Ressuscitar el POUM?


Diu la mitologia que Ícar va voler volar tan alt que el sol li va fondre la cera de les ales i va morir en precipitar-se al terra.
Diuen també que una de les qualitats de la intel·ligència és saber reaccionar a temps. També diuen que dels errors se n’ha d’aprendre i que la supèrbia encega i no deixa veure la realitat.
Doncs l’entestament, la manca de reconeixement dels errors i la supèrbia, són qualitats amb les que podríem definir certs elements d’Entesa a l’Ajuntament d’Igualada.
El “triumvirat” d’Entesa format per en Aymamí, en Riba i en Pàmies, no es regeix per les normes de la resta dels mortals. Ells viuen en el Olimp. Millor dit, hi voldrien viure.
Clar que no hi ha més cec que el qui no hi vol veure. I el seu encegament amb el POUM, és veritablement un cas d’estudi clínic.
Si només fos el dret al cameig, encara ho podria entendre. Però es quelcom més profund, malaltís i diabòlic, quelcom que sembla no tenir cura.
Els hi van tombar el POUM, entre la pressió dels ciutadans afectats i el altres partits polítics. Es retira per majoria, es constata que el projecte econòmic del POUM era molt superficial o estava mal calculat (un dels tècnics en una reunió va dir literalment, que no havien baixat al detall) i per tant irrealitzable per Llei.
Punyeta! Per € 500.000 ja podien haver sigut una mica més primmirats.
Ara resulta que els afectats, entre ells els adobers, presenten un estudi molt acurat i seriós, fet per professionals de la matèria i en comptes de discutir-ho i consensuar-ho amb els seus tècnics (aquells que els van cobrar tants diners de tots per fer-ho), l’únic que se’ls acut, és donar una resposta política i amenaçar en que el desempolsaran. el posaran en el seu programa electoral i que si guanyen el tiraran endavant.
Valguem Deu! Quanta supèrbia! Aquests pseudohabitants de l’Olimpi es creuen pel damunt del bé i del mal. En quin mon viuen! Clar que millor que ho hagin dit abans i així ja s’ho trobaran a les eleccions, perquè ja sabem que aquests no baixen de la burra i van contra dels interessos dels Igualadins, ofuscats en els seus deliris de grandesa. Els ciutadans són intel·ligents i tenen memòria i ja els hi explicaran amb claredat el que pensen en les pròximes eleccions. Només mobilitzaran els fidels que els voten per ideologia i no per la gestió, per molts ponts absolutament innecessaris de € 1.000.000, que posin en el seu nínxol electoral.
  • Sr. Pàmies, per molt que s’hi esforci no ressucitarà el comunisme. Va fracassar estrepitosament, i per això allò de “que paguin els rics”, que resulta que som tots, ja no te vigència. I vostè el millor que podria fer per Igualada, és deixar-nos en pau i dedicar-se a “sus labores” que ja li toca, perquè porta més anys a la cadira que en Franco, i no és qüestió d’eternitzar-nos en el poder, oi!


  • Sr. Aymami, què tal unes vacances llargues a Andorra?. Allà potser encara no el coneguin tant i pugui seguir fent de les seves.


  • Sr. Riba, potser se’n podria anar a alguna empresa privada que li agraeixi els serveis prestats. El seu curset d’estiu d’Economia, podria acabar d’enfonsar Igualada.


En fi que estaria molt content de que em fessin cas i així tots quedaríem més tranquils. De totes maneres i ha quelcom que no falla i és que el temps posa a tothom en el seu lloc. Temps al temps!
Mentre esperem les pròximes eleccions l’experiència d’en Ícar els hi pot servir per reflexionar. Ostres! Ja no me’n recordava! Com vostès no volen passar per rucs, els hi agrada ensopegar dues vegades en la mateixa pedra. D’això un bon psiquiatre potser en diria masoquisme. Clar que contra gustos, colors.
Que ho “poumeigin” be i fins un altre.
Josep M. Torrras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Ressuscitar el POUM?

