Les Zones Blaves ataquen de nou, ple extraordinari!


Aquesta setmana a l’Ajuntament d’Igualada s’ha produït un nou capítol de la novella per entregues sobre les Zones Blaves. El ple per revocar el poder del Alcalde per treure-les.
O sigui que s’ha de fer un ple extraordinari per treure-li la potestat de posar-ne més i un altre per treure-li la potestat de treure’n. Sembla ser que aquest ple ha sigut degut a l’entestament del secretari (sota pressió de ves a saber qui) que va dir que era necessari. Pel ciutadà corrent sembla d’una evidència palmària, que quan és treu una potestat es treuen totes. No s’entén gens que s’hagin de fer dos plens. El Sr. Secretari que s’ho faci mirar.
Be, el ple extraordinari, em va semblar estrany. Les postures de l’oposició eren tres, però a l’hora de votar ho van fer tots a una. Per tant ara ja ha quedat ben clar: l’Alcalde no pot ni posar, ni treure Zones Blaves per decret. No sé si encara sortirà algun altra estirabot, però esperem que no.
Els d’Esquerra diuen que va ser una oportunitat perduda, fer un ple per només votar això. Creuen que s’hauria d’haver fet un ple monogràfic per tots els temes de mobilitat perquè ara s’han frustrat les expectatives de molts ciutadans. 
Convergència va dir que aquest ple venia obligat per la postura del Sr. Secretari i que només era una batalla més en una guerra de conceptes que ha de definir com s’ha de tractar al ciutadà, i que el pla general per plantejar com ha de ser l’estructura ciutadana de mobilitat, està en mans dels partits que tenen sis mesos per estudiar-ho i fer una proposta conjunta, o individualitzada, cara a les properes eleccions Municipals del mes de Maig.
El PP va dir que el ple no era necessari en el sentit que es plantejava. Vist que el representant del PP te la carrera d’advocat, hagués sigut interessant un debat entre el Sr. Calbó i el Sr. Secretari, cosa que no va succeir, per decepció d’algun dels presents.
En Riba en representació del govern, va tornar a posar en marxa la màquina de tirar fum …. Que ara ferien política de nous aparcaments soterrats i de pagament. Ni més ni menys que uns 1.000…. Clar que això no és res de nou. Aquests aparcaments surten any rere any als pressupostos Municipals. Vaja que són els de sempre que fins ara no s’han fet i ja veurem si es faran mai. Però el més supressiu del cas és que ara diuen que entraran socis privats a SIMA i que aquesta serà una empresa mixta. I ho presenten com una cosa feta. Per cert va criticar a l’oposició per convocar un altre ple, pel tema ja esmentat, quan la culpa de que es convoqués va ser l’entestament del secretari. El cinisme del Sr. Riba em deixa cada dia mes estorat i preocupat. Sempre acaba donant la culpa als altres del que ell i els seus provoquen.
Podríem fer una versió polonesa del Sr. Riba parafrasejant una persona a la qui tinc en molt estima:
“Clar que quan es va fer el pàrquing de l’Hospital no es va trobar finançament privat, encara que ara sembla que si, clar que no se sap si serà pels nous o pel ja fet, clar que no sabem si al concurs es presentarà ningú, (com al de la Massuca, el pla “B” del Sr. Figueres ha sigut pintar el pàrquing de sobre el mercat de blanc), clar que no sabem si és legal que SIMA es quedi amb la taxa de les Zones Blaves i no la retorni als ciutadans (a l’Ajuntament), clar que les paraules del Sr. Riba … s’ha acabat la festa i pels ciutadans no hi haurà res gratuït… no se si era un advertiment o una amenaça. Clar que a partir d’ara no es malbarataran cabdals públic en coses absolutament innecessàries, com certes compres de vots, duplicant infraestructures que ja existeixen. Clar que no es traspassaran més dines del pressupost a les Empreses Municipals, que al final serveixen tapar el forat del seu compte d’explotació, per comptes de destinar-los al que va aprovar el ple. Clar que es renunciaran a certes prebendes del càrrec en base a àpats i bodega. Clar que suprimiran definitivament els càrrecs de confiança.” En fi ja que si la festa s’ha ’acabat, ha de ser per tots i no només pels ciutadans.
