Jugant amb les paraules o tenir les cartes marcades.


Com ja haureu comprovat els que teniu la paciència de llegir-me, en els darrers temps estic força encaparrat amb la concessió de la gestió del CAP Igualada Nord pel CatSalut a la seva filial – medi propi – Consorci Sanitari de l’Anoia CSA, en detriment d’una EBA (associació de metgesses i infermeres), que s’havia presentat al concurs públic. Per gestionar-lo segons la llei qualsevol de les dues podia fer-ho, però no cal ser molt llest per endevinar a qui ho van donar.

Això ha provocat diferents reaccions i una denúncia, a la que potser en seguiran altres, i la resposta del gerent del CSA amb declaracions als diaris. I abans de comentar-les potser sigui millor transcriure les que han aparegut en un mitjà quasi local, com és Regió 7.

09-05-2010

F.V.IGUALADA

La gerent del Consorci Sanitari de l’Anoia, Olga Pané, assegura que els estatuts de l’ens “no ens defineix com a medi propi” (del CatSalut) la qual cosa justificaria segons els seu parer “la compatibilitat” per poder concursar per a la gestió de la nova àrea bàsica sanitària d’Igualada, que el CatSalut els ha adjudicat provisionalment.

En declaracions a Regió7, Pané afegeix que “la campanya que s’ha engegat és inversemblant“. La gerent explica que “una entitat que sigui un medi propi no pot participar en un concurs. Però als nostres estatuts no hi consta“. I replica que “tenim informes jurídics a dojo que avalen que poguéssim participar al concurs“. “

Ara podem mirar d’analitzar el que diu i treure’n l’entrellat:

Primerament, dir que “els estatuts no ens defineixen com a medi propi” no vol dir que no ho sigui. A més és un reconeixement implícit de que els estatuts els podrien perfectament definir com a medi propi. Que hi sigui o no depèn de la qualificació jurídica i no del que els convingui dir, i més si la seva voluntat era de participar en concursos on es diu clarament que no poden fer-ho les entitats dependents.

A partir d’aquest reconeixement, se’m acudeixen unes altres preguntes:

  • És obligatori incloure en els estatuts que són un medi propi de l’ens?

  • Si no és obligatori posar-ho, però si que és un medi propi de l’ens, desapareixen els conflictes en la Llei de contractacions?

  • Però si s’hi havia de posar i no s’ha fet hauríem de pensar que ha estat per oblit – cosa que vostè ja descarta en les seves declaracions – o és per mala fe?

  • Perquè el punt no és si està en els estatus o no, sinó si és o no medi propi. Aleshores, quin és el percentatge de participació que ha de tenir CatSalut, per ser-ho?

En dret societari qui té la majoria és qui mana i el que nomena, o accepta, els òrgans de govern i defineix, o accepta, l’estratègia empresarial, aprovació de comptes, i altres funcions que determini l’Assemblea general.

Clar que potser aquesta no és ben bé una societat mercantil “normal” i s’han fet els estatuts amb altres intencions que no cal qualificar per evidents que són. Per qualsevol, que no “hi entengui gaire” – com jo – que el concepte de “medi propi”, consti o no en els estatuts, no modifica el grau de pertinença de l’ens al CatSalut.

Però a més el CatSalut diu clarament en el document “Evolució del model de governaça i gestió de les entitats participades pel Servei Català de la Salut.” i en la pàgina 54:

Entitats consorciades

Consorci Sanitari de l’Anoia10 vocals:

1. CatSalut: • 6 CatSalut

2. Consell Comarcal de l’Anoia: • 1 Consell Comarcal

3. Ajuntament d’Igualada: • 3 Ajuntament

Clar que potser posats a buscar accepcions lingüístiques aquestes vocals siguin les 5 de l’escola que comencen amb la “a” i acaben amb la “u”, i com que creuen que la gent és una mica “curteta” els hi repeteixen dues vegades.

Però més aviat sembla que el CatSalut ho té molt clar, i vostès, pel que veig, no tant.

