POUM II – On és la premsa local, on som tots plegats?


Sembla ser que els mitjans de comunicació d’Igualada, tenen altres preocupacions que fer periodisme dels fets que realment interessen els ciutadans i es dediquen a publicar les coses que són la moda del moment, les notes de premsa que els hi arriben enviades pels de sempre i a publicar fotografies d’encaixades de mans dels “xupaespais permanents” i que un POUM, amb tot el que implica per la resta dels ciutadans, no mereixi cap article periodístic seriós, ni tampoc el publicar res que parli del mateix, excepte si ve de les fonts de l’Ajuntament, no fos cas que no els hi arribés el xec de propaganda institucional, cada mes.

El que és s’ha de fer per un plat de llenties. Déu meu!

I mentrestant, aquesta colla de galifardeus es rifen el futur de la ciutat, mentre alguns es giren d’esquena i fan veure que no va amb ells.

A veure si aquí tothom es posa les piles, perquè després ja serà massa tard i els culpables per col·laboració, omissió o per covardia quedaran a la vista i els podrem assenyalar tots amb el dit. Així potser els hi serà més difícil caminar pel carrer, sense que els hi caigui la cara de vergonya, per la por de que algú els hi recrimini, cosa que a vegades pot ser molt desagradable, sobretot si hom és nadiu d’Igualada, coneix a quasi tothom com el coneixen a ell i ha de seguir convivint amb la resta dels ciutadans.

Aquest no és el moment ni d’escoltar ni de dir bajanades. El POUM ens afecta a tots. Però per si algú no ho se n’ha adonat encara ho graficarem.

Igualada va cap a un futur, sense cap industria, amb un atur dels voltants 25% (Treballadors de la industria adobera inclosos) i amb un estoc de 8.000 habitatges (6.000 del POUM).

Propietaris “no afectats” pel POUM: L’efecte que pot tenir en els preus dels habitatges particulars, al haver-hi tanta oferta i molt poca demanda, és el de fer baixar encara més els preus. I això no afecta solament els habitatges nous, sinó a tots. Qualsevol ciutadà Igualadí que tingui un habitatge, més nou o més vell veurà com el seu patrimoni disminueix. I si fos el cas que se l’hagués de vendre, per les circumstancies que sigui, o no trobarà comprador o li comprarien per un valor molt mes baix. I encara pitjor si s’han hipotecat per 30 o més anys de la seva vida per pagar-la i han de fer equilibris per arribar a final de mes. Poden veure com el seu valor baixa molt per sota del de l’hipoteca que estan pagant. La solució que els quedaria seria tornar l’habitatge al banc. Amb això farien un bon negoci, doncs el vendrien per un valor per sobre del preu de mercat. Alló que en diuen, “vendre la casa i anar a lloguer”, que per cert aquests també disminuirien. Tant esforç perquè uns “pijo-progres” amb ínfules de grandesa, acabin amb una de les il·lusions de la seva vida que havia estat tenir un habitatge propi.

Propietaris i industrials afectats pel POUM: Els terrenys i edificacions afectades (en les que en teoria s’hi ha de construir per força, segons diu el POUM, posant-hi 50% de pisos protegits), que Déu els agafi confessats! A més de pagar l’enderrocament haurà de fer front a totes les infraestructures i serveis que s’instal·lin al carrer, zones verdes incloses. També hauran d’invertir en la construcció dels habitatges protegits. Ves quin negoci! Que l’haurien de vendre abans que els habitatges lliures, i a més carregar amb totes les despeses i finançament, fins a poder recuperar – si és que mai es recupera – la inversió feta (tenint en compte els temps que corren). En català pur i dur d’això se’n diu cornut i pagar el beure.

Ja no és qüestió de quin index dona l’Ajuntament (perquè com més alt sigui l’index, més pisos hauran de construir) ja que amb un mercat saturat, ara i per uns quants anys, això només vol dir que els preus poden caure per sota de terra.

Evidentment el retorn de la inversió pot ser catastròfic.

Els industrials, a sobre, hauran de suportar els costos de traslladar l’a industria al País de “nunca jamás” o plegar ajudant a augmentar el index d’aturats, que per aquestes contrades és de jutjat de guàrdia.

