El Club Bilderberg i la Mare Teresa de Calcuta.


Si, ja se que no tenen res a veure, però mira tenia que posar-hi un encapçalament i m’ha sortit del subconscient, aquesta dona que va merèixer i mereix tots els meus respectes, no hauria d’aparèixer mai anomenada al costat d’aquest “puti-club de luxe” – que no s’enfadi cap senyor@ de les que fumen, no va per elles -, La Mare Teresa dedicava la seva vida i esforços a i per millorar la vida de les persones, amb un abnegat altruisme.
Aquestos del no se que de Bidelberg, que s’han reunit a Sitges, no se si pels camps de golf, per la vida nocturna o perquè necessitaven que entre tots els hi paguéssim no se quants sistemes de seguretat, per poder tenir un cap de setmana tranquil!
Pel que es veu es normal, donar protecció pública gent privada que els hi surten els diners per les orelles i que ara ves per on, segons diuen que ens solucionaran els problemes econòmics de tots, reunit-se a Sitges. Això si, tot secret no fos cas que algú es fes ric escoltant-los, que ja són prous i el club es molt exclusiu.
Doncs per abreviar, aquest mati mentre esmorzava davant del mar – no pas a Sitges – he tingut una caparrada sobre aquesta gent. El meu conscient em deia: Pep deixe-ho estar, no t’hi trenquis les banyes no val la pena, que són “tius” molt poderosos i amb les coses de menjar no s’hi juga. Per contra el meu cap a començat a a caparrar i a intentar copsar el perquè d’aquesta reunió i el perquè ara. El perquè on, ho deixo al gust del lector, a Sitges hi han moltes temptacions i un carrer que és diu el del pecat, i no sé si aquest ha sigut el motiu de la trobada, no pel carrer en si sinó pel nom, doncs potser hi han anat a purgar-los.
M’ha vingut al cap al meu mentor virtual, l’inefable professor Peter – el del principi de l’incompetencia – i canviant una mica una frase seva, que sempre m’ha fet molta gracia i a la vegada sempre que la recordo, penso que tenia mes raó que un Sant.
Doncs be, sense mes dilació la reflexió Peteriana.
Aquestos del club Bildeberg o són unes persones molt assenyades i molt intel·ligents, que dirigeixen des de les tramoies els destins del món mundial, que s’estan omplint les butxaques amb la que ens està caient i ens han enganyat a tots “com a Xinos” – be potser com a Xinesos no, que aquestos s’estan espavilant i de valent.
O no en tenen ni punyetera idea del que ha passat i ara s’estan preguntant, que han fet malament per portar-nos fins on han ens portat i que ells no ha sabut preveure i per tant són uns perfectes inútils i a sobre s’exhibeixen i es vanten en ser-ho.
Conclusió: Que paguin pel que han espatllat, com a espavilats o com a inútils. La factura de la policia, de les copes i de la festa que se’ls hi inclogui també. I que “fotin el camp” el més aviat possible, abans de que ho espatllin més o de que tots els emprenyats amb la situació, els fem córrer a cops de gorra, que a lo millor és per això, que les titelles els hi proporcionen la protecció pagada pels damnificats, quina paradoxa senyor! Els titellaires, protegits pels titelles i el poble pagant.
Per avui ho deixo, perquè em penso que ja m’he enredat prou.
No feu com jo, no us hi encaparreu gaire, perquè a vegades el voler deixar el volar el cervell lliure, tampoc porta enlloc i les coses segueixen com estan. Beneïts els beneits! Perquè, al no tenir que pensar, sempre són feliços. Ep! Que jo també ho soc – no sé si beneit o feliç -, a la meva peculiar manera.
Fins un altre i aprofiteu cada moment, perquè són únics.
Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s