Per cert, només per recordar-li que en el tema que pertoca, aparcament i altres, ja paguem un impost de circulació molt onerós cada any, que hauria de cobrir certes necessitats, o sigui que de gratuït res de res.
Com que algú va esmentar que la forma de actuar en la plaça de les Tortugues, seria un exemple a seguir en el futur, jo proposo un exercici virtual d’aplicació dels mateixos criteris en els tres aparcaments (mil places) si és seguís el mateix procediment.
Els passos serien els següents:
  • Traspassar als comptes de SIMA uns € 2.550.000 del pressupost Municipal del l’any que ve, pels tres pàrquings previstos. Pel de la plaça de les Tortugues, que no s’ha fet, van ser € 850.000.  Si després es decideix que no es fan els pàrquings, es queden a SIMA i no es retornen a l’Ajuntament (que som tots) i es poden destinar a seguir tapant el forat de l’empresa o a el que es vulgui. Així és com s’ha fet amb els diners que s’havien destinats al pàrquing de l’esmentada  plaça, que com es veu no deuen ser cap problema per la tresoreria municipal.
  • Destinar € 33.000 pels projectes a € 11.000 per pàrquing.
  • Destinar € 180.000 (3 x € 60.000) a fer una campanya per saber si els veïns volen tenir un pàrquing del que mai seran propietaris (lloguer per 50 anys) al mòdic preu de € 25.000, quan els pàrquings a Igualada van de € 10.000 a € 18.000 depenent de la zona, això si aquests en propietat. Per cert el tríptic i la campanya qui les fa? Que per € 60.000 em sembla que algú si fa quelcom més que l’arròs,  la mariscada i la bodega a tot donar. Algú hauria de demanar l’informe detallat, d’aquesta despesa, per estudiar-lo amb deteniment a la facultat d’econòmiques… o a la fiscalia…
  •  Destinar € ….., per si no es fa el pàrquing i si fa una plaça a sobre, per preguntar als veïns si volen que els hi treguin els aparcaments de superfície o no.
  • Finalment preveure € 2.100.000 de més a més,  per fer-hi les places a sobre, ja que els traspassats a SIMA (“Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita”); no tenen retorn encara que no es faci el pàrquing.
Ja no entro gaire a comentar sobre la nova plaça de les Tortugues, que fins i tot els nens petis diuen als seus avis que els hi han destrossat. La reducció de la superfície de jocs i pels adults ha sigut absolutament radical, dues minses rodones, quatre bancs mal comptats i mal situats, ciment per tot arreu i un nombre exagerat de parterres (antiga ocupació del que va obtenir la concessió de la plaça – plantes i parterres) han aconseguit que una plaça que la gent aprofitava en un 80/90%  ara li quedi a menys de un 40%. Si això es una millora que baixi Déu i ho vegi. I no ho dic jo, sinó tothom que feia us de la plaça abans i ara, nens inclosos i repto a l’equip Municipal a fer una enquesta per comprovar-ho. O sigui que de plaça que és un model o que està ben feta, res de res. Les places no han de ser fonamentalment estètiques i visuals, sinó útils i funcionals a l’ús que se’n fa, cosa que semblem oblidar els qui les dissenyen – amb el cul a la cadira i davant d’un ordinador – i que es dediquen a cobrir els espais d’us públic de ciment, plantes, pilones i ferro rovellat, sense altra utilitat que per qui les fa. Deu ser l’aplicació de la política social d’Entesa a les places públiques: molt de fum i poca utilitat.
Be, volia ser breu, però quan he començat a escriure m’ha sortit molta teca. Demano perdó als valents que tenen la gosadia de llegir els meus escrits, que ja intentaré compensar-los amb algun de més curtet i si és possible mes ocurrent.
Per avui ja n’hi a prou i dono “el ple” per acabat.
Que ho parquegeu be i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s