Ahir vaig escriure en el meu blog la “opi” sobre la presentació del llibre d’en Benach. Però algú m’ha fet veure que m’explicava com si el lector hi hagués estat present. O sigui donant per conegudes certes coses. Per això ara intento corregir-ho, fent-ho més entenedor o aixì ho espero.
No m’esperava els comentaris entre-línies, subtils o no tant, que va fer servir en Benach, en el seu col·loqui sobre el llibre #Política 2.0. Hi ha moments per cada cosa i aquest no era el moment per fer política de partit, ni que fos com a falca.
És ja la segona vegada que sento allò de que “tots els altres partits són corruptes, menys nosaltres!” que sona a fals en un col·loqui sobre llibres. L’anterior vegada ho vaig sentir en boca d’en Xavi Vendrell, a la presentació del llibre “la corrupció política”. I és que les presentacions de llibres, hauríem de ser per presentar llibres i no per una altre cosa.
Una vegada acabat el col·loqui i en un apart, li vaig dir a en Benach si ell seria el que tiraria la primera pedra a la Magdalena (l’adultera de l’Evangeli). Primer no m’entenia (manca d’educació religiosa?). Però després, una vegada aclarida la comparança, em va etzibar que ell tenia proves de que hi havien partits que s’havien finançat il·legalment, i que tenia el ferm convenciment que ells no. Li vaig dir que si tenia la seguretat d’un delicte la seva obligació era portar-les al jutjat. Ja no vaig entendre el que em va contestar perquè em va donar l’esquena, marxant d’estudi literalment – molt poc 2.0 per cert – i anant a barrejar-se amb altra gent.
Clar que col·locar un munt de càrrecs de confiança al govern, per després passar la bacina del percentatge pel partit, deu ser finançament legal. Fer fer informes ridículs als amics i pagar-los a preu d’or, també. Tenir crèdits a la Caixa per finançar el partit i a “nunca mais” tornar, amb el perdó dels interessos per deixar de reclamar autopistes gratuïtes, no deu ser res il·legal. Tal vegada immoral. Però il·legal, i ara! Què dius! Per cert les autopistes encara són de pagament i els contractes de ITV tan mal concedits, no solament perduren sinó que ara n’hi han també per les motos.
Quantes compensacions s’han donat en base al deute d’aquestos diners a la Caixa? Podríem utilitzar, sense por a equivocar-nos, la paraula xantatge econòmic. O és que ja han liquidat el crèdit i pagat els interessos, com tota la resta dels mortals?
Mans netes, mans lliures, els únics purs! Apa vinga que ja som tots una mica crescudets. En el evangeli aquestos que s’estripaven les vestidures fen-se els esgarrifats dels pecats dels altres, s’en deien fariseus.
Segueixo dient que fins que no existeixi una llei electoral i una de fiançament de partits polítics com déu mana, el que estigui sense pecat que tiri la primera pedra!
L’altre cosa que no m’ha agradat ha estat, quan deia que l’únic partit independentista són ells. O sigui que ara és el moment de dir-ho, quan en aquesta pròxima legislatura, estan a punt de perdre bous i esquelles – i ho saben – des l’oposició es pot dir el que es vulgui, però tots tenim memòria.
En això d’anar de dos per Barcelona, (en un partit assembleari, amb el dit, dit, dit, com la cançó), sembla tenir por de no poder obtenir l’acta de diputat per Tarragona. I si no sortís hauria de treballar com la resta del mortals, cosa que no ha fet mai (doncs als 18 anys ja cobrava com a polític i encara no ha deixat la mamella).
Quina visió de la realitat pot tenir aquesta persona. El seu “la independència no es prioritària en aquesta legislatura”. Una vegada instal·lat la cadira de vellut, li va costar al seu partit un mínim de 200.000 vots de joves, dels que se’n van servir per arribar a ser clau per governar. I ara té els sants pebrots, de dir que ells son l’únic partit independentista al Parlament. Independentisme de saló deu ser.
Ha estat una nova perla dir que el llibre no tindrà beneficis. I si hi han pèrdues ho pagarà ell de la butxaca? Ostres quin altruisme, escriure sobre el 2.0 i no cobrar. Clar que algú li ha preguntat si en cas de beneficis, anirien a alguna ONG. La seva resposta ha donat a entendre que va ser una mica passerell al signar el contracte.
En fi que anava a la presentació d’un llibre, i m’he trobat en que també es feia servir per propaganda política. Al menys en la tertúlia. I no tocava. No senyor, no tocava!
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
aqualata 
Estimat Josep Maria,Ja saps com són els polítics: els altres són el mal i nosaltres som els bons. No se'n escapa ningú, encara que ocupi un gran càrrec dins del Parlament. Fa anys que les campanyes electorals duren 3 anys i 364 dies, qualsevol excusa és bona per marcar diferències.
Marc, D'això se'n diu en "vulgaris" marcar paquet!Però les bigues són palles i les palles bigues, segons en quins ulls siguin. Gracies pel teu comentari!