A en Xavier Sala Martin,


He llegit al facebook les teves crítiques al caos que ha suposat el desplaçament del Barça a Pamplona i la teva pressuposició de que això amb el espaterrantment car director d’espietes Mr. Olivé no hagués passat!

Fa temps em queies be, ara que t’has destapat, senzillament trobo les teves reaccions molt infantils, suposo que ets bo en economia americana i en americanes, no tant en comptabilitat i menys en organització de viatges.

Ara no si val a dir que amb el impresentable Olivé, el Barça hagués pogut arribar a temps de jugar el partit i tot hagués anat perfecte. En que et bases?
Primerament s’ha de dir que l’agencia responsable dels desplaçaments del Barça és la mateixa que feia servir n’Olivé, el RACC, i que eren ells els que organitzaven els viatges o era l’Olivé el que ho feia tot? Perquè els espies els llogava, oi!
La situació ha sigut absolutament excepcional i no ho dic jo. Per tant no pots ser tan mesquí de donar les culpes de tot als nous dirigents del Barça, que han sofert la situació. No la han creada.
Com pots pretendre saber, el que hagués passat si hi hagués hagut en Olivé, és que et penses que ell podia fer miracles? Això es absolutament especulatiu, no demostrable i poc digne de tu.
Que estiguis ressentit és normal, el que no ho és, es fer elucubracions d’aquest tipus només amb la intenció de fer mal. Això en català pur i dur se’n diu el dret al cameig i significa que ets un molt mal perdedor.
No esperava això d’una persona que creia intel·ligent, la veritat és que només ho deus ser per certes coses. Per les altres no demostres ser-ho.
Al final el Barça ja ha arribat, sense haver tingut la necessitat de trucar al caríssim Olivé, perquè els hi soluciones el problema.
Aquest arguments populistes que fas servir, no estan a l’altura de la Universitat de Columbia, i han certes coses que et venen grans i no precisament les americanes. De vestir clar!
Atentament.
Josep M. Torras Payerol
PD: Resposta d’en Sala Martin al Facebook:
04 desembre a les 23:46
No se qui ets i la veritat es que no m’importa. Pero sisplau no enviis mes escombraria a la meva bustia. Jo soc una persona seriosa i no vull perdre el temps amb tonteries de persones que saben res de res.
Si senyor! Gran argumentació i quin nivell! Ah! Gracies per comparar-me amb Sócrates: Εν οιδα οτι ουδεν οιδα. Però no cal, veritablement jo ja sé, que sols sé que no sé res.
He trobat la reacció expressada en la seva resposta, del tipus que va tenir amb ell en Montilla, en la entrevista per la Vanguardia el 2006 abans de les eleccions.
Sectari, més que sectari! Li va estivar. I encara que en aquell moment em va fer gracia i vaig pensar que era una reacció extemporània, ara penso que potser tenia raó.
En aquesta vida s’ha de saber donar i entomar, no si val només voler estar a un costat de la balança. No és digne de persones que en teoria són intel·ligents i educades.
Els que només s’escolten a si mateixos i als lleponers que els afalaguen, perden el sentit de la realitat i cauen en una contradicció íntima.
Al cap i a la fi tots pertanyem a la raça humana, encara que alguns no sàpiguen res de res, com en Sòcrates o jo mateix i altres ho sàpiguen tot com en Sala Martin.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a A en Xavier Sala Martin,

  1. Anonymous ha dit:

    Potser, i només potser, es basa en el fet que la primavera passada el cel aeri aeropeu estava tancat per la pols del volcà d'Islàndia i l'equip va arribar perfectament a Milà… No sé si amb ells a la directiva hagués passat o no, només sé que no ha estat ben gestionat.

  2. Anónim,Les coses imprevisibles i excepcionals, són excepcionals i imprevisibles, de totes maneres i per posar quelcom a la balança, hom recorda un vol amb Turkish Airlines, que no va poder ser directa a destí i que el SuperOlivé, no hi va poder fer res. No és una crítica, simplement la constatació d’un fet. No és qüestió d’aprofitar qualsevol cosa per criticar, simplement perquè han posat en dubta la teva gestió davant del club. Hi han uns socis i una assemblea que han demanat responsabilitats i una “due diligence” que pel que hem pogut saber, parla d’una gestió poc acurada, per no dir paraules gruixudes. El dret al cameig és quelcom humà, però no cal portar-lo a certs límits. Simplement fas el ridícul. En Sala Martin, m’ha vetat ( bon demòcrata per cert) en el seu Facebook, el que em demostra que el que no li agrada ho censura, però no ho raona. Només accepta els lleponers que l’afalaguen. D’economia en pot saber molt (doctors te l’Església), però parlem de gestió futbolística i la “due diligence” diu que ell i altres de la junta, van fer malament moltes coses. De comptabilitat de club, sembla que no en sap gaire i sinó temps al temps. Veurem si han de donar comptes i reposar de la seves butxaca les pèrdues que ell i els altres responsables de la junta han ocasionat al club, per la seva mala gestió. Mentrestant gaudim d’un Barça únic i que no és de ningú en particular, simplement dels socis i simpatitzants. Tot lo demés hi sobra, que per això ja hi han els diaris esportius de Madrid. Salut, visca el Barça i visca Catalunya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s