La viga a l’ull propi.

En Joan Ferran, un personatge conegut amb els alies del “si bwana” o “el crostes”, és una persona estranya, fosca, esperpèntica i de memòria curta.

L’altre dia vaig llegir una frase seva d’aquelles on es veu que és dels que s’escolta a si mateix. Es referia a les pors i les fòbies: “alguns polítics que busquen el vot fàcil practiquen la islamofòbia perquè és un esport simple, basat en la por. La més terrible derrota de la llibertat és aquella que es dóna, quan es marca en ser humà per motiu de raça o religió“.

Simplement, recordar-li que en les eleccions al parlament de Catalunya, el seu partit va fer servir uns pòster tètrics i tenebrosos amb el lema “si tu no hi vas ells tornen“, i en les eleccions Europees uns altres en la mateixa línia, amb una intenció manifesta d’espantar a la gent (i no només m’ho semblava a mi). Clar que potser només eren idea del Pepe Zeta i ell no hi combregava, per raons obvies d’enveja i competència.

Per tant, simplificant i fent petits retocs, la frase del “si bwana” podria quedar així : “alguns polítics que busquen el vot fàcil practiquen les fòbies perquè és un esport simple basat en la por. La més terrible derrota de la llibertat és aquella que es dóna quan es marca un ser humà per motiu de raça, religió o idees“.

Per tant Sr. Ferran, abans d’etiquetar, miris la cua al mirall, que de fòbies en té unes quantes, que fan que el que diu i el que practica no concordin. I això és lleig, molt lleig, en un personatge que es passa la vida intentant alliçonar els demés.

Que ho fobi-hi bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol