El meu pare està en un estel en algun lloc i la vida segueix.


El meu pare com diu l’encapçalat ens ha deixat i segurament com diu el meu amic Rafa Moia, està ara en algun estel, en un racó de l’Univers.

Primerament moltes gràcies per les mostres de condol i perdó a la gent que no vam poder avisar o ens vam oblidar de fer-ho, en lo dolorós de la situació.

M’agradaria dir uns mots del meu pare i de la seva influència en la meva manera de ser, se que es una visió molt propera i a vegades els arbres no deixen veure el bosc. Encara que jo sempre me l’he mirat des de una altra dimensió.

El meu pare no era una persona que deixes anar fàcilment els seus sentiments, el que feia difícil de saber per on anava, en la infantesa era quelcom que em desconcertava i pot ser per això, per compensar, jo soc molt extravertit, encara que d’entrada havia sigut tímid.

Era un home de moral molt recta, intel·ligent, autodidacta i de paraula, molt just, però a la vegada molt estricte, sobretot amb els seus, a voltes tal vegada una mica massa dur per la meva sensibilitat. Ell, per les persones del carrer era molt més flexible i condescendent. Però aquesta forma de ser i d’actuar, m’ha ajudat molt en ser el que sóc, autodidacta, tossut com un “ruc”, però flexible com un jonc, obert a tot i a tothom, de paraula i una mica “Quixot”.

La duresa de la que parlo i que sembla un retret, feia que me’l estimés molt i el respectés encara més. Ell no et planyia mai, el que feies bé, era la teva obligació i el que feies malament no era digne d’un Torras, al final almenys en mi, la seva influència ha sigut molt important. La paraula per davant dels diners, l’honradesa per sobre de tot, ambició, la justa i saber que els teus drets acaben quan comencen els dels altres, a la gent valorar-los pel que són, no pel que tenen, aprendre sempre de tots i de tothom. Intolerància amb l’estupidesa, la supèrbia, la falsedat i la mentida, combatre la hipocresia i no combregar mai en rodes de molí.

Era un gran home de família, li queia literalment la “bava” amb els nets i els besnéts i estava encantat amb les seves joves, que han estat al seu costat quan les ha necessitat, amb molta més intensitat que els fills. Els homes som més dèbils en moltes coses de la vida! Des d’aquí, que des d’allà ja ho intento fer personalment, el meu més sentit agraïment! Tinc llàgrimes als ulls, però no et preocupis pare, els Torras han de ser forts!

En la feina era una d’aquestes persones que feia servir més el cap que les mans i quan va treballar per altres, cuidava de l’empresa més que si fos seva.

Va ser un bon caçador i un molt millor pescador, (afició que ens va transmetre) però mai es va vanar de ser-ho, ni de les seves captures. Ja sabeu com són molts pescadors!

Pare!, “Jefe”, “Torretes” et diria moltes coses mes, però m’emociono massa i no puc continuar….

Des de qualsevol estel en el que estiguis, procurarem que segueixis estant orgullós de tota la teva família, procurarem continuar la saga amb totes les coses bones que ens has ensenyat i donat. Ah! No et preocupis de la mare. De la Paquita, “collons”! Exclamació que feies servir tan sovint. Ens en cuidem nosaltres i procurarem que tingui la millor vida possible, encara que el vuit que has deixat en ella sigui molt difícil d’omplir, però perseverarem.

Finalment, només donar-te les gràcies per tot el que ens has inculcat, som Torras amb molt orgull i així seguirem.

Una forta abraçada i un fins sempre.

El Pep.

PD: El meu pare era en Joan Torras Portals, un ésser que va deixar petjada en tots els que el van conèixer i ple de vida en tots els sentits fins el dia del seu comiat als 89 anys.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a El meu pare està en un estel en algun lloc i la vida segueix.

  1. Amic Josep Maria,
    No hi ha dubte que aquestes son les paraules d’un fill agrait. Pel que descrius segurament el teu pare no et dedicaria cap comentari, perque el que està ben fet es d’obligació.
    Gracies per regalar-nos els teus sentiments.

  2. josepmtorras ha dit:

    Tens raó, no faria cap comentari, simplement posaria cara de satisfet, amb l’edat es va estovar una mica, però només una mica.
    Moltes gràcies Francesc!

  3. Blanca ha dit:

    Pare,

    Gràcies. M’has emocionat molt. M’has fet recordar l’avi, la sensació de goig que t’entrava quan feia que si amb el cap suaument, tot seriós, pensaves….SI! li ha agradat, la he encertat!

    Realment penso com tu, la seva actitud ens ha influit a tots, i espero poder transmetre aquests valors als meus fills, els teus néts, els seus besnéts, perquè des d’allà a l’estel, ens miri ben orgullós, com nosaltres ho estem d’ell. I se que tu m’ajudaràs a aconseguir-ho.

    T’estimo
    la teva nena
    Blanca

  4. Rafa Moya ha dit:

    Estimat amic Josep Maria, no vaig conèixer al teu pare però coneixent al fill penso que va ser un gran pare.

  5. Berta Montaner ha dit:

    Quina sort hast tingut Josep Mª de tenir el pare que expliques i durant tans anys, ets un afortunat. Vaig obrir el correu quan ja era tard. Aprofito per donar-te el meu condol. Sigues “viu” com sempre.

    Una forta abraçada
    Berta

  6. tere miquel i torras ha dit:

    Apreciat Josep Mª:

    Les paraules amb les que descrius al teu pare son qüasi bé les mateixes que podria dedicar al meu pare i possiblement també al pare d´en Jaume, crec que son les paraules que defineixen a una generació concreta, amb uns valors arrelats i unes conviccions molt fermes.
    Tant de bo pogessin dir el mateix de nosaltres !!!!!!!! Hem estat de sort al tenir uns pares AIXI. Tu i jo sabem que vol dir així.

    Una forta abraçada

    tere

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s