Pot semblar una exageració, però si es realitza aquest desgavell de POUM, la realitat pot superar la ficció. I tot això només considerant el paràmetre habitatge, si a això hi adjuntem els altres paràmetres, la visió del futur d’Igualada es miri com es miri, pot ser de pel·licula de terror.

Que ningú és cregui que pot mostrar-se indiferent, tothom s’hi juga el present i el futur. Des de la Avinguda de Barcelona fins al Barri de Fàtima, de Nord a Sud i d’Est a Oest, tots en resultem afectats directa o indirectament.

Per tant que tota la societat civil i els representants polítics de l’oposició es posin fil a l’agulla i arribin a un acord, per fer recular aquest contrasentit.

Tot això ni és demagògia (de moment no sóc polític), ni és catastrofisme. Simplement aplicar el sentit comú a les coses que s’estan fent i com s’estan fent. Potser algú se’n pot anar a viure fora del País, que per quelcom serveix això de les dobles nacionalitats. Però els Igualadins de soca-arrel, haurem d’afrontar les misèries, que una gent absolutament incompetent, que no estima gens la ciutat, i que ara ocupen càrrecs, ens deixaran com a llegat quan se’n vagin.

Podem tardar molts anys en sortir-nos-en. Per això no ens podem permetre que juguin amb el futur dels nostres fill i nets. No es qüestió de somnis, sinó de realitats.

Com a mosta un botó: A Santpedor el 2005 es va aprovar un POUM, de característiques molt semblants al d’Igualada, tot a l’engròs. Ja se sap que els que no es juguen els seus diners sempre pensen en gran. Només que aquest es va fer en un moment en que encara es lligaven els gossos amb llonganisses, immobiliariament parlant.

Preveia com el d’Igualada, que els PMU o PAU es desenvolupessin pel sistema de compensació entre els 2 i 4 anys posteriors a l’aprovació, i en cas que la iniciativa privada hagués estat incapaç de portar a terme el planejament, l’administració ho faria efectiu pel sistema de cooperació, que vol dir que l’ajuntament tria el tècnic que faci el projecte i l’empresa constructora que se’n encarregui de la construcció de les infraestructures i enderroc d’edificis existents (si n’hi haguessin), i tot això es porta a terme via contribucions especials a càrrec dels propietaris dels immobles afectats.

I tal com acabo d’explicar va succeir a Santpedor, amb la particularitat que la majoria de propietaris afectats no podien fer front al cost de les contribucions especials, i com que l’Ajuntament no te liquiditat per portar a terme l’embarg dels bens dels afectats que no poden pagar i treure’ls a subhasta, tot Santpedor (o gairebé tot) està paralitzat – urbanísticament parlant -, cosa que pot passar a la nostra estimada ciutat, ja que aquest POUM s’endega en un moment econòmicament desastrós, tant per l’administració com per els soferts administrats.

Si això passa, ens trobarem que els immobles afectats per els deliris d’un equip redactor il·luminat pels coneixements dels polítics de la nostra ciutat, quedin afectats de per vida, i no es puguin vendre (perquè no trobaran finançament quan es faci la taxació per l’entitat creditícia), no es podran reformar, a no ser que renunciïn expressament davant de notari a qualsevol dret indemnitzatori que els hi pogués correspondre per les obres de millora o reforma, abans que se’ls hi concedeixi la corresponent llicència d’obres, i els pobres empresaris que en moltes ocasions han ofert l’immoble com a garantia hipotecària per aconseguir finançament per a les seves empreses, també se’ls hi ha acabat, perquè no hi haurà cap taxador que faci una taxació mínimament digne per presentar a un banc.

Conseqüència: Previsions de futur desastroses.

Jo en sé d’uns quants Ajuntaments que no saben com s’ho faran per arribar a final d’any, entre ells el d’Igualada, per molts re-finançament del deute que facin – si troben encara alguna entitat financera que els hi doni crèdit, cosa que a dia d’avui en dubto bastant, encara que utilitzin fal·laços arguments, pseudo-progressistes o pseudo-neo-l·liberals per justificar-ho, la pela és la pela i d’un lloc o altra ha de sortir. Com sinó es podran fer Centres Cívics? Oi, Sra Mateu? O com es podran donar 40 euros per llibre pels estudiants? Perquè aquest no serà el problema, sinó el com poder pagar els salaris dels funcionaris i això si que pot ser realment greu. Perquè un ERE o renunciar als càrrecs de confiança, no ho faran. Oi Sr. Calbó?

