S’han de crear necessitats allà on no hi són, per fer quadrar els comptes Municipals?


Un amic meu m’ha fet observar, que per mirar-me les coses de massa aprop, no m’havia adonat de quelcom ben evident. El seu raonament és ben senzill. Si tenim un pàrquing Municipal, buit o quasi buit, de 300 places al costat de l’Hospital, és d’un absolut cinisme, fariseisme i hipocresia, dir que manquen places d’aparcament als voltants d’aquest servei públic. Voler justificar les Zones Blaves, per facilitat la rotació de vehicles i ajudar a un comerç quasi inexistent a la zona, és un contrasentit.
Per molts aparcaments externs que hagin eliminat, deixalleria Municipal, antic pàrquing gratuït, pseudo-carrils bici, dipòsit de materials (davant del Canaletes), Zones Blaves al voltant del Hospital d’Igualada, el pàrquing segueix buit. Ho sigui que teníem quasi 300 places lliures. El problema és que són de pagament!
És això el que els d’Entesa “entenen” per política d’empresa, el intentar forçar als ciutadans a fer quelcom, que es neguen a fer?
En quant a la necessitat de construir un pàrquing (que potser va ser, perquè la Generalitat no donava permís per construir l’Hospital), ens podríem preguntar:
  • El pàrquing gratuït (avui deixalleria i diposit), no servia?
  • Obligava la Generalitat a fer un pàrquing cobert de luxe?
  • Obligava a crear una empresa Municipal d’aparcaments – SIMA -?
  • Obligava a concedir la construcció directament a l’empresa de moda a Igualada, en aquell moment PROINOSA, avui en concurs de creditors i involucrada en el cas Pretòria?
  • O simplement amb un pàrquing extern, normal i corrent, ja passàvem?
Perquè per posar un exemple, en una plataforma elevada per aterrar helicòpters s’han gastat € 800.000 (no sé si ja funciona, per problemes amb l’ascensor). La pregunta és: Que no servia reservar una part de la plaça de costat de l’Hospital, perquè l’Helicòpter pogués aterrar i amb unes tanques i pintura passàvem, o és que algú obliga a fer Heliports en plataformes elevades i amb ascensor? Perquè a més de l’estretor de l’ascensor, que no permet posar-hi camilles medicalitzades (normalment les que es requereixen si el malalt s’ha de traslladar en helicòpter) i hi ha un problema de vents que sembla que en molts casos impossibilitarà el seu ús.
El seu equivalent seria un pàrquing de cotxes extern, infinitament més barat i menys polèmic. Però clar si montes un negoci Municipal amb els diners dels ciutadans, s’ha de fer tot “a lo grande” perquè sinó no hi ha negoci! L’eficiència empresarial és gastar el just i necessari. I pel que es veu el de les Empreses Municipals fer-ho tot a “tutti pleni”. Al cap i a la fi, els diners no són seus i com més se’n remen millor, perquè la saviesa popular diu que, “qui toca oli els dits s’unta”…
Deixem-nos de romanços i quan s’ompli el pàrquing, ja podrem parlar d’organitzar els aparcaments. Tot el demés és pura demagògia. Mai s’han de posar les necessitats de l’empresa Municipal SIMA, per sobre les necessitats dels ciutadans, forçant unes Zones Blaves totalment prescindibles.
Bona nit i comenceu a tapar-vos, que aviat farà fred.
Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s