Origen dels topónims "Catalunya" i “català”, diverses teories.


El diumenge vaig anar a la Fira del llibre a Bellprat i amb un antic amic vam tenir una conversa prou interessant, sobre l’origen de la paraula Català o Catalans, cosa que no se’m havia acudit pensar mai. A la nit vaig fer una recerca, més per curiositat que per res més, de les diferents teories del origen del mot, que exposo a continuació, si algú en coneix més o en te alguna altre, li agrairia m’ho fes saber.
A sota hi aniré posant les diferents teories que vagi rebent i que tinguin una certa verosimilitud, algunes són versions de la mateixa teoria, amb més o diferents detalls.
Gracies.
  • Podria venir de “castellum” i el sufix -unya procediria de -onia (semblant a Gascunya -Vasconia). Així, vindria de *castellonia, una mena de “terra de castells”


  • La invasió àrab d’Europa es va aturar al sud de França, després de la batalla de Poitiers. Després d’aquest succés, els àrabs d’Al-Andalus van començar a referir-se als francs amb el nom despectiu de Qâtil (assassí, matador), en plural Qâtilain, i al “país dels matadors“, com Qâtilûniya. Amb el temps, aquesta denominació dels francs del sud, va passar a denominar als territoris francs de la península ibèrica (la marca hispànica, és a dir, els comtats de la “Catalunya vella”).


  • Origen gal, ja que existia en la Champagne francesa una tribu de la Galia Belga, subdivisió dels Remi de Reims, anomenada dels Catalauni, la capital era Duro Catalaunum, l’actual Châlons-sur-Marne. Sembla que després de la batalla dels Camps Catalàunics, contra Àtila al 451 d.C., un grup important d’ells s’hauria desplaçat al sud i assentat entre Perpinyà i Barcelona.


  • A la Gàl·lia septentrional hi havia el poble dels catalauni; aquest nom adquirí celebritat en el segle V per la gran batalla que es lliurà l’any 451 en els Campos Catalaunicos (prop de l’actual Châlons sur-Marne) i que determinà la desfeta d’Atila. Aquesta batalla salvà l’Europa occidental de la invasió dels huns, i naturalment tingué gran ressonància el nom de la regió on havia tingut lloc; són multitud els cronistes que en parlen en els segles V, VI i següents. Un dels prínceps que hi prengueren part i que hi morí fou Teodored, rei dels visigods; com aquests tenien per capital Barcelona, i per altra part en aquella batalla prengueren part els francs que estaven estesos per tota la Gàl·lia, és molt probable que el nom per Catalania que devia esser el vertader nom de la nostra terra es convertís en Catalaunia per etimologia popular en llavis dels pobles de la Gàl·lia, bons coneixedors de l’existencia dels Camps Catalàunics. Aquesta forma Catalaunia es degué convertir després normalment en Catalonia i més tard en Catalunya pel mateix procés per Gasconia > Gascunya, Bononia> Bolunya, Colonia> Colunya, etc.
  • Podria derivar-se de la veu “càtar“, nom que es donava a la heregía gnòstica albigesa, i que va motivar la creuada franca contra els comtes occitans. El nom «càtar» ve probablement del grec καθαρός (Kazar): “blanc pur“o simplement “pur“. I per això el Sol es diu Lorenzo (pel llorer, emblema de Febus) i la Lluna, Catalina …


  • Otger Cataló (o Catalon) també conegut com a Pare de la Pàtria, és un personatge llegendari que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns. Segons algunes antigues teories, el nom de Catalunya hauria derivat del seu cognom. En tot cas, les referències escrites més antigues sobre aquest personatge que han perdurat són del segle XV, molt posteriors a la seva època en el s. VIII. La llegenda va ser recuperada sobretot a partir del segle XIX amb l’aparició del catalanisme i per les obres dels autors de la Renaixença catalana: Víctor Balaguer, Antoni Ferrer i Codina i Jacint Verdaguer. La llegenda es basa en fets succeïts en tres generacions diferents. Otger coincideix en el nom i en la data de defunció amb Otger (671-735), Arcomte de Catalanum (710-735), Duc d’Aquitània, que va morir en la batalla per la reconquesta de Roses i va ser enterrat al Monestir de l’illa de Ré.
  • Al segle VIII hi hagué un príncep alemany, Otger Golant, que posseïa un castell que es deia Cathaló, per la qual cosa ell fou anomenat Otger Cathaló i les seves gents eren dites Catalons. Aquest príncep, acompanyat d’altres nou barons i comandant un exèrcit nombrós, tingué el propòsit de conquistar la terra dels Gots; s’establí en els Pirineus, bastí castells al Pallars, a la Cerdanya i al Capcir i féu incursions contra els sarraïns fins que morí l’any 735 en el setge d’Empúries i els nou barons amb les seves gents es retiraren a les muntanyes, on romangueren fins que Rotlan, venint a conquistar aquesta terra, els anà a trobar i els presentà a l’emperador Carlemany; quan aquest prosseguí la conquista al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memòria del príncep Otger Cathaló, i els seus habitants foren anomenats Cathalans. Aquesta explicació, que en l’aspecte lingüístic no es descabellada per explicar l’orígen del nom, i de fet podria ser, perquè els antics romans quan fan referència al territori català ho fan anomenant els noms de les tribus que hi vivien.
  • La zona de la Marca Hispànica havia estat també anomenada Gòtia. Una teoria és que hi havien assentades les tribus dels gots -que en efecte van dominar la Península Ibèrica i el Sud de França- i els alans. De ‘gothi et alani’ o gothi-alani es va derivar a ‘catalani‘ (la ‘g’ sonora passa a ‘c’ sorda). La teoria sona molt rara i forçada, perquè els alans van desaparèixer de la Península el segle V, però en quedaven algunes colònies a França.
  • Catalunya es derivaria de Mont Catanu, forma medieval de Montcada, que degué generalitzar-se com a nom del país per ésser aquell la muntanya principal del comtat de Barcelona; de Catanu s’hauria format un adjectiu *catananu, que després, per dissimilació, s’hauria convertit en catalanu (amb el canvi n>l que trobem en Barcinone> Barcelona); de catalanu s’hauria derivat un nom de país Catalania, que s’hauria canviat en Catalonia.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Origen dels topónims "Catalunya" i “català”, diverses teories.

  1. Anonymous ha dit:

    la zona de la Marca Hispànica havia estat també anomenada Gòtia. Una teoria és que hi havien assentades les tribus dels gots -que en efecte van dominar la Península Ibèrica i el Sud de França- i els alans. De 'gothi et alani' o gothi-alani es va derivar a 'catalani' (la 'g' sonora passa a 'c' sorda). La teoria sona molt rara i forçada, perquè els alans van desaparèixer de la Península el segle V, però en quedaven algunes colònies a França

  2. artur de valencia ha dit:

    Quantes tontaes, mre meua.

  3. josepmtorras ha dit:

    Artur de valència, interessant reflexió. Algú t’obliga a llegir tontaes? La teua mare pot ser? Entenc que la cultura, les diverses teories i coneixements fonamentats en la Historia no t’interessin, però d’això a depreciar-ho, mostra el teu nivell! Apa, bon vent i barca nova!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s