  1. Marc Mañé ha dit:

    Tard o d'hora, s'haurà de definir la ciutat. No sé amb quins criteris. Però està clar que s'haurà de fer, perquè la Igualada actual està caducada. Vaig estar en la presentació d’aquest informe de l’Ajuntament i no vull entrar a valorar qui són els bons i qui són els dolents. Veig que queden tres anys per presentar un POUM amb condicions, digne i que sigui positiu per a tothom (malgrat els esforços i concessions que s’hauran de fer). Però en comptes d’això, tothom rema cap a casa seva: des de l’equip de govern, des de l’oposició i des dels veïns afectats. No es va fer en un inici i no s’està fent ara. Si segueix així, el resultat serà el mateix. De moment, més que una discussió política, això s’està convertint en un: "jo la tinc més llarga que tu i la teva és més petita”.

  2. Marc Mañé ha dit:

    Tard o d'hora, s'haurà de definir la ciutat. No sé amb quins criteris. Però està clar que s'haurà de fer, perquè la Igualada actual està caducada. Vaig estar en la presentació d’aquest informe de l’Ajuntament i no vull entrar a valorar qui són els bons i qui són els dolents. Veig que queden tres anys per presentar un POUM amb condicions, digne i que sigui positiu per a tothom (malgrat els esforços i concessions que s’hauran de fer). Però en comptes d’això, tothom rema cap a casa seva: des de l’equip de govern, des de l’oposició i des dels veïns afectats. No es va fer en un inici i no s’està fent ara. Si segueix així, el resultat serà el mateix. De moment, més que una discussió política, això s’està convertint en un: "jo la tinc més llarga que tu i la teva és més petita”.

  3. Marc,Gracies pel teu comentari, jo ja vaig opinar abastament sobre el POUM i la manera de portar-ho en el seu moment i et puc assegurar que es van fer les coses, com acostumen a fer-les els inquilins de la casa gran, amb molta supèrbia i menyspreu, pels qui son els seus ciutadans.Bàsicament en qualsevol POUM hi ha una premissa fonamental i regulada per llei, que diu que el propietari d'un immoble o terreny, al final de la transformació ha de quedar-se com a mínim com estava, mai perdre diners i aquesta era una condició que el POUM d'Entesa no complia i que ha sigut demostrat abastament pel informe, pagat no ho oblidis de la pròpia butxaca dels afectats.En qualsevol POUM hi ha una reserva de l'Ajuntament per fer front a possibles expropiacions i a col·laborar en la urbanització dels PAM. En la memòria econòmica hi havia més de la mitat de les pàgines per dir que l'Ajuntament no hi posava un “duro”. En el de Vic en canvi hi havia una quantitat molt important i en altres també. A més en el cas de que el volgués fer complir per la via directa, l'Ajuntament hauria de haver expropiar i hom es pregunta amb quins diners. Apart de totes altres situacions que no estaven contemplades.No és qüestió de qui la te mes grossa o no, sinó de qui són les coses i s'ha de tenir un respecte a la propietat privada, no estem en cap estat socialista, ni comunista (les paraules del Pàmies no me les he inventades), de dialeg ni abans ni ara ha sigut els sistema de comunicar-se, entre les parts afectades.Finalment, tens raó que Igualada necessita un canvi, però no te perquè ser un nou o un vell POUM, sempre es poden fer les coses per PAM's (sona be), començant per les zones que necessiten més una renovació i és pot fer una cosa consensuada, que tothom hi surti guanyant poc o molt (no per real decret). Intentar fer un pla global pot portar més problemes dels que siguem capaços de resoldre.Actualment tampoc és el moment de fer grans canvis, la situació econòmica no ho permet i l'Ajuntament està més penjat que una moixama i sense diners no es pot fer res. Perquè costa molt poc contar amb la butxaca dels altres i per contar-hi s'ha de consensuar amb la voluntat dels que tenen les propietats i els diners. Perque no ho oblidis, un no hi posen res i els atres hi posen els seus i aquest petit matis, fa que uns la tinguin més grossa virtual i els altres real.Et pasto els enllaços dels meus posts del POUM, per si tens ganes de llegir-los.http://www.igualadi.com/2010/03/intercanvi-epistolar-amb-el-bon-amic.htmlhttp://www.igualadi.com/2010/02/el-dia-despres.htmlhttp://www.igualadi.com/2010/02/el-poum-per-maldesrtres.htmlhttp://www.igualadi.com/2010/02/sobre-el-post-den-octavi-la-perversio.htmlhttp://www.igualadi.com/2010/02/un-milers.htmlhttp://www.igualadi.com/2010/02/poum-ii-on-es-la-premsa-local-on-som.htmlhttp://www.igualadi.com/2010/01/el-poum-digualada-i-lacudit-de-leugeni.htmlUna abraçada.Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s