Misèries humanes.


Una vegada passat el tràngol de la pèrdua del meu pare i deixades solejar totes les emocions, puc dedicar-me de nou a fer una mica el “Quixot”.

Apart de circumstancies sanitàries viscudes  i que ara no em venen de gust explicar, però que tal vegada un dia les tregui del pap, en tinc unes altres que us vull comentar.

L’altre dia vaig llegir atentament les explicacions d’en Aymamí sobre l’amortització del Pàrquing Municipal Igualada Nord, el seu propòsit de crear-ne cinc més i de la pretensió de constituir una altra empresa Municipal per la gestió de la fibra òptica nodrida amb els diners obtinguts de la venta d’una part de SIMA!

En els vint dies i escaic que vaig tenir el pare ingressat a l’Hospital, vaig esbrinar com es fa per amortitzar un pàrquing al qual no hi entra quasi ningú. La segona planta està tancada des de el dia de la inauguració i els caps de setmana i nits romana tancat.

Us preguntareu doncs com una instal·lació així es pot amortitzar en 3 anys per comptes de 5. Doncs ben senzill, amb les Zones Blaves i amb la grua Municipal! Perquè si hagués de comptar amb els ingressos del pàrquing, l’empresa SIMA, ja estaria en concurs de creditors, o molt pitjor en procés de liquidació.

Jo en soc un exemple vivent de com s’amortitza. Tots els dies que vaig anar a veure el meu pare, o a portar i acompanyar a la meva mare, vaig pagar Zona Blava. Un dels dies vaig pagar la retirada del cotxe a davant de casa (per distracció meva, degut a les circumstancies) o sigui la grua € 95,95 més multa i el penúltim dia abans de la seva mort, quan ja agonitzava, vaig portar la meva mare a l’Hospital i en acompanyar-la em vaig “oblidar” de posar-hi el tiquet i em van clavar € 19,00 i pico de multa. No tinc res a dir dels vigilants. Ells compleixen la seva obligació amb un rigor molt estricte (normes de la Casa Gran), però entenc que és la seva feina.

El que no entenc, es que aquest il·luminat de n’Aymamí és dediqui encara a proclamar que SIMA és un gran negoci pels ciutadans, quan tot plegat només té com a finalitat escurar-los encara més les butxaques. I ho fan simplement creant pàrquings i Zones Blaves de pagament, escudant-se en unes necessitats creades i eliminant cada dia més aparcaments gratuïts. Ja se sap, que els que s’aprofiten de les misèries humanes, queden definits per la mateixa paraula. I això és el que es fa, i és realment molt rastrer fer negoci de la gent que té la desgracia d’haver d’anar a l’Hospital. Allà cadascú amb la seva consciencia, encara que alguns polítics sembla que s’hagin venut l’ànima al diable. Aquest, a vegades amb nom i cognoms.

Ara n’Aymamí es vanaglòria de que agafarà un soci privat i amb els beneficis crearà una altre empresa de gestió de la fibra òptica.

No ho entenc! Primer diu que ara SIMA té beneficis – que vol compartir amb una empresa privada – però també diu que els generats en les empreses Municipals reverteixen als ciutadans. Una mica incongruent, no! Es vendrà només la part immobiliària dels pàrquings o els hi regalarà també les taxes imposades (que no cànon) de les Zones Blaves i de l’actuació de la grua? Si és així, jo també vull ser soci privat d’aquest negoci tan rentable.

Crear una empresa per després crear les necessitats per mantenir-la i més tard quan és rentable, buscar beneficiar un soci privat (un amic, potser?). Em sembla una manera molt cínica d’actuar, sobre tot quan es fa sobre l’esquena dels ja molt soferts ciutadans.

Però el que sembla més surrealista és dir que amb els beneficis es crearà una altre empresa. Primer perquè va en contra la Llei de règim local, i segon perquè ningú sap d’on surten, ni on són aquests beneficis. O potser és el compte de la lletera particular de n’Aymamí, en el que la vaca a munyir som tots els ciutadans? O potser té enveja d’en Ruiz Mateos i vol fer una Rumasa particular, amb els diners de tots?

Finalment voldria proposar un exercici de democràcia i transparència. Li demanaria que publiqués els comptes detallats dels ingressos de la empresa SIMA (que per quelcom és pública o sigui de tots), perquè puguem veure al detall d’on surten realment els ingressos (pàrquing, taxes de les Zones Blaves, grua, etc.) i quina és l’aportació Municipal a aquestes suposats beneficis, d’aquesta manera no ens quedaria cap dubte sobre la correcció de les seves paraules ni de la seva actuació i podríem dormir tots més tranquils. Però no ho farà, perquè ell ja és com és, però també perquè se li “veuria el plumero

Barrejar tot dins el mateix sac, només serveix per fer demagògia i crear confusió. I em sembla que aquesta no és la funció d’un administrador de diner públic, o si?

Perquè amortitzar els pàrquings creant artificialment noves taxes, ho sap fer el meu net petit que només té tres anys. Però no crec que aquesta sigui la forma de portar l’administració pública, ni de gestionar cap societat, sigui pública o privada. Més aviat em sembla un manera d’aplicar un impost revolucionari, que una gestió empresarial. Clar que gestionar amb els diners dels demés, sense cap responsabilitat, deu estar només a l’abast de lluminàries com les que, és un dir, administren els diners de la nostra ciutat.

Ja ho hem dit. Misèries humanes.

Que ho amortitzeu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s