Comentari que he enviat aquest mati a l’Anoiadiari, sobre el post:
El CatSalut ha desestimat el recurs dient que el Consorci Sanitari de l’Anoia compleix tots els requisits per ser un mitjà propi, però que “encara” – quina mala llet – no ho ha posat als estatuts.
El cas es que si no consta com a mitjà propi no pot firmar convenis amb el CatSalut, doncs aquesta es una condició “sine qua non” de la Llei per ser exclòs de la Llei de contractacions, per lo qual no pot gestionar l’Hospital sense infringir la Llei, perquè clar per presentar-se a un concurs public del CatSalut no pot ser mitjà propi i per gestionar l’Hospital és una condició indispensable, per tant una Llei no pot permetre una cosa i la contraria a la vegada. Com diu el bon amic Octavi al final del seu post:
http://nodeixodepensar.blogspot.com/2010/05/el-contracte-de-gestio-del-nou.html
l’article 6.4 del Codi Civil, per a que el lector jutgi si ve al cas:
“Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiere tratado de eludir.”
En fi que estem davant d’una injustícia i d’un abús de poder de gent sense escrúpols, ni vergonya, que en teoria regeixen els nostres destins i tenen cuita de nosaltres amb la política progressista per bandera. Als progressistes de veritat, si es que ni han, se’ls hi haurien de remoure les tripes. A mi em fan simplement fàstic! I el silenci – còmplice, pagat i covard (propaganda institucional a dojo o “mitjà propi”) – d’algun mitjà de comunicació local, encara més.
Apa a jeure! Com deia el meu avi.
Josep M. Torras Payerol
aqualata 