs el que hem fet sempre: Ens queixem de portes endins però paguem i callem.

I amb tot el que cau, a sobre ens diuen que anem a votar. Mare de deu!!!

I aquesta és la meva ciutat, tristament un oasi?

PD: La carta iels comentaris:http://www.anoiadiari.cat/carta/4460/igualada-l-oasi

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s