Igualada és perillosa.


Us adjunt-ho aquest post d’en Pep Solé que entre altres parla d’un assumpte que clama al cel i que he comentat unes quantes vegades al meu blog, que és la perillositat de la pilona anomenada AQUALATA, a la vegada que també m’indica el seu preu € 174,53 (renoi amb les que hi han a Igualada puja una fortuna).

Ja he dit moltes vegades que la seva proliferació només s’explica si tenim en compte que el que el que te registrat el disseny a la web del que les fabrica és a la vegada qui firma els projectes que indiquen quantes en hi han d’anar en cada carrer, que es reforma. Això o és la quadratura del cercle o una altre cosa!

Tinc un grup a internet per si us hi voleu adherir: Club d’afectats per la pilona Aqualata

Us passo el comentari del expert sense més dilació:

Baixo de l’Espelt com cada dia per anar a l’oficina i com cada dia m’adono que Igualada és una cursa d’obstacles i és perillosa.

Estic en contra del soroll que fan algunes les motos. Estic en contra de com alguns motoristes fan l’’indio’. No m’agrada veure motos que impedeixen el pas de vianants. Podria dir moltes coses en contra d’alguns incívics de les motos. Però si em poso a pensar en els cotxes, també trobo que hi ha incívics al volant de molts cotxes. Estic en contra dels cotxes que envaeixen les voreres. Detesto els conductors que porten la música forta i les finestres obertes perquè se senti més. No parlem dels que et tiren les burilles a la cara o, pitjor encara, dels que buiden el cendrer sencer.

El problema és d’incivisme i no pas el vehicle. Aquest pensament el faig mentre vaig en moto i supero obstacles.

Per a mi la moto és un vehicle excepcional per la mobilitat, de consum baix, econòmic. Personalment és una passió i un món que m’ha donat moltíssimes alegries.

En els darrers anys Igualada ha fet un esforç extremadament important per posar ‘dificultats’ al cotxes amb l’objectiu clar de facilitar la mobilitat de les persones. El vianant ha millorat molt la mobilitat a costa de posar dificultats als cotxes. En termes generals hi estic d’acord.

Tot aquest procés que ha durat anys, i no s’atura encara, no ha comportat més perill per als cotxes. En canvi sí que ha comportat un augment de perillositat per als motoristes, ja de per sí un vehicle més perillós.

En un viatge de cinc minuts entre l’Espelt i la Rambla observo aquests perills:

Rotonda a Fàtima direcció al Barri, on la corba té uns 325 forats on contínuament posen parxes.

Rotondes amb faroles, mobiliari i tota mena de senyalització que són autèntics perills davant d’una caiguda.Passos de vianants amb ratlles blanques i vermelles (color prohibit per la llei), que segons l’hora estan regats per aspersors del jardí del costat perquè patini més, convertint-se en glaç, ara a l’hivern.

A Sant Josep cantonada Passeig Verdaguer un vehicle hi va abocar el carter d’oli. Al cap de poc la brigada hi va tirar sorra per absorbir l’oli i una setmana després hi segueix havent la sorra que és tan o més perillosa que l’oli per les motos.

Passo desenes de cantonades amb ‘pilones’ de ferro amb cantells com ganivets que no passarien cap homologació de seguretat de trànsit.

Les biones (guardarails) de les carreteres de mica en mica es van adaptant per reduir la seva perillositatamb bones actuacions.Desenes de tapes de claveguera a les cantonades que patinen i que si estan molles encara més.

Igualada és perillosa per les motos. Molt perillosa

Durant 5 anys he estat Director de Cursa del Gran Premi de Catalunya de Motos al Circuit de Catalunya. En un circuit, les prestacions dels vehicles són màximes i per tant les mesures de seguretat també. Un circuit posa a prova màquines amb tecnologies que majoritàriament després passen a la producció en sèrie i de les que tots ens en beneficiem. També és un banc de proves per seguretat. Crec que tinc una visió i experiència important del que és perillós i de com reduir les conseqüències dels accidents de moto.

El més important és evitar els accidents, conduir segur. Però els accidents no sempre són evitables. Cal demanar prudència a tots els conductors, i als conductors de motos encara més. Però si la prudència, per molta que se’n tingui, no va acompanyada de mesures de seguretat per reduir les conseqüències dels accidents, el resultat pot ser nefast, per no dir mortal.

Cal reduir i col·locar de la manera menys perillosa possible els obstacles de mobiliari urbà per reduir la perillositat per a les motos (faroles, senyals, semàfors, etc).

Cal utilitzar pintures que no patinin i deixar de posar pintura de color vermell, prohibida per la legislació actual.

Cal deixar de posar immediatament pilones del model ‘AQUALATA’, molt bonica i dissenyada pel tècnic de l’Ajuntament d’Igualada Carles Crespo, però extremadament perillosa, per molts royaltys que cobri. Al mateix temps, també cal reduir la moltes ‘Aqualates’ (a 174,53€ cada una) per altres pilones que, tot hi tenir el mateix objectiu, són menys perilloses pels motoristes. Convido al senyor Crespo a passar a la història per dissenyar pilones respectuoses amb els motoristes enlloc de crear una pilona perillosa.

Els passos de vianants amb semàfor no haurien d’estar pintats com un pas zebra, que és una altra cosa. A Barcelona fa anys que estan esmenant aquest error.

Demanaria a Grup Fabregas, autèntic expert local en mobiliari urbà, que estudiï pilones que redueixin la perillositat i tapes de claveguera que no patinin També demanaria a l’Ajuntament que ubiqui el mobiliari en llocs menys perillosos quan sigui possible.
Recomanaria a l’Ajuntament la creació d’una comissió que treballés per a la seguretat dels motoristes. Moto Club Igualada hi podria col·laborar. El RACC té una Fundació que podria fer una anàlisi inicial sobre la situació actual i fer propostes de millora. Els ulls d’un motorista experimentat veu el perill on altres només veuen pilones boniques que impedeixen que els cotxes envaeixin les voreres.

Els motoristes ja són conscients, o ho haurien de ser, que ells són la ‘carrosseria’. També per part del automobilistes cal respecte envers els motoristes. No oblidem que molts accidents de moto són ocasionats per cotxes i el motorista sempre s’emporta la pitjor part. Òbviament també cal que els conductors de vehicles en general respectin els vianants que, juntament amb les motos, són els dèbils.

La responsabilitat dels conductors, de cotxe o de moto, és important per la convivència ciutadana, i responsabilitat de les autoritats reduir la perillositat dels que circulen amb moto.

Igualada ha fet els deures per protegir i facilitar la vida dels vianants. Els cotxes han cedit espai per gaudi dels vianants. Protegir els uns no ha de significar empitjorar la seguretat dels altres.

Igualada té una assignatura pendent: millorar la seguretat dels motoristes

Pels responsables de seguretat vial d’Igualada: Informe de la DGT sobre Plan de Seguridad Vial de Motos. Podeu llegir la ‘Medida 31’ on es proposen mesures per la senyalització vertical urbana.

Prenguin nota.

Igualada és perillosa

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s