El Rec en mans del POUM?


Haig de dir que m’estimo el Rec, és part de la meva vida, part de la Igualada que em recorda el meu avi i part de la meva feina, doncs fa molts anys que treballo amb adobers.

Apart d’aquestes connotacions personals, he de dir que no tinc una concepció formada de com ha de ser el Rec. El que si sé és que cada dia, si puc, camino per pur plaer per els seus carrerons en anar a visitar els adobers, i això em fa respirar l’essència d’una Igualada que va ser i encara és, quelcom que em dona vida.

En la celebració dels nou primers mesos de la Veu de l’Anoia vaig redescobrir l’adoberia de ca l’Anicet Gabarró. Us enganyaria dient-vos que no hi havia estat mai – alguna que altre vegada hi havia entrat a dins quan encara hi adobaven – però em va impressionar la recuperació de la bellesa aconseguida en aquestes construccions antigues. Unes voltes extraordinàries, que acompanyades d’una llum velada et fan respirar aires d’altres temps. Un encert d’en Ribaudi haver escollit aquest lloc quasi màgic.

L’altre redescoberta, ha estat en l’estudi d’en Ricard Vila i gràcies al Rec.0. A sota i pràcticament intacta, hi ha una altre adoberia que vaig retratar amb una certa fascinació. En els baixos on hi havien els clots, em va venir un flaire mental de l’olor que feien, com les que havia vist i olorat a la del meu avi, on quan era molt petit caminava per entre ells, amb la por de caure-hi. Allà on les pells es nodrien d’extracte, fins a agafar la consistència volguda, per transformar-se després d’un procés molt llarg, en corretges de transmissió de l’energia del vapor cap a les maquines.

Vaig tenir alguns “flash-backs” de coses que ja no recordava, una experiència quasi mística. Mai se’m havia acudit que es podrien recuperar. El Rec.0 em va fer pensar en la quantitat de coses amb les que es podria enriquir Igualada amb quelcom que no sigui ciment o totxo, sinó amb historia i fascinació.

Quelcom que pot fer que molta gent vulgui visitar Igualada perquè això es un valor afegit, que els talents joves d’Igualada han tornat a la llum i seria una llàstima que desapareguin per culpa de deliris de grandesa.

Les argumentacions per recuperar la Cotonera, que al no ser una proposta privada sinó publica ens costarà molts diners a tots plegats, ara i en el futur, són molt més valuoses en aquest cas. Les restauracions almenys fins ara, i que duri, han estat en mans privades. I això fa que sigui la imaginació, la iniciativa i el risc privats i no la “visió” política, el que la mogui.

Encara no he tingut temps de mirar el POUM. Simplement cops d’ull. Però la concepció del barri del Rec, va ser dissenyada i pressa en ple boom immobiliari i l’idea era poder traslladar les adoberies a l’altra banda del riu i al rec fer-hi una façana residencial, evidentment obtenint unes plusvàlues per la re-qualificació de les mateixes, i de les que hi volien participar i aprofitar l’Ajuntament d’Igualada per la revaluació i el de Montbui per la construcció del Polígon Industrial on anirien els adobers.

Aquesta situació d’especulació que semblava sense fi, tots sabem com ha acabat i en la situació que ens trobem per culpa d’ella. Per tant les idees d’aleshores no són vàlides ara, que simplement ha de prevaldre una altre manera pensar. Perquè com diuen “errare humanum est, diabolicum perseverare”. I pel que sembla hi ha gent que no han après gens dels errors comesos en aquests darrers temps per aquesta manera d’actuar, ni de les seves conseqüències i ara volen continuar corrent a pinyó fixe, com si res no hagués passat. Clar que ho fan sense cap risc, simplement amb els diners de tots i en un model que ja no te cap sentit, i que hipoteca el futur de la ciutat per a molts anys, almenys en aquesta zona.

Tenim un centre de la ciutat que es va buidant de comerços i un zona del rec que ha mostrat per sorpresa de tots la seva capacitat de crida. Que fem! Podem seguir fer volant coloms amb grans construccions estil outlet Can Roca o WTC o gastar-nos € 30.000 per estudiar el teixit de comerç del centre d’Igualada (per aquesta última feina només feia falta una càmera de fotogràfica i anar a consultar amb els agents de la propietat, evidentment molt més econòmic), a la vegada que volen acabar de destruir-los amb els deliris de grandesa de les construccions esmentades (300 botigues en el WTC i no sé que ni quantes en l’Outlet de Can Roca – tèxtils no -).

Potser ja és hora de que l’Ajuntament es dediqui només a administrar, que és la seva feina i recolzes als ciutadans (parents exclosos, per raons obvies) en les seves iniciatives privades. En general els ciutadans semblen tocar més de peus a terra i tenen iniciatives plenes d’imaginació, sentit comú i mesuren els costos i els riscs de manera molt diferent que els polítics.

O volem una Igualada que conservi el seu esperit, o simplement una ciutat dormitori esponjada o no, en la qual no sigui possible qualsevol creació de riquesa productiva. I que tot passi per unes empreses Municipals que volen competir amb la iniciativa privada, això si amb els diners de tots i sense assolir cap risc. La conseqüència de tot això serà acabar d’arruïnar-nos, endeutar-nos fins a les orelles, en nom d’una mal entesa economia de progrés.

Vull una Igualada dels Igualadins, pels Igualadins i feta per Igualadins. I em sap greu que ho vulguin capitalitzar els il·luminats de torn, que no troben res bé si no ho fan ells. Perquè ells se n’aniran, però Igualada es queda.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El Rec en mans del POUM?

  1. Maitechu ha dit:

    Hola Josep M, Soc la Maite Pérez. Primer dir-te que m'agrada el teu aire critic i valent. És important que hi hagin persones com tu que no tinguin por a dir el que pensen amb respecte i claredat. Llegint el teu article fas referència a l'adoberia restaurada pel Jordi Ribaudí (el meu home)i l'anomenes: cal Marginet. Segons les nostres referencies originàriament s'anomenà l'adoberia de l'Anicet Gabarro, però encara no disposem de tota la seva historia. Ens podries proporcionar la font de la teva informació? Moltes gracies i bon any!Maite

  2. Maite,Gracies pels teus afalacs, el cert és que aquesta valentia és més cosa de l'edat que d'una altre cosa, quan vaig complir els seixanta vaig decidir que podia deixar de ser políticament correcte i que ja era hora de que les coses es poguessin dir pel seu nom, sense por a la gent que ens prefereix callats, per poder anar fent la seva sense entrebancs. En quant al article tens raó tu, l'adober és la del Anicet Gabarró, el nom de Marginet el vaig posar una mica alegrement, perquè no ho sabia segur (habitualment acostumo a informar-me millor) i un dels últims propietaris em sembla que és deia axis o amb un nom semblant. Per tant rectifico l'article i gracies per la correcció. En quant a l'historia de les adoberies l'altre dia vaig veure un llibre a casa d'un client del any 1.998 o 1.999 que parlava de tots els adobers i adoberies d'Igualada de l'època, crec que el va publicar el Sr. Magí Puig Gubern. El pròxim dia el penso demanar de prestat i mirar una mica mes profundament. Si us interessa ja os comunicaré el que he trobat. De totes maneres en Magí és un expert en el tema i si li consulteu directament us pot informar molt millor que qualsevol altre persona.Moltes gracies per tot i bon any i bona sort! Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s