Per tant millor llençar una cortina de fum o de POUM i fugida endavant. Així ja tenim el personal preocupat en altres temes. Ja ho diuen els experts del carrer Nicaragua amb el senyor Zaragoza des la cova: En aquesta conjuntura s’han de fer grans projectes, això si, sens posar-hi un duro que per aquestos menesters ja hi han els soferts ciutadans. I a més sense tenir por, perquè són mesells!

Einstein ja deia que hi havia coses infinites, però que la més infinita d’entre totes, era l’estupidesa humana.

Espavileu-vos que no ens agafi el tren i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a POUM II – On és la premsa local, on som tots plegats?

  1. És un article molt interessant, perquè, certament, on som tots plegats?Tenen raó alguns quan diuen que estem narcotitzats!

  2. Eva ha dit:

    A La Veu de la setmana passada hi havia una petita columna que en feia referència. Pel que vaig llegir, la Unió Empresarial ja ha mostrat el seu rebuig a un pla que 'pulveritza' la indústria adobera. També parlava dels Amics del Rec i la seva intenció de prendre accions (per exeple la recollida de signatures que ja han començat) per a intentar evitar que el Rec deixi de ser l'indret que tots coneixem. No sembla, però, que ningú es plantegi una acció més global que no només es centri en una part tan concreta de la ciutat. Aturar aquest seguit de despropòsits requerirà de molts més esforços, de molta més pressió, i de molts més ciutadans i ciutadanes que demostrin la seva preocupació pel futur d'Igualada. Tenim de temps fins al proper dia 9 de març o, com molt bé dius, tots ens haurem hipotecat el futur per una bona temporada…

  3. Eva, Gracies pels teus comentaris. Tens raó algun diari en fa menció com de passada, però no hi ha res escrit periodisticament interessant o interessant-se pel abast i la importància de les conseqüències d'aquest POUM. El verdaders periodistes si és que n'hi han als mitjans locals, no són els que fan servir el copiar i pegar o el publicar notes de premsa, ni bonics “articulets” setmanals de gent políticament correcte, amb fotografia inclosa – que em mereixen tots els respectes – però hi ha gent que és diu periodista i en viu d'això, que ja fa molt de temps que han oblidat quina és la verdadera funció del periodista, apart de relatar els fets amb més o menys gràcia. Els verdaders periodistes han d'investigar i buscar la informació, no actuar com a simples descriptors d'una realitat que els passa per davant, han d'expressar la seva opinió i la de la gent del poble, tan en temes intranscendents, com en temes de molta transcendents. No poden actuar com mers funcionaris en el millor dels casos i en el pitjor de mercenaris, amb l'agreujant que moltes vegades és venen al diner públic – que és de tots – al servei dels qui manen en el moment. Aquestos mereixen tot el meu rebuig, tinguin les creences que tinguin, perquè fan servir la seva ressonància mediatica, prostituint-se i prostituint la noble professió del periodisme, com dic en el meu article per un plat de llenties. Pensin que hi ha gent al mon que arrisca la vida per un bon article o per buscar la veritat, sigui la que sigui. Per tant tots aquestos pseudo-periodistes fan un flac favor al ofici, encara que moltes vegades les més, la culpa la tenen el propietaris dels periòdics, que ho són partits polítics indirectament o que els subvencionen políticament i amb l'excusa de les polítiques d'empresa, – ves quin eufemisme – decideixen sobre el que publiquen, segons afavoreixi o perjudiqui a alguns o a altres. En fi, una “merienda de negros” amb perdó pels de pell fosca, que no hi tenen res que veure, però jo no sóc políticament correcte i a vegades faig servir aquestes comparances, no per el seu sentit literal, sinó pel seu significat de fons.Gracies pels teus comentaris i esperem que es mogui quelcom, sinó ens mereixem el que passi.Una abraçada.Josep M.

  4. Joan, Gracies pels teus comentaris, realment sembla que estem narcotitzats, però ja és hora de despertar consciencies, perquè en aquest cas ens toca la butxaca de tots i per la pela la gent si que es mou.

  5. Anonymous ha dit:

    Si, tens tota la raó, però on està el teu protegit: Marc Castells… Fent castells a l'aire i fer volar coloms al Consell Comarcal. Et sento més parlar a tu que no pas a ell.

  6. Benvolgut anònim,Si és que realment es pot ben voler a quelcom anònim.T'agraeixo els teus comentaris sobre el post, que es el que realment em preocupa en aquests moments i que també t'hauria de preocupar a tu.En quant al que fa a en Marc Castells, doncs mira crec que si surts de l'anonimat i li preguntes a ell directament a la cara, que és com fan les coses les persones normals, et podrà respondre personalment, jo com es molt evident no puc contestar per ell.En quant a la paraula protegit, crec que tens un error de concepte, per protegir a algú, s'ha de tenir alguna classe de poder, polític o econòmic i jo tal vegada per sort meva, ni una cosa ni una altre, per tant t'hauràs de buscar un altre apel·latiu.De fet si vols que jo et respongui a quelcom més, el millor que pots fer és el mateix que has de fer per preguntar a en Marc, donar la cara i amb molt de gust contestaré a les teves preguntes. Certes coses, prefereixo no compartir-les amb gent anònima.L'únic que et puc dir sense que compleixis aquesta premissa, es que en Marc és una persona honrada i amb això en tinc prou.Mentre espero que surtis del anonimat, bon vent i barca nova.

  7. Josep R. ha dit:

    Hola Josep, vinc llegint el teu bloc des de fa un temps. Per a un Igualadí que ha agut de marxar a viure a la gran ciutat (bcn) es ideal per saber que passa a la meva ciutat. Espero poder tornar aviat (quan hi pugui tenir de nou un futur professional).Molt d'acord en tot el que dius, excepte en lo de la vivenda com a patrimoni.Em sorprèn molt trobar encara opinions que valoren la vivenda com a patrimoni, sobretot quan està tan sobrevalorada. Aquest tipus de pensament anticuat es el que ha fet que els joves no poguem tenir una vivenda digne. Sincerament espero que les vivendes tornin al preu que haurien de tenir (no mes d'un 25-30% del valor actual).Una vivenda no es una inversió ni un patrimoni: es un dret de tota persona, i la especulació amb ella hauria d'estar penalitzat per la llei.

  8. Josep R.Gracies pels teus comentaris i pel teu seguiment.En quant el teu comentari, t'haig de dir que evidentment l'habitatge es patrimoni, cada any paguem el import sobre el patrimoni, també ho fem en les herències i els bancs et “presten” diners (hipoteques) sobre aquest patrimoni i si els diners son patrimoni, els que hi poses per comprar un habitatge també ho són.Una altre cosa és que hi hagut gent que la considerat un be amb valor especulatiu degut a les circumstancies i el seu preu estigui avui molt per sobre del valor de mercat.Aquí hi va haver una serie de gent que és van conxorxar i que haurien de ser foragitats pel mal que han fet i que estem pagant tots plegats i aquests van ser els bancs i els polítics. Els promotors evidentment es van aprofitar de la situació, però ells ja hi eren abans fent el negoci normal del habitatge i el segueixen fent, d'aquestos segurament alguns es van conxorxar amb els polítics i aquí si que hi ha delicte, com anem veient en alguns casos. Els bancs van actuar com usurers i els diners de les hipoteques impossibles que van donar, els van invertir en bons podrits (enlluernats per beneficis també impossibles) i així els hi va anar i així ens va a tots, plegats. L'habitatge el considero una necessitat i un dret, però això no treu que tingui un valor i que en cas de necessitat pugui realitzar aquest valor – al preu actual o a un 25 o 30% menys – no deixa de ser patrimoni, el meu patrimoni, el teu o el de qualsevol que en tingui un, una altra cosa es la seva valoració de mercat.Per comprar un habitatge evidentment hi hauràs de posar diners de la teva butxaca aconseguits amb el teu treball i això pertany al teu patrimoni, siguin diners o sigui habitatge.Cordialment.Josep M.

  9. Eva ha dit:

    Hola de nou, Josep Mª,Sembla que ens comencem a posar les piles: La UEA demanarà una ampliació del plaç per a presentar al·legacions al POUM, Fagepi també ha mostrat el seu rebuig, CIU diu que no para de rebre queixes per part de nombrosos ciutadans i els diaris en parlaven ampliament en l'edició d'aquesta setmana entre altes coses… Esperem que tot plegat serveixi per algo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s