Una petita faula (o no) sobre el perquè fracassa el Socialisme.

Avui he rebut aquest post, ja sé que si el publico se’m pot dir que és pura demagògia i que el capitalisme tampoc és un bon sistema, que te moltes pegues, en el que jo també estic d’acord. Però aquest post senzillament és un bon exemple de que quan un no s’ha d’esforçar per aconseguir les coses, doncs el premi és igual tan pels que s’esmercen i pels que no ho fan, el sistema fracassa estrepitosament, és pot aplicar a la feina, als estudis i a tot allò que la gent aconsegueix amb esforç i sacrifici. Quan és menysprea l’economia productiva, que és la que genera riquesa i es gasta lo que no es te, en intentar igualar el que no es igual, tard o d’hora el sistema es veu abocat a la ruïna. Que ningú s’ofengui, el post no és meu, és qüestió només de llegir amb la ment oberta i extreure conclusions, que en aquest cas i en la meva humil opinió, són molt realistes i de sentit comú.

“Per què fracassa el Socialisme?

Un reconegut professor d’economia de la Universitat nord-americana Texas Tech va comentar que ell mai havia suspès a un dels seus estudiants però que, en una ocasió, va haver de suspendre a la classe sencera. Explica que aquesta classe li va insistir que el socialisme sí funcionava, que en aquest sistema no hi havia ni pobres ni rics, sinó una total igualtat. El professor els va proposar als seus alumnes fer un experiment a classe sobre el socialisme: Totes les notes serien amitjanades i a tots els estudiants se’ls s’assignaria la mateixa nota de manera que ningú seria suspès i ningú trauria una A (Excel·lent). Després del primer examen, les notes van ser amitjanades i tots els estudiants van treure B. Els estudiants que s’havien preparat molt bé estaven molestos i els estudiants que van estudiar poc estaven contents. Però, quan van presentar el segon examen, els estudiants que van estudiar poc van estudiar encara menys, i els estudiants que havien estudiat dur decidir no treballar tan dur ja que no anaven a aconseguir obtenir una A, i, així, també estudiar menys. La mitjana del segon examen va ser D! Ningú va estar content. Però quan es va dur a terme el tercer examen, tota la classe va treure F: suspensos a tots! Les notes mai van millorar.

Els estudiants van començar a barallar entre si, culpant els uns als altres per les males notes fins a arribar a insults i ressentiments, ja que cap estava disposat a estudiar perquè es beneficiés un altre que no ho feia. Per la sorpresa de tota la classe, tots van perdre l’any! I el professor els va preguntar si ara entenien la raó del gran fracàs del socialisme.

Es senzill, simplement es deu al fet que l’ésser humà està disposat a sacrificar-treballant dur quan la recompensa és atractiva i justifica l’esforç, però quan el govern treu aquest incentiu, ningú farà el sacrifici necessari per aconseguir l’excel·lència. Finalment, el fracàs serà general.

Nota:

Winston Churchill, premi Nobel el 1953 va dir: “El socialisme és la filosofia del fracàs, el credo dels ignorants, la predica de l’enveja, la seva missió és distribuir la misèria de manera igualitària pel poble.”

Per acabar una cita de l’ex-primer Ministra Britànica Margaret Thatcher: “El socialisme fracassa quan se’ls acaba els diners …. dels altres” És la pura realitat, un Govern que malbarata els diners dels altres ideològicament sense control i gasta més del que el que ingressa, porta al País a la ruïna …”