S’ha de tenir molt valor per dir que un ens, el 60% del qual pertany al CatSalut – suposo que això si deu constar als estatuts – no és “medi propi“. Sembla que realment s’ho creguin això de que la gent és tonta. Però també potser és que vulguin jugar a dues bandes. És a dir, tenir totes les avantatges de ser “medi propi” i també les de no ser-ho. Com els que jugaven a les cartes i s’amagaven a la màniga les que els calia per guanyar. A casa meva d’això se’n deien jugadors d’avantatge i més vulgarment se’n diuen “tramposos“.

Mai es pot tolerar que gent que està al servei públic, pugui trepitjar els drets dels demés i actuar com si estesin pel damunt del bé i el mal. I si aquest és el cas, doncs tampoc.

A la Sra. Olga Pané, i al seu antecessor en el càrrec i actual gerent d’Igualada en Acció, els hi suggeriria molt humilment que, en comptes d’intentar competir amb avantatge s’associïn en una EBA, com la resta de ciutadans.

Però si volen donar explicacions per intentar demostrar la quadratura del cercle mirin de fer-ho amb respecte. El Síndic de Comptes de Catalunya ja ha trobat irregularitats en l’apartat de contractacions del CSA. La quantitat de les que s’han detectat donen una imatge d’una manera de gestionar. Vostès entenen i actuen – i no ho dic jo – en les coses que són de tots. I si no estan d’acord amb el Síndic potser ho haurien de justificar? És una qüestió de responsabilitat. Clar que potser en els estatuts del CSA aquesta paraula tampoc hi apareix.

Voldríem doncs menys justificacions estranyes i més concreció en els fets i en les realitats. La seva feina és administrar el que els hi pertoca, i fer-ho bé. No ens agrada gens que els hi hagin d’estirar les orelles des de la Sindicatura. I un consell. Deixin-se d’altres aventures, i més si per fer-les arrisquen posar-se fora de la ratlla de la llei.

Perquè fins ara això de “clar i net” la veritat és que no s’hi veu, sinó mes aviat una mica tèrbol i molt inversemblant.

Fins un altre

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Jugant amb les paraules o tenir les cartes marcades.

  1. Octavi ha dit:

    Crec que no és tant important que els estatuts diguin si és o no un "medi propi" de l'administració (però considero que ho hauria de dir si realment és així), com que el CatSalut i el CSA actuen, de fet, com si ho fos.Al meu entendre aquesta adjudicació està sota sospita. Seria interessant conèixer el contingut d'aquests informes jurídics que es diu que avalen la participació del CSA en el concurs.Octavi

  2. Gracies pel teu comentari Octavi,Si ho haurien de fer constar i hauria de ser obligatori fer-ho, no es pot jugar al “ a lo millor ho som però com que no consta, ah!Ah!” Com si fossin nens petits.Vaig fer un comentari al post de Regió 7 que deia que per ser reconegut com a pare o mare d'una criatura només es necessitava el 50%. O per dir-ho d'una altre manera, no perquè no registris un fill deixa de ser fill teu, amb tots els drets i tots els deures. Sinó per aquesta regla de tres, els pares que no volguessin fer-se responsables dels seus fills, només haurien de no apuntar-los al registre i així no constarien com a pares. Vaja, molt patètic tot plegat.Hi ha un grup de metges que estan també estudiant presentar una denuncia, doncs aquesta concessió crea un precedent i a partir d'ara tots els que es poden considerar “mitjans propis” del CatSalut, podrien no fen-t'ho constar als estatuts, presentar-se a concursos públics, on per Llei els hi està vetada la participació i això ja seria xauxa.Com tu dius seria molt interessant que fessin públics els informes jurídics “a dojo” que tenen, però em penso que com diuen en castellà “ no caerà esa breva” o perquè la Pané s'ha deixat anar per l'eufòria, o perquè no en tenen cap o perquè si en tenen algun s'aguanta pels fils.Siguem bons nois i pensem que si els presentaran. Es que sinó, quin ridícul tu!Una forta abraçada.Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s