La dignitat no te preu.


No fa gaires dies vaig contestar al facebook un missatge d’un conegut pregoner pagat, que postula totes les virtuts dels anomenats progressistes igualadins, amb la frase que encapçala el post, que sencera deia mes o menys així:

He arribat a la conclusió de que no et paguen prou pel paper que et toca fer. La dignitat d’una persona no te preu”.

Doncs bé, el diumenge vaig assistir en directe a una esperpèntica actuació a la televisió, que sinó hagués sigut real, podria haver estat una gran opereta còmica o un capítol del “Yes Minister”. Però desgraciadament no era tampoc d’humor negre, i em va tornar al cap la frase esmentada.

Em refereixo a la compareixença, per dir-ho d’alguna manera, de l’Alcalde i màxim representant de l’Ajuntament de Barcelona, en Jordi Hereu. Sabeu allò de la vergonya aliena?. Doncs això.

Els moments culminants van ser, quan va dir que hi havia d’haver responsabilitats polítiques i va assenyalar a la fins aleshores la seva ma dreta en la gestió de l’Ajuntament i va insinuar, sense posar-se ni per un segon vermell, que ell pensava que hauria de dimitir.

El segon moment clau va ser quan la seva ex ma dreta estava justificant-se i autoinmolant-se a la tribuna i li van donar una nota. En llegir-la, acabà la seva explicació i s’acomiadà dient: “em diuen que no parli més” o quelcom molt semblant. En fi, digne dels millors moments dels Germans Marx.

Però el més preocupant no és el ridícul esgarrifós i la comicitat de la compareixença, sinó el que aquest senyors siguin els màxims representants, davant del món mundial, de la capital de Catalunya. El meu avi diria que s’hauríem de fer fora a cops de gorra.

La meva caparrada de avui es resumeix a fer-me preguntes del perquè d’aquestes actuacions inversemblants. Sembla impossible que gent en teoria preparada sigui capaç de prendre decisions amb aquesta inconsciència. I més quan cada vegada que s’acosten les eleccions, els partits encarreguen unes enquestes per veure i preveure com anirà la cosa, i que esperen els ciutadans d’ells.

Potser aquestes enquestes, encara que relativament fiables – depenent de qui les paga – els suggerien donar un cop d’efecte perquè els resultats no eren els desitjats. Tal vegada no les van saber interpretar. No s’entén que algú els hagi pogut recomanar un “sidral” com el de la Diagonal que ja ha costat tres milions d’euros, sense un sondeig previ que els hagués donat una idea del resultat i amb un cost infinitament més petit, en tots els conceptes. Clar que si era per fer un suïcidi polític, els socialistes ens tenen acostumats a fer-ho a “lo grande” i no un harakiri a la japonesa, discret i intimista.

Però ningú ha evitat aquest ridícul tant espantós. No us sembla que hi han altres solucions més racionals i de sentit comú, si és que aquest aquests mots signifiquen quelcom per ells?

La meva perplexitat no té límits davant el procedir d’aquests senyors. No concebo aquesta forma tan improvisada i infantil d’actuar, i menys dels qui són els responsables dels destins d’una ciutat com Barcelona. Només m’ho puc explicar si crec – apart de les seves nul·les capacitats per prendre decisions encertades, factor que no podem menystenir -, que a copia d’anys han anat augmentant el seu nivell d’incompetència, degut a la seva capacitat de trepa que els fet creditors d’ascensos i càrrecs molt per sobre de les seves capacitats. I al final han arribat a la considerar-se per sobre del be i del mal. La categoria dels seus semblants en càrrecs similars, els ha fet perdre les referències del que hauria de ser una bona gestió.

Del nyap informàtic ja en parlarem un altre dia, però una simulació de pes a temps real abans de posar-ho al abast dels votants, era del mes pur sentit comú, clar que no sé si els responsables eren informàtics-polítics o polítics-informàtics, tan se val però el nyap va ser dels que fan época i l’Hereu intentant votar, comèdia d’aquella d’en Mourinho, per acabar-ho d’adobar.

No se si a Turquia el seu antecessor en l’Alcaldia podria fer-li un lloc a l’ambaixada al senyor Hereu. Almenys lluny de la roba, estaríem tots més tranquils. El seu més gran mèrit ha sigut el haver aconseguit fer bo a en Clos, cosa que semblava impossible. I això hauria de tenir premi…

Hi ha el que hi ha. I ja ens hi tenen acostumats. S’ha d’esperar i conformar-se resant perquè en les pròximes eleccions els que ocupin els càrrecs tinguin el nivell que s’ha de tenir. La veritat és encara que mantinc forces esperances de que així sigui, perquè millorar el que hi ha ara no ha de costar gens. Però també ens ho pensàvem del seu antecessor i ja veiem el que passa.

El que dèiem. La dignitat no te preu. Però n’hi ha que se la venen per un plat de llenties. O potser és que no n’han tingut mai.

Cuideu-